dissabte, 19 de febrer de 2011

Travessa Circular Can Maçana-Montgros

Resum
Aquest diumenge a través de Natura100 he convocat a tots els muntanyencs a participar en una caminada bastant llarga i ens emportem esmorzar i dinar, beguda i cadascú al que cregui necessari, passarem i visitarem El Coll de Guirló, El Pas de la Portella, El Refugi Vicenç Barbé, El Pas del Príncep, La Miranda del Pas del Príncep, La Font de l’Esllavissada, El Coll de Porc, El Coll del Miracle, La Balma de les Pruneres, El Coll de les Comes, El Cilindre, El Pas equipat de la Roca Plana dels Llamps, El Coll del Montgrós, El Montgròs, La Salamandra, La Font de la Cadireta, La Canal del Migdia, La Canal del Llum, La Font de la Canal del Llum, El Camí de l’Arrel i La Roca Foradada.

Can Maçana
Utilitzem el cotxe per arribar a l'àrea d'aparcament i esbarjo de Can Maçana, situat al Coll de Can Maçana a la cruïlla de carreteres BP-1.103  i la BP-1.101 que es l'antiga carretera del Bruc i per la que accedim a l'aparcament.(ruta google maps)

Aparquem el cotxe i ens esperem a estar tots els integrants per presentar-nos entre els nouvinguts, son dos quarts de nou del matí, amb un matí mig emboirat i ennovulat comencem a caminar seguint el GR-172.
(Que ve de Bellprat i travessa tot Montserrat i continua fins La Mussara, fent un recorregut de 189 Km.)

Aquest primer tram s'anomena camí de la Roca Foradada, anem caminant  i passem pel costat del Castell de la Guàrdia, que era una de les cinc fortificacions medievals que protegien Montserrat, i de la que encara queda algun vestigi.

Aquí només si pot arribar per un corriol que surt des de Sant Pau Vell del que trobem un trencall pel costat del Clot de l'Home Mort a ma dreta ben senyalitzat.
Seguim caminant al llarg del Serrat de Guirló i a la dreta surt un camí per anar als Pallers o continuar fins el Bruc de Dalt.

Collet de Guirló
Després de 1 km. arribem al Colle de Guirló 797m., trobem tot d'indicacions nosaltres seguim pel PR-C78 el camí que porta al Refugi Vicenç Barbé passant per la Portella, que es el que nosaltres seguirem.

Pas de la Portella
Després de 510m. arribem al Pas de la Portella 883m., ens enfilem ben vertical per l’encerada i desgastada pedra, però encara que doni la impressió de dificultat per la verticalitat amb paciència l’anem superant fàcilment.

Un cop d’alt de tot, a la nostre dreta ens queda la Roca Gran de la Portella 933m., seguim caminant endavant fins que després de 270m. trobem a la nostre dreta un camí que ens encara al Torrent dels Cirerers i que porta als Pallers.

Refugi Vicenç Barbé
Nosaltres continuem i uns 300 m., més endavant trobem el Refugi Vicenç Barbé i davant seu la Roca de la Partió 937m.
Aquí parem per gaudir de les vistes des de la terrasseta del refugi i afegir-nos al costat d’una altre colla per esmorzar. Són al voltant d’un quart d’onze.

Seguim direcció al Pas del Princep 971m., caminem travessant uns espesos, frescos i magnífics alzinars, el Clot dels Cargols, el Clot del Trago i  el Torrent del Lloro, que per la seva vessant  dreta surt un camí que el recorre fins enllaçar amb el Torrent de les Grutes que porta a la Cova de l'Arcada.

Poc després de 670 m. des del refugi, trobem a la dreta pujant per un ressalt bastant fàcil una miranda que ens proporciona una bona vista, en el track l'he bategat com la petita miranda.

Pas del Príncep
Nosaltres seguim i després de 560m, arribem al Pas del Príncep, un petit i estret coll que tot just el superem a la nostre dreta entre la pedra de l’Agulla Petita del Pas del Príncep 992m., i la vegetació seguim un petit i amagat corriol que resseguint  l’agulla petita, flanquejarem un pas bastant exposat, l’agulla del Bitllot 988m.


Després d’uns breus però intensos 130m., quasi fregant la pedra amb passets curts i acurats, enfilarem cap a la Miranda del Pas del Príncep 993m., des d’on podem gaudir a cop d’ull de pràcticament totes les agulles, “de les que us facilito un llistat de les agulles”.
Llastima del dia gris i un xic emboirat que ens acompanya... també podem veure a sota nostre la Cova de l'Arcada, ara desfem el mateix camí enrere i seguim caminant.
Després de 230m., trobem la Font de l'Esllavissada al costat mateix del camí ben senyalitzada, en la que normalment sempre al fons de la roca, amagada i a les fosques raja amb frescor el cabdal d’aigua més gran dels voltants, també trobem algunes balmes utilitzades per excursionistes per fer nit, durant el recorregut, encara que no gaire grans i tampoc importants.

Coll de Porc
Després de 230m., més arribem al Coll de Porc (o de Port), on trobem una cruïlla de camins, un que ens baixa al camí principal GR-172 o de l’Arrel, canviant-nos de vessant.
I, al que nosaltres seguim per la dreta de la cruïlla i endavant pel PR-C78 direcció al Coll del Miracle, passant per davant de l'agulla Vista 1.043m., l'agulla del Miracle 1.016m., La Canal del Miracle d'on surten per l'esquerra alguns camins a altres agulles.
Coll del Miracle
Després de 420m., des del Coll de Porc arribem al Coll del Miracle on ens trobem la dura Canal del Miracle, i l’inici del camí amb marques blaves que puja a la Serra dels Aurons i l’Esfinx.
Continuem pel PR-C78, fins trobar ara al cap de 200m, la Balma de les Pruneres, la més gran i importat del nostre recorregut dintre de la seva modestia, on podem veure restes d’estris  i un sobri i senzill acomodament per fer-hi nit.
Ara seguim direcció al Coll de les Comes, zigzaguejant superem Les Saleres des d’on podem veure abaix a la nostre dreta unes clapes encara de neu i el Torrent de la Coma Alta, a partir d’aquí fem una forta pujada amb un gran esforç a on comencem a notar tots el cansament fins arribar.
El Coll de les Comes 1.060m.
Després de 1 Km., arribem al Coll de les Comes des d'on veiem de lluny l'Esfinx 1.169m., i la Serra dels Aurons i al nostre davant al mig del coll d’una imponent bellesa El Cilindre 1.101m.
Al que anem veient mentre baixem per una canal que ens porta a  travessar La Coma dels Naps de Dalt, a l’esquerra ens queda el bassal dels Avellaners, un modest contenidor de roca  natural d’aigua d’una torrentera, que si no el coneixem es fàcil que el passem desapercebuts de llarg.
Just desprès a pocs metres a l'esquerra surt un camí que va a la Miranda dels Ecos, nosaltres seguim fins la Roca Plana dels Llamps 1.164m.
Roca Plana dels Llamps
Després de 420m., a la Roca Plana dels Llamps i tombem un pas per una escletxa entre roques molt maca i estreta de 5 o 6 metres equipada amb una corda, a on aprofitem per reagruparnos i passar un rere l’altre aquest divertit pas.
La corda no es necessària si passem tranquils i encaixonats, mirant i buscant les presses per posar els peus i les mans i avall sense massa dificultats i que un cop superada podem veure que hem passat pel costat d'una creu de ferro clavada a la roca, ara seguim a voltar la Canal Roja.
Coll de Montgrós
En poc més de 100 metres esgotant l’última pujada arribem al Coll del Montgrós, endavant continua un camí que va cap al Portell del Migida, que hi baixarem de tornada, nosaltres ara fem un gir a la dreta i pugem directament fins el cim del Montgrós.
(Aquest últim tram entre El Torrent de la Coma Alta després de Les Saleres i la Roca Plana dels Llamps i el Coll del Montgrós, és un tram amb molt desgast físic de pujar i baixar per Canals i torrents, tomba i baixa per un altre canal molt estreta i pendent, vorejar roques pràcticament sense espai ni camí i fins arribar al corriol que puja al cim de fàcil caminar).
Montgròs 1.133m.
Un cop al cim comencem a observar des d'un lloc privilegiat el nostre voltant, i és quant tots ens adonem de la recompensa de l’esforç de vindrà fins aquí, amb unes perspectives magnífiques i espectaculars vistes de totes les zones de Montserrat.

Estem pràcticament al mig de Tebas, Tabaida, Tabor, els Ecos, Els Frares i les Agulles i els seus cims més importants, El Cavall Bernat, el Serrat de les Onze, El Serrat del Moro, El Serrat de Sant Jeroni i la Miranda, L'Albarda Castellana, i un llarg i bocabadat, etc., de bellesa al nostre voltant.

A l'extrem del cim que és molt llarg i ample, hi cap molta gent (i de fet ens hem creuat per uns moments amb un grup d’unes 29 persones), podem veure Collbató, El Bruc, La Vinya Nova, etc., totes les carreteretes i la Autovia A-2. Barcelona-Lleida.

Com a símbol del cim trobem un munt de pedres apilades soportant un pal vell i sec, un sobri i senzill homenatge per un cim sofert, arrodonit i erosionat on normalment fa molt de vent i reposa la boira.

En un dia amb sol és tranquil i agraït des d’on podem veure el mar i algun que altre vaixell, avui no és el cas, tenim una visió bastant limitada i un aire una mica fred amb un cel encapotat i decidim baixar a dinar més arrecerats quasi al peu de la Salamandra.

Canal del Migdia
Comencem a baixar cap al Portell del Migdia pel PR C-78, per una forta pendent amb passos molt estrets, encaixats i una mica exposats, però de gran bellesa, pel costat de la Salamandra 1.158m., fins passar per la Font de la Cadireta, i seguim fins el mig del llit del torrent del Migdia.

Ara seguim per una forta i valenta pujada pel Canal del Migdia i deixant uns 100 metres abans d’arribar a d’alt una cruïlla que a la dreta porta al Camell de Sant Jeroni, nosaltres seguim per l’esquerra.

Seguim amunt i uns 20 metres abans del coll, trobem a l’esquerra el camí que ens portaria a La Canal dels Micos, que el Roger i jo ja coneixem una mica i tenim pendent de tornar-hi.
Ara ja arribem al Portell de Migdia o Coll del Migdia, hem travessat per entremig dels Ecos i La Talaia, les zones dels Ecos i de Tabor, aquí tornem a aprofitar per juntar-nos, situarnos i reposar un minut, per oblidar la pujada.

Canal del Llum
Ara continuem per la Canal de la Font del Llum, es un tram molt dolent perquè el camí s'ha perdut i tens que baixar per la Canal salvant roques i agafant-te dels arbres, a on podem observar molts boixos i uns magnífics teixos, entre d’altres.

L’espedat de roca de la nostre dreta es el Serrat de Sant Jeroni i tenim que tindre cura perquè de vegades les cabres i o altre gent tiren pedres.

Seguim relliscant per la forta i giravoltada baixada fins trobar a la nostre esquerra un corriol curt, molt ben senyalitzat que porta a la Font del Llum, és molt maca i esta enclavada en un lloc increïble, guardada per unes roques d'antigues esllavissades que li donen forma de cova amb frescor i un raig de llum, dins la foscor.
Continuem pel camí de la Font del Llum fins trobar-nos el GR-172.

Camí de l’Arrel o GR-172, direcció Can Maçana
L'agafem direcció a Can Maçana el recorregut és senzill però llarg salvant passos entre torrents, anem caminant entre la paret d'agulles per sobre i la carretera BP-1.103 Manresa-Montserrat.

Es un camí com quasi tota la circular que estem fent entre alzines, boixos i pins molt espès i obac, trobem a la dreta a l'alçada del Frares Encantats, que surt un camí que va a la Cova dels Lladrucs i a la carretera passant per la Plaça de Catalunya.

Després trobem la Canal del Miracle més endavant a l'alçada de la Miranda del Lloro surt un altre camí a la dreta que porta a la Font de Sant Josep i s'ajunta amb l'anterior cap a la carretera.
Seguim i trobem un altre cruïlla molt important d’un camí que ve del Coll de Porc i del Portell Estret.

La Roca Foradada
Ara només queda seguir fins la Roca Foradada 930m., i La Cadireta o Morral de Gos, que voltem per sota mateix i després de fer moltes fotos seguim direcció al Coll de Guirló, aquesta vegada i malgrat que alguns no hi han pujat mai, vam passar de llarg, perquè s'ens feia massa tard i també l’esgotament ens obligava a accelerar el pas per arribar ara ja als cotxes al Coll de Can Maçana, tot i així encara vam parar i aprofitar el fons natural de les agulles, la Roca Foradada i La Cadireta, per fer-nos unes quantes fotos de tot el grup.
Son les 18:00 apròximadament de la tarda hem recorregut al final un total de 14,10Km., en vuit hores i mitja contant que hem parat a esmorzar i a dinar, la jornada a sigut dura però gratificant, aquesta caminada l'aconsello per gent acostumada a caminar, per la resistència més que per la dificultat que també podem trobar en alguns passos.

Ens acomiadem dels nostres companys, tots plegats enriquidors, pres d'una molt bona excursió que també es pot trobar en un altre article del blog,Can Maçana-Montgros Abril 2010 i Can Maçana Montgros novembre 2010 però aquest relat millorat em resulta més satisfactori. Fins la propera, Siauuuuuuuuu.

2 comentaris:

Cristina Sainz ha dit...

Moltíssimes gràcies, com és habitual, per les resenyes tant ben explicades, i per la vostre col.laboració en la difusió de la bellesa i camins Montserratins, que per a molts son desconeguts.

pepsansII ha dit...

Una travessa per sentir Montserrat a dins teu, de una gran bellesa dalt el Montgros, punt per notar la força de la muntanya a la pell.
Gràcies per comentar al bloc.