Des de Berga, seguim per la C16 en direcció al Túnel del Cadí.
1 km abans de Guardiola de Berguedà girem a l'esquerra per la B-400 en direcció Vallcebre, Saldes i Gósol, la que ja trobem amb neu gelada als vorals, en els trams més ombrívols i el Pedraforca amb els Pollagons enfarinats i la tartera ben blanca.
Després d'uns 7 Km, trobem la cruïlla de Vallcebre. Des d'aquest, fins al poble hi ha uns 2,5 km.
Sense deixar la mateixa carretera, creuem el poble i ha mà esquerra en una cantonada passem pel costat d’un Bar que vaig conèixer en la caminada per la Gallina Pelada, seguit d’una recta amb pujada, per on continuem en direcció al Coll de Fumanya i Fígols.
Després de fer un tram d'uns 2 km amb pronunciades corbes i pendent, la carretera s'aplana, a la nostra dreta trobem l’aparcament del restaurant Cal Borni.
Continuem per la mateixa carretera i uns 100 m més enllà, a la nostra esquerra, en una esplanada bastant extensa al llarg d’un riarol i podem aparcar el cotxe (trobem un cartell indicatiu).
Inici (Aproximació a la Ferrada)
Només baixar del cotxe poc més de 9:30 h., amb un cel blau pràcticament sense núvols i un dia radiant, decidim abans de fer res esmorzar.
Tota una contradicció tenint en compte que hem sortit de casa plovent i confiats amb el radar del meteocat, d’escapar de la pluja per poder fer la nostre ferrada.
Ens equipem amb els estris bàsics, un arnès, un casc, un kit de “ferratero” o 2 bagues amb absorbidor de xoc equipades amb dos mosquetons de gran obertura i bloquejador de tanca automàtica, una cinta exprés i guants adients.
Coll de la Canalasa
Travessem el Torrent del Forat Negre, completament gelat amb molta precaució pel sender de "Camps del tabac" (senyalització verd i blanca) i uns 200 m més amunt, ens desviem a la nostra dreta, abandonant aquest sender.
El camí puja pel bosc fins a trobar una altra vegada el sender del "Camps del tabac".Seguim cap a l'esquerra fins arribar desprès d’una cansada i curta pujada, que t'agafa en fred, al "Coll de la Canalasa".
A partir d'aquí cal baixar una mica pel vessant oposat d'on hem arribat, al cap d'uns 30 m, anem a prendre el camí que va cap a la dreta i baixa directament per la canal.
A la nostra dreta, ja veiem la paret de l'empalomar, amb la ferrada, la curiositat i els nervis ja comencen a notar-s’em a mesura que se que ens hi acostem.
A la pared rocosa de l’esquerra veiem els operaris treballant en una nova ferrada i pel que semble a cop d’ull serà d’un nivell superior, amb alguns desplomats molt marcats i un recorregut bastant més llarg, fa molt bona pinta.
Baixem fins pràcticament al fons de la canal, on trobarem a la dreta l'inici de la ferrada.
Ara si, ja arribat l’hora de la veritat de saber si soc capaç de superar aquest nou repte que m’he plantejat.
Ajudats per una cadena, superem uns 5m. fins que arribem al primer esglaó, això es habitual a la majoria de ferradas per evitar que tothom pugui accedir-hi fàcilment.
L’Anna primer, el Josep segon i jo tercer, ens situem un darrere l’altre, manteniment la suficient distancia i mai coincidint dues persones entre dos ancoratges, ens assegurem al cable i trobem una placa collada a la pared que ens detalla aquesta ferrada instal·lada per l’empresa Imparables al 9 de març de 2008.
Comencem a pujar, ells sense cap dificultat i jo molt a poc a poc, aquest senzill primer tram de 8 esglaons, a continuació ens agafem a unes cadenes que ens condueixen el següent tram de paret vertical llarg amb 52 esglaons.
La veritat es que tot passa més depressa del que sembla agafant força alçada molt ràpidament i crec que serà més senzill del que sembla.
Sempre pensant de no equivocar-me i anar fent el canvi dels mosquetons un desprès de l’altre en cada encoratge o en aquest cas cua de porc, de manera que sempre en quedi un de posat i si no ens veiem segurs o nerviosos fer servir també la baga d’encoratge curta i serenar-nos per poder continuar tranquils i amb confiança amb aquest material que per segona vegada faig servir.
Arribem a un balcó, per sobre un travesser de fusta que reforça el replà de terra, que ens ajuda a reposar, aquí el Josep aprofita per fer una cigarreta, i parlar amb els operaris que estant treballant en la nova ferrada al nostre davant, comentant que estarà llesta en uns dos mesos.
Flanqueig
Desprès comencen el esglaidor flanqueig a la dreta, passant entre mig d’un petit arbre i la roca, seguit d’uns taulons travessers de fusta ancorats pels peus i cable durant tota la via per les mans.
Ara els segueixo amb els consells del Josep, per desengarrotar-me, em fa fer servir tots els mosquetons per assegurar-me bé i tirar-me enrere per quedar penjat, perquè confiï amb les meves eines i gaudeixi de l’alçada i harmonitzi amb les privilegiades vistes, assimili i m’integri amb la roca i l’aire, respirant i sentit aquest buit.
Es molt emocionant, però ja veig i tinc clar que no serà per mi tant senzill com creia, però dins el patiment del novell, la experiencia i la sensació m’agrada.
Un cop superat el flanqueig continuem per un tram també força vertical, potser es el tram més complicat de tota la ferrada, la via fa una diagonal que ens porta cap a l’esquerra, això dificulta la progressió i hem de fixar-nos molt bé on posem els peus i les mans.
Sortim a un petit replà i podem tornar a reposar i agafar forces, continuem i superem ara 19 esglaons més, aquest tram encara que ja estic molt més tranquil i confiat, les mans ja quasi no en responen, estan molt castigades, de la tremenda tensió d’abans.
Pont de Fusta i Cables
Amb l’ajuda i la paciència del Josep i la serenor que en proporciona arribo a superar una roca i trobar-me al pont de fusta.
Un pont d’uns 2,70m. de longitud, des del que un cop ens reagrupem, descansem i fem fotos seguim ara ja per un altre tram molt llarg a fer cim.
L’escens continua vertical per la paret amb més grapes, un petit relleix ens permet fer unes fotos molt xules entre nosaltres, l’Anna puja molt rapida i àgil, un últim esforç en un tram menys ferrat i dret i ja som al cim.
Cim de l’empalomar
Aquest es un modest cim de 1,479 m. d’altitud i tenim una bona panoràmica, al nord de la Tosa d’Alp, les Penyes Altes del Moixeró i sobresortint pel darrere les muntanyes de la Cerdanya.
A sota podem observar el caracteristic sinclinal (plec de l’escorça terrestre en forma còncava) de Vallcebre envoltat de les seves cingleres i masies disseminades.
A l’altra banda del Llobregat les muntanyes del Catllaràs, els cingles de Malanyeu i el cim de Sobrepruny.
Recorregut de Tornada
El descens es realitza seguint el camí que surt per la dreta del cim en direcció al "Coll de la Canalasa". Camí equipat amb trams de cadenes i cables per facilitar el descens, a causa del fort pendent. remuntem uns 30 metres fins arribar al coll ,un cop aquí es torna l'aparcament pel mateix camí de pujada.
Com podeu veure ja no ser dir-vos amb paraules més sentiments i emocions de les que he viscut i he patit.
El que si vull que sapigueu es que tambè m’ho he passat molt bé i continuaré de ben segur, i fins la propera. Siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada