Vam coincidir al stop de l'entrada de l'aparcament i zona d'esplai de Can Maçana, aparquem i ens calcem les botes, GPS, motxilla, etc. i anem-hi.
Coll de Guirló (797m.)
Un cop ens hem recuperat del vertigen de l'espectacle de l'avenc, tornem enrere a trobar ara a l'esquerra i amb marques de pintura liles el camí que ens ha de portar entre mig de les agulles del Cap del Guerrer 974m., L'Esquelet 988m., La Bitlla 1.016m., La Bola de la Partió1.038m., Les Bessones 1.057m. i l'agulla dels Set 1.021m., per una forta pujada en la que més amunt trobem un pas amb una arrel que s'allarga entre roques verticals que es impressionant, nosaltres aquest pas el passarem per una corda fixa.
Un cop l'hem superat el camí tomba a la dreta i trobem a prop una terrassa natural a l'agulla Corona de la Reina 1.043m. i l'interior d'unes quantes agulles ideal per fer fotos, seguim ara baixant per una torrentera fins arribar a un coll que entre mig d'una escletja d'agulles podem veure la part superior de La Roca Foradada 930m., el que s'ha anomena el Morrió de Gos o més conegut com La Cadireta 899m.
Avui feia tant de vent que ni el Roger a pensat en gravar cap vídeo del lloc, no es un retret, és normal pel vent gelat que hi feia.
L'inici de la caminada comença des del mateix aparcament molt ben senyalitzat i amb panells informatius sobre la regulació de l'escalada, vies ferrades i les canals equipades de la zona, i deprés d'aquesta informació situada a la zona d'esbarjo i pícnic,avui potser perquè el dia acompanya amb una boira que envolcalla tot el voltant i juga amb els cims de les agulles mentre camino al costat del Roger, començo a pensar amb la guerra del francès i que estic trepitjant l'esplanada a on es concentravan les forçes catalanes comandades per Joan Baget, per combatre els francesos que pujaban del Bruc a les ordres del General Chabran, ara ja sense el factor sorpresa, però despertant i seguint el camí comença a enfilar-se per una pista de terra confortable, fàcil i ampla.
Quan anem pujant a poc a poc comencem a veure les agulles i la zona de les Portelles i més endavant La Cadireta i La Roca Foradada fins arribar al Coll de Guirló a 797m., a on trobem les indicacions que ens portaran al Refugi Vicenç Barbé.
Pas de La Portella (883m.)
Seguim ara per el PR-C78, un camí estret i marcat amb marques blanques i grogues que ressegueixen i envoltent les roques i les torrentades del camí fins arribar a tocar la pedra encarant-nos al Pas de la Portella entre mig de les dues Portelles.
Ara ens trobem davant d'una canal vertical a on i tindrem que fer servir mans, peus i dents, per salvar els 30m., de desnivell i que ens donarà força distracció fins assolir el Coll de la Portella al damunt de tot.
A partir d'ara el camí es torna més ferèstec endinsant-nos per alzinars i boixedes espesses i podem observar a estones l'esquena de les agulles d'abans, seguim fins trobar a la nostre dreta el torrent dels cirerers, que baixa a trobar Els Pallers que deixem enrere i en un recorregut força breu ens trobem al davant del Refugi Agulles Vicens Barbé 900m., una edificació petita emblanquinada i en dues plantes que es deixa veure de ben lluny, inaugurat al gener del 1961, actualment equipat amb tots els serveis bàsics desprès de ser reparat recentment i amb guarda.
No arribem a tocar-lo just la roca per recórrer que ens separa a d'alt a l'esquerra comença un dissimulat corriol no massa indicat, però ven remarcat que per l'esquerra de La Roca de la Partió (937m) i en una breu distancia ens porta a passar ara de llarg, el camí que seguirem desprès, seguim fins a la boca de l'avenc dels Pouetons, un impressionant avenc amb una caiguda de -122m. i 377m. de recorregut, i no s'acaba aquí tot, també té la seva propia llegenda on explica segons Joan Amades:
Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n'hagin vistos d'altres de tan grans.
Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.
Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.
Ara pugem per uns passos molt estrets i rocallosos entre agulles fins arribar a l'agulla Xica de la Miranda (1.060m).
Aquí decidim esmorzar mirant les agulles i la boira entre els núvols i el sol i mentre faig els postres -una poma granny smith- el Roger, grava una mica els voltants.
Des de aquí admirant les agulles, amb ve al cap aquell històric e inoblidable 14 de juny de 1808, quan l'ensordidor ressò del retronar del tambor de les cofreríes d'un xiquet de Sampedor, Isidre Lluçà i Casanoves, més conegut com el timbaler del Bruc, fa fugir, cames ajudeu-me a les tropes franceses.
La meva màquina de fer fotos se m'ha espatllat -agafa massa llum, i no captura res, queda en blanc- així que no li puc fer gaires fotos jo en el Roger, cap ni una i així sense que es noti passo a ser l'estrella de les fotos,¿ una vegada també amb toca, no?.
Els Frares Encantats
Ara seguim baixant bastant còmode i arribem al Portell Estret (1.007m). continuem baixant per la Canal Ampla fins desprès de voltar l'agulla Sense Nom 1.060m. surt un corriol a l'esquerra amb color de pintura blava que anirem seguint per aquest camí técnic per entre mig de les agulles dels Frares Encantats, hi han trams de camí que vas entre agulles per una torrentada tant atapeïda d'arbres (alzines, teixos i boixos), i amb la boira tan enganxada a la pedra, que sembla de nit, es impressionant.
Ara el camí ens fa passar per un tram rocallós de pujada encaixat entre agulles, molt maco que ens porta a la Miranda del Bisbe, quines agulles més verticals, algunes semblen que s'han de separar de la resta i despendre i no es veu el cap de vall, el Roger aprofita per gravar vídeo.
Fa molta impressió l'alçada que es respira i també vertigen i més, saben que estàs entre mig dels frares que foren castigats per les seves males arts i que foren convertits en estàtues de pedra, també es veu perfectament Can Martorell, ara despertem d'aquest lloc màgic i seguim per aquest camí que ens porta a baixar per una canal.
Que ens repta a superar una forta pendent per sobre la roca, que ens deixen l'agulla del Lloro 1.130m., i La Monja 1.114m., només te una escletxa a la dreta per poder baixar agafant'he a les arrels, superat aquest entrebanc el camí segueix entre el Talp 1.064m., la Patata 1.051m., i el Dit 1.062m., entre mig d'aquestes dues últimes a l'esquerra veiem el corriol que porta com a camí tècnic a Coll de Porc 975m., per l'interior dels Frares Encantats, aquest tram d'alzinar potser es el més espès i tancat que hem passat avui, quasi en penombra, ideal pel mes d'agost.
Ara sense cap més problema seguint tranquil·lament fins trobar-nos el PR-C78 direcció al Pas del Príncep.
Pas del Príncep
En el Pas del Príncep passem pel costat de l'agulla Petita del Pas del Príncep 992m., i a pocs metres l'Agulla Gran del Pas del Príncep 1.055m.
En el Pas del Príncep passem pel costat de l'agulla Petita del Pas del Príncep 992m., i a pocs metres l'Agulla Gran del Pas del Príncep 1.055m.
Desprès seguim caminant i trobem la Font de l'Esllavissada al costat mateix del camí ben senyalitzada i més endavant també trobem una balma utilitzada per excursionistes.
Coll de Porc
Arribem al Coll de Porc, on trobem una cruïlla de camins, amb una senyalització nova, en aquesta cruïlla si seguim endavant pel GR-C78, anem al Montgròs i aquí d'alt a l'esquerra del Coll indicat com ara com a camí tècnic comença una ruta que seguim fins trobar el primer pas, només hem vingut a xafardejar i planejar vindrè un altre vegada per fer aquesta travessa i veure si ja estem preparats, ja sabreu més endavant el detall de la (Integral Interior per camins tècnics de les Agulles i els Frares Encantats), queda per part meva proposada amb molta il·lusió per més endavant.
Arribem al Coll de Porc, on trobem una cruïlla de camins, amb una senyalització nova, en aquesta cruïlla si seguim endavant pel GR-C78, anem al Montgròs i aquí d'alt a l'esquerra del Coll indicat com ara com a camí tècnic comença una ruta que seguim fins trobar el primer pas, només hem vingut a xafardejar i planejar vindrè un altre vegada per fer aquesta travessa i veure si ja estem preparats, ja sabreu més endavant el detall de la (Integral Interior per camins tècnics de les Agulles i els Frares Encantats), queda per part meva proposada amb molta il·lusió per més endavant.
Desfem aquest petit tram de camí fins un altre vegada situar-nos al Coll de Porc i agafar el camí de baixa pel costat del Canal de les Aligues, als pocs metres arribem a la Font del Coll de Port encastada a la paret de roca vertical, seguim per aquest camí en principi estret i rocallós flanquejant per sota els gegantins monòlits, que et fan sentir petit, molt petit, més avall anem veient el forat de la Roca Foradada des d'una perspectiva molt diferent del Coll de Guirló, que es a la que estem més acostumats fins trobar la cruïlla del Coll d'Agulles 837m., (el rotul posa el nom de Frares Encantats), a sota de la Boleta Foradada 1.080m., aquí el camí de l'esquerra puja al Portell Estret 1.008m., nosaltres seguim avall fins trobar el camí principal el GR-172, o Camí de l'Arrel, aquest es el camí principal de travessa i de destins en general, aquí ja trobem un munt de gent amunt i avall per passar el diumenge, en família.
La Roca Foradada
Anem caminant per aquesta pista en principi amb la Roca Foradada 930m., davant nostre i tot just passem per sota La Cadireta 899m., a uns 100m., trobem a l'esquerra un corriol petit estret i enfiladis que puja envoltant i pel darrere a través d'un torrentet i plaques de roca fins el mateix forat de la Foradada, impressiona l'amplitud i la grandària del forat amb la panoràmica que ofereix des d'aquí dalt tot resseguint la balma excavada a la pedra que acompanya al forat del que diu la llegenda diu que va ser el diable, perseguit per la Verge, qui d'un cop de cap va foradar la roca obrint un camí cap al infern. La natura, la densitat dels materials i els segles van fer la resta de la feina.
Així que vam espavilar per baixar el més depressa que vam poder, havian families amb canalla baixant i fent una mica de tap.
Arribem al camí principal i només resta anar caminant tranquil ament xarrant passant pel Coll de Guirló 797m., i fins l'aparcament del Coll de Can Maçana.
A sigut una caminada molt distreta, per un camí molt canviant amb passos amb corda fixa i alguna baixada rocallosa una mica exposada, però en general es pot fer sense presses, però a un bon pas perfectament.
Hem tardat per recorre 11,23 km. unes 5 hores i mitja amb esmorzar i paredes incloses.
Espero que us animeu a fer-lo perquè us asseguro que ho passareu d'alló més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada