dissabte, 19 de desembre de 2015

Via Crisis a la Paret de l'Ós

Via: Crisis
Zona: Paret de l'Ós a Sant Llorenç de Montgai
Dificultat: 6c A1e+ Tota en lliure 7a.
Dificultat obligada: 6a
Llargària: 35+35+30+35=135 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Mitja
Aperturistes: Nico Contreras, Sergi Rossell i Jordi Gazquez (21.03.2009)
Equipament: Via bastant equipada amb parabolts, sobre tot els trams d'Ae.
Material: 18 cintes llargues i curtes, joc d'aliens, camelot 2 o 2,5, una ungla (L3) i joc de tascons prescindibles. 
Cordada: Toni CasanovasKim Carrillo i Xarli DonaAlpina
Data: 19.12.2015

enllaç a l’album de fotos del facebook


El meu punt de vista
Avui a estat un gran dia, he tingut el privilegi de compartir corda amb els meus amics Toni i Kim, un parell de bous que els tenen ben posats i que m'han animat entre pillades, lliure, bicicletes, invertits, fissures, diedres cecs, flanquejos de vertigen, plaques sense peus, desploms molt potents i estreps, a sortir per dalt, això si no sense abans gairebé matar-me al desprendràs de les meves mans un gran bloc, que a deixat gelats fins i tot a la gent que pujava per la Coma del Gelis, en fi o que el d'allà dalt a fallat, ho és que m'ha volgut donar una altra oportunitat.
El pitjor que jo destacaria es l'entrada del primer llarg uns primers metres molt polits i exposats fins arribar a la primera expansió i molt més difícil del que sembla a les ressenyes, no us deixeu enganyar, res a veure amb l'equipament de la resta de la via.
En general una via molt exigent si vols anar combinant l'Ae amb el lliure a on els braços acaben esgotats, tot rient i navegant per la roca amb els companys.


Una de les vies més dures que he arribat a fer, però més content que unes pascues, ara tindre que posar una espelma a la verge, perquè almenys ella pensi i cuidi de mi.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Via Los Misteris del PepeGall a Alòs de Balaguer




Via dedicada al Pepe del grup d’escaladors Lo Gall de Lleida.

Zona: Pic de Castellas -Alòs de Balaguer-
Dificultat: 6b 
Dificultat obligada: V+
Llargària: 30+35+40+30+45+55=235 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes: Juan Linares, Nico Contreras, Luis Olondriz, Cesar Fernandez i Sergi Rosell (14.03.2015)
Equipament: Via equipada amb parabolts 
Material: 12 cintes llargues (Friends i Tascons prescindibles, només si no es porta el grau)
Data: 26.09.2015


El meu punt de vista
El Toni Casanovas, em proposa anar a fer aquesta via que és bastant nova i desconeguda per a mi, jo personalment no he escalat cap via d’aquest sector i ha estat una experiència única, un calcari excel·lent per gaudir del primer fins al últim metre, us la recomano perquè gaudireu com nens.
de l’aparcament a peu de via només cal seguir les fites i el caminal més remarcat i amb una mica de intuïció arribarem a peu de via, si alcem la vista veurem a uns metres el seu nom escrit a la pedra i les xapes que ens indiquen el seu traçat.
Aquí decidim amb el Toni Casanoves que ell encapçalaria els 3 primers llargs i jo encapçalaria els 3 últims.
Us diré que el primer llarg es genial amb dos passos cap al final concentrats de 6b de finura, que també es poden fer amb un pedal si no arribem al Ao o no tenim el grau.

El segon llarg es un “plaisir” d’escalada de 5e. grau amb bones mans i peus durant tot el seu recorregut.
El tercer llarg son 40 metres de caminar fins arribar al mur del següent llarg, una llàstima perquè trobo que li treu tota l’empenta i ambient de paret que podria tindre aquesta via.

el quart llarg també es un gaudir de l’escalada per escalfar i encarar el llarg estrella de la via
un cinquè llarg de 5+ amb algun pas de 6a. per la continuïtat i verticalitat, (que jo encarà l’estic buscant) i un flanqueig aeri (penseu en posar cintes llargues), molt més fàcil i agraït del que ens podem arribar a pensar, a mi se'n va fer curt i tot.

el sisè llarg es un altre gaudir dels forats “regleteros” amb bons forats fins arribar al cim.
Aquí per la cara oposada trobarem en una sabina un ràpel de 40 metres que ens mena a una canal que tindrem que seguir en un llarg recorregut a mi se’n va fer passada, fins arribar al camí del Congost del Mu que seguirem en direcció a Alós creuant les passarel·les fins el peu de via i l’aparcament.
Agafem el cotxe i a la mateixa pista 1,5 kms abans d’arribar a Alós de Balaguer, trobem a mà esquerra una petita àrea d’esbarjo amb font inclosa i taules i seients de pedra, ideal per parar a menjar i recuperar forces, abans de tornar cap a casa.

Gasssssssssss i Amunt……………..


Vídeo amb totes les fotos

dissabte, 19 de setembre de 2015

Via dels Sostres a la Paret de l'Aeri


Via: dels Sostres
Zona: Paret de l’Àeri -Montserrat-
Dificultat: 6a. (MD)
Dificultat obligada: 6a.
Llargària: 45+35+30+45+35+35+40=265 metres
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Aperturistes: X.Nicolau, S.Marzo, J.L.Benito i J.C.Ferrero (Març de 1979)
Equipament: Via semi-equipada amb 4 claus i 1 parabolt 
Material: 14 cintes llargues, joc de friends fins el #3 de Camalot, joc de tascons, tricams i bagues sabineres. 
Orientació: Est
Data: 19.09.2015
Observacions:
Aquesta via es molt més difícil del que algunes ressenyes expliquen, normalment com a màxim les cordades resolen els primers 2 o 4 llargs, quedant la resta molt oblidats i convertint-se en un rostoll de fullaraca, arítjols i terra, resultant una escalada molt perillosa i amb roca cada cop més descomposta i quasi impossible, desmereixen completament el renom d’aquesta prestigiosa via, una llàstima.

Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir fins la canal de l’Aeri. La remuntem fins arribar a uns esglaons que ens menen a unes sirgues que permeten creuar fins a peu de paret. Resseguim la base de la paret fins arribar al peu de via.

1 Llarg V 45 metres
La via s’inicia a la base de l’evident sistema de sostres d’aquesta banda de la paret que ja coneixem, però aquesta vegada tiro jo primer amunt, sense gaires romanços i no per la bavaresa, sinó per l’espero directament per anar a buscar el diedre que es deixa fer bastant be i protegir fins que vaig obligat a la placa regletera flanquejant cap a l’esquerra i encinto un arbret amb un pas de mico i ara ja fins la reunió molt còmode, que trobo damunt una gran sabina morta.
2 Llarg V+ 35 metres
El següent llarg l’enfila el Blai amb una sortida descendent entre sabines i un pas atlètic i més rar que difícil que pot fer suar a qualsevol i que un cop superat ja seguim pel diedre Resseguim la fissura esquivant un sostre per l’esquerra i enfilem un darrer tram de fissura, també atlètic i de bona presa, fins arribar a la reunió que es bastant incomode i des de on ja podem veure el drama que tenim que superar.
3 Llarg 6a. 30 metres
Ara em tocava seguir a mi però en fa por no tenir prou Coco com per superar-lo airosament i segueix el Blai que te més traça i experiència en el mon de l’escalada i equipant, va resseguint la fissura completament horitzontal en bavaresa invertida, que al final resulta ser molt més espectacular i impressionant que dificil, sense regalar-se res de res, encarà que els dos punts més compromesos estan ben protegits.
4 Llarg 6a. 45 metres
Segueix el Blai perquè jo no li veig color de primer i surt enfilant-se pel diedre fins fer un parell de passos cap a l’esquerra per esquivar un sostret i continuar per la fissura ara una mica més fàcil fins arribar a la reunió que trobem en una alzina
5 Llarg V 35 metres
Intento seguir jo però baixo perquè trobo que es molt arriscat escalar amb tanta fullaraca i bardisses i prova el Blai que tot i anar renegant i sanejant el seu pas per la roca va tirant amunt entre moments delicats que et provoca el no tenir cap adherència.
6 Llarg V+ 35 metres
Continua el Blai en un llarg on tenim que escalar en X i amb molta concentració ja que la roca no es massa generosa i trobem un pont de roca a uns metres a ma dreta desprès un parabolt a ma esquerra seguim fins que la xemeneia es converteix en diedre a partir d’aquí tornem a tindre una baralla amb la flora dificultant l’auto-protecció ja que no veiem quasi be la roca, ni res fins la reunió 
7 Llarg V+ 40 metres
Ara seguim a la dreta de la reunió per un sistema seguit de fissures bastant vertical a on anem posant catxarrets fins arribar a una alzina gran, aquí quasi ja no ens hi veiem, se’ns esta fent de nit en segons i ens esta engolint la boira ràpidament.
8 Llarg III 30 metres
Aquí ja completament fosc anem de presa per sortir de la paret sense gaires contemplacions caminant uns pocs metres de poc grau.

Ja fora de la via, parem ens asserenem i pleguem i col·loquem be el material i cordes i encenem els frontals per anar a buscar entre mig de la boire les escales de l’entena.

Descens:
Un cop a les escales de l’antena trobarem un corriol que baixa dretament cap a la canal de Sant Jeroni i sense presses però sense pauses anem tirant avall fins l’aparcament de Santa Cecília.

vídeo de totes les fotos

dimecres, 9 de setembre de 2015

Via Alucina Carabina a La Granota

Via: Alucina Carabina

Agulla, paret: La Granota

Zona: Camping -Montserrat-

Dificultat: 6b. 

Dificultat obligada: 6b

Grau d’exposició: Mig

Grau de compromís: Mig
Llargària: 40+20+12=72 metres
Ràpels: 2 de la R3 a la R2 i al terra.
Aperturistes: ………….. (26.08.2006)
Equipament: Via equipada amb algun clau, primera reunió i quarta en alzina la resta equipades amb parabolts
Material: 9 cintes exprés 
Orientació: Est
Data: 06.09.2015
Observacions:

avui he enredat a l'amic i company Toni, per anar a al·lucinar plegats a la via Alucina Carabina, el 1r. llarg i el 3 llarg els hi he cedit al Toni, per cert el 3r. llarg de 6b obligat per la seva continuïtat, jo he fet de primer el 2n. llarg un 6a. de continuïtat per la verticalitat encara que a sigut extraordinari i fàcil per la seva bona roca, de les millors de Montserrat us ho asseguro, només per aquest llarg val la pena la via.
Resumint una via no massa llarga combinable amb altres de La Granota, però que us pot deixar esgotats per explosiva, jo m'ho he passat molt be, encarà que el Toni el 6b., se l'ha tret com un campió, tindrem que tornar per insistir-hi fins encadenar-lo.





Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Després de seguir el camí poca estona trobarem a la dreta un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol fins arribar al camí pla que seguim en direcció al mirador, arribarem a una placeta (o puntet) a l’esquerra, que creuem i seguim, en uns 10 metres trobem un caminal marcat a l’esquerra que en uns 4 o 5 metres ens deixa a peu de via, evident.





1 Llarg V+
Aquest llarg el fa el Toni i tot i que diuen que és V+ te algun pas que fa pensar una mica, sobre tot els primers metres, desprès es tomba fins arribar a la reunió


2 Llarg 6a.
Aquest llarg li tiro jo i vaig una mica reticent, els primers pocs metres de flanqueig a la dreta, però un cop col·locat a la placa, es posa vertical i comença el festival de roca excel·lent en la que gaudeixo de valent, tot i anar navegant entre xapa i xapa, es dels millors llargs que he fet mai a Montserrat, (de moment), recupero al company que em dona la raó, això si, la reunió amb una qualitat de cadenes i ancoratges “cutres” de debó.

3 Llarg 6b.
Aquesta última tirada li deixo en el Toni que esta més bregat que jo i porta el grau més consolidat per poder superar ja per començar la sortida pel desplom, amb presa petita i col·locació de peus complicada,  que ja es prou difícil, potser es més de 6b., si no li trobes la seqüència, desprès es continuïtat per placa molt vertical i de presa extraordinaria però molt menuda, en la que també has d'anar navegant de xapa a xapa i acabes amb els braços com popeye, es un llarg 5 estrelles d’aquells que vols tornar-hi per encadenar-lo, la reunió molt incomoda, en lloc de fer-la dalt de tot per repelar s’ha muntat penjada per despenjar-se com a via esportiva.


Descens:

Es despenja el Toni i tiro jo i em despenja fins la segona reunió.
Des de la segona reunió fem un sol ràpel fins a terra amb 2 cordes de 60 metres i de sobres fins a terra.


Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la via

dissabte, 18 de juliol de 2015

Via CADE a l'Agulla del Centenar







Via: CADE
Zona: Agulla del Centenar, Frares Encantats -Montserrat-
Dificultat: 6a./Ae (MD+)
Dificultat obligada: V+/A1
Llargària: 50+25+25+40+40+25=200 metres
Grau d’exposició: Mitjà/Alt
Grau de compromís: Mitja/Alt
Aperturistes: R.Masats, J.Badia, E.Albir i J. Lalueza (maig de 1974)
Equipament: Via semi-equipada amb material divers, principalment claus i tacs de fusta. Reunions de 2 parabolts rapelables, excepte la penúltima que es fa en un arbre.
Material: 20 cintes exprés, joc de friends repetint el #2 i el #3 de Camalot (si teniu el #4 segur que el feu servir), tascons grossos. Excèntrics grans molt útils. Bagues per ponts de roca i una plaqueta recuperable.
Orientació: Nord
Data: 18.07.2015


Observacions:
Aquest dissabte com tantes altres vegades, vam quedar amb el meu amic Blai, per anar a escalar i encara que la idea original era anar a fer un tros de via, però al solano, la temperatura i la cordura ens va fer agafar un gir cap als Frares Encantats, escollint una via totalment a l'ombre i de tall molt respectable, resultant una via a on no es regala res i més dura del que en un principi pot semblar, al final un bon regust de boca amb un gran amic i company, que més es pot demanar, dons un altre birra. Gasssss i Amunt.




Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via.


1 Llarg V+/A0 50 metres
Els primers metres son una grimpada per roca dubtosa, terrosa i herbosa que et fa posar atent fins la R0 que munto i recupero al Blai, aquí ens ordenen i passem el material i segueix el Blai com un campió fent “trapitjeos” entre burins, escalada, Ao i no se que més, fins que veig que enfila el vertical i potent diedre fins muntar la reunió a la paret dreta, dret a un arbre, el segueixo i nois es tant potent com semblava però amb paciència es deixa fer.
2 Llarg V+ 25 metres
Aquest llarg va resseguint la fissura perfecta per anar encastant amics grans i excèntrics més grans, amb una continuïtat molt vertical i potent, la reunió es molt incomoda.
3 Llarg V 25 metres
Aquest llarg perd tota verticalitat en anar a buscar el camí més fàcil per terreny del tot dubtós, trencat i terròs, que ens fa seguir sense perdre la concentració
4 Llarg 6a. 40 metres
El Diedre fissurat es torna a mostrar ara amb la seva màxima explosiva potencia i verticalitat, inclús una mica desplomat en el seu tram mig en el que els forats de la paret de la dreta ens faciliten avançar sense perdre la concentració, la roca en aquest llarg es excel·lent.
5 Llarg V+ 40 metres
Aquest llarg sorprèn per resultar més laboriós i vertical del que a simple vista sembla, no us deixeu enganyar i menys ara que anem cansats del darrer potent llarg, tenint-lo que anar protegint i controlant la roca trencada de la entrada a la reunió, que es fa en un arbre.

Un cop aquí donem per acabada l’escalada ja que el llarg que queda es una grimpada que no aporta res i estem cansats i amb molta calor, per tant decidim dinar aquí, contemplant els voltants i fer panoràmiques abans de baixar.
Descens:
Des d’aquí desgrimpem per la seva cara sud fins trobar el camí dels Alts Frares (marques blaves), per anar cap a la dreta a buscar el camí del Portell Estret (PR blanc i groc) i d’aquí al camí de l’Arrel (GR blanc i vermell), fins l’aparcament.


Aquí teniu el vídeo amb les fotos de l'escalada

dimarts, 9 de juny de 2015

Via Mompart a La Miranda de les Boïgues

Via: Mompart
Zona: Miranda de les Boïgues, Agulles -Montserrat-
Dificultat: 6a. MD
Dificultat obligada: V
Llargària: 30+25+45=100 metres
Grau d’exposició: Mitjà/Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes: C. Roperto, A. Mompart i J. Mayol (maig de 1960)
Equipament: Via equipada (re-equipada al 2006)
Material: 14 cintes exprés i 1 vaga savinera + reunió 
Orientació: Est
Data: 06.06.2015

Observacions:
El meu amic Blai m'ha convençut per anar a fer plegats la via Mompart a la Miranda de les Boïgues, tot i que jo portava una altre al cap, al final seguir-li la corrent a anat força be, ja que aquesta via m'ha agradat molt i he pogut fer el 1 i 2n. llarg de primer i el 3r. el Blai, compensant CoCo i metres en aquesta via disfrutona, desprès quan anem baixant, el Blai encara s'anima a fer una via esportiva en una pedra al costat del mateix camí de tornada desprès d’haver passat el coll de les Portelles, molt forta almenys l'entrada i les 2/3 següents xapes, fins que ens hem ajuntat amb altres amics per anar a fer la birra plegats, que per això escalem, no? 

enllaç a l’album de fotos del facebook

Aproximació:

Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, creuem la canal del Cirerer, tot just abans d’arribar-hi per la banda esquerra de la muntanya trobarem un corriol que puja fins al coll entre la Miranda i les Momietes. La via comença al capdamunt del collet.


Veure aproximació amb Google-Maps

1 Llarg V+ 30 metres
El Blai com que aquesta via ja la a fet fa uns anyets, em dona l’oportunitat de començar i fer els honors jo, surto recte amunt a caçar la primera xapa que ja te una excursió de finura, uns 5 metres, la paret es va redreçant i he d’anar llegint be els passos perquè les preses i son però ben justetes, quan es fa més fi i amb equilibri dubtós poso el peu esquerra en un còdolet de quars, patinant i fent una refregada a l’avantbraç i genoll drets, recupero la paret i la posició i continuo ara ja millorant la roca en diagonal cap a l’esquerra, trobo una reunió que xapo i segueixo més a l’esquerra per entrar en un nixol a on munto la reunió, molt còmode.
2 Llarg V+ 25 metres
Segueixo jo fent els honor sortint del nixol flanquejant cap a l’esquerra, sense veure cap xapa, res només tomba una mini-panxeta que no ens deixa veurà la fissura ja veiem el primer parabolt, bufff.

Em col·loco be a la fissura i amb unes preses bones i ben xapat vaig pujant gaudint de debò, quan la cosa afluixa les xapes desapareixen i en pocs passos a la dreta arribo a la reunió, aquest tram es tant bo i tant maco que s’ha m’ha fet curt.



3 Llarg 6a. 45 metres
Ara ja li deixo espai al Blai perquè foti algú i així també es diverteixi una mica i surt una mica a l’esquerra per un muret per seguir progressant entre la placa de la dreta i el diedre, sempre buscant la lògica i les millors preses fins que la cosa afluixa i les xapes es distancien, trobem una alzina que encintem i ens dona reforç per fer l'últim pas per sortir al cim, un llarg treballós, força vertical, però molt maco de fer.
Ara només cal fer unes quantes fotos panoràmiques de les agulles que ens envoltant i respirar i viure aquests instants junts i per recordar-ho, alguna foto cim de la cordada amb aquest bon amic.


Descens:
Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles i només caldrà desfer el camí d’anada.


Aquí teniu el vídeo de les fotos de la sortida

divendres, 5 de juny de 2015

Via Els Maldecaps de la Lourdes al Tossal del Mullapans

Zona: Tossal del Mullapans -Montserrat-
Dificultat: 6c en lliure
Dificultat obligada: 6a. obligat
Llargària: 25+25+20+30=100 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Aperturistes: Blai Garcia i Llorenç Vallés
Equipament: Via equipada amb parabolts de 8 m/m.
Material: 10 cintes cintes exprés i llargues extensibles, 2 friends mitjans pel 2n. i 4t. llargs + reunió 
Data: 01.06.2015
Regulació de l'escalada a Montserrat:
Aquesta via és del sector C-4 Mullapans NO sent permesa l'escalada des del 15 de febrer fins el 31 de maig ambdós inclosos.



Observacions i detalls dels aperturistes:

Finalment i després de dues jornades, en Blai i jo deixem enllestida la Via “Els maldecaps de la Lourdes”, en reconeixement a les nostres mares. 

Està situada a l’extrem esquerre del serrat dels Mullapans, s’inicia a la placa que trobarem a la dreta d’un gran contrafort coronat per un bosquet. Un pel abans de passar per sota del cable de l’aeri. 

La via s’ha obert per baix, com més bonament hem pogut, i a quedat equipada amb parabolts de 8mm en els llargs i 10mm en les reunions. 
Aproximació:
Us explicó com o vam fer nosaltres i crec que és la més encertada i motivadora de les dues opcions, (anar a peu de via pot ser un bon rostoll) i per dalt no es que sigui pas massa fàcil, preveure pantalons llargs si no voleu acabar ben esgarrepats.
Agafem el cremallera de les 7:55 hores i un cop al monestir baixem pel camí de les aigües direcció a les escales (dreta) fins trobar un pas entre roca en el camí estret i marques de pintura verda i groga que ens marca un sender intuïtiu bastant trepitjant, que seguirem direcció una torre elèctrica que anirem voltant agafant una mica d’alçada per la seva dreta, un cop superada comencem a veure un gran bloc solitari pel que tindrem que passar per sota per l’esquerra, ara des del gran bloc fixeu-vos mirant la timba a en diagonal a l’esquerra i veurem a l’espadat una bona agulla amb placa de pedra dons tenim que anar a buscar per la seva dreta fins trobar una fita i la reunió.
Descens:
Una bona motivació ja es començar una via pel reves, perquè des d’aquí amb 2 cordes de 60 metres fem 2 ràpels fins a peu de via i apa ara toca tornar a tirar amunt però escalant de valent. 
1Llarg 6c per 25 metres
Amb el Blai acordem que ell farà els 2 primers llargs més durs com a coneixedor i experiència i jo faré els altres 2 i ens posem a la feina, l’entrada es molt dura, on tenim el pas de 6c, per superar la primera xapa i en fred que el Blai resolt bastant millor que jo, hahahah desprès segueix una placa fina amb roca menuda però excel·lent a on ens preocupara més anar posant peus per tibar amunt, es va perdent dificultat fins arribar a reunió sota el desplom. 
2Llarg 6c per 25 metres
En aquest llarg els passos clau estan a l'entrada de cada un dels dos diedres. Sortim a la dreta, un primer diedre amb entrada una mica trencada per sortir-ne fàcilment a la dreta a buscar un segon diedre, també amb entrada dura, del que també sortim fàcilment a la dreta per quedar-nos sota un nou mur.
3Llarg 6a+ per 20 metres
Ara molt amablement i sense pensar-s’ho gaire el Blai en dona ràpidament el relleu perquè ara tiri jo, el pas clau es sortir de la reunió amb un pas força potent per seguir en placa força fina, petit flanqueig a l’esquerra i recte amunt fins un altre mur ja més fàcil.
4Llarg 6a+ per 30 metres
Segueixo jo amb la mateixa tònica que l’anterior un parell de passos potents per colocar-me a la placa, però em pillo amb la FiFi i el Blai en fa tornar a terra per repetir-ho en lliure, tot un crac que sap com provocar-me, per seguir en placa cada cop més fàcil, fins per terreny fàcil anar a la dreta a superar un petit mur, superat aquest pujar per l’esquerra del bony per terreny molt descompost fins trobar la reunió.
Aquí al cim tots dos eufòrics i molt contents per la repetició i el plaer d’escalar amb tot un mestre de la tècnica i finura, dona gust escalar amb els millors.
Pleguem catxarros i enfilem cap al camí dels ¾ de tornada fins arribar a la Font Gran de Monistrol de Montserrat per anar a fer una birra i unes olivetes, tal com a de ser, si senyor i Ole.

Gasssssss i Amunt


Aquí teniu el vídeo amb totes les fotos de l'escalada.