Santa Margarida de Vinyoles i el Puig Cornador de Les Llosses

Aquest Diumenge 6 de febrer vaig quedar amb la colla de GMVertical, per compartir la  caminada convocada pel meu amic Rogeli. Ens vam trobar a les 9:00 a la Cafeteria Restaurante El Túnel que està dins la gasolinera que es troba just al braç d’entrada que porta a Sant Quirze de Besora.

Amb poca estona ens vam ajuntar més de 40 persones entre les quals moltes desconegudes per la Marga i per a mi, desprès de les presentacions vam ingerir alguna cosa, i per començar, vam agafar els cotxes per anar al punt d’inici de la sortida.

Tot just passar la Colonia de Santa Maria, abans d’arribar a Ripoll, trobem a l’esquerra una indicació que ens porta per la C-26, una carretera molt estreta i enrevessada, direcció a Les Llosses, al cap de pocs centenars de metres trobem els vorals de la carretera plens de neu gelada, els dubtes es van aclarir, ja que encara i resta neu! i no portem cadenes ni calçat adequat, només uns quants en portàvem.

Desprès de recorre 8,7 Km. amb un gir a l’esquerra, deixem la C-26 per un altre cami i que desprès de 1,5 Km. trobem un altre gir a l’esquerra molt pronunciat i seguim per un altre cami, que en uns 3 Kms. i desprès d’un total de 25 Km. des de el Bar El Túnel, molt a poc a poc i amb molt de compte trobem un petit replà a l’esquerra, uns 800 m. en el Serrat de Les Falgoses del municipi de Les Lloses del Lluçanès.

Aquí podem aparcar avui a sobre la neu, tot seguit ens equipem i anem uns metres enrere on comença una pista ampla amb suau pujada en direcció al Collet de la Baga, més endavant la pista es transforma en un camí més irregular amb  giravoltes i força més dret, fins arribar, ara ja planejant i aproximant-nos desprès de 2,210Km. a Santa Margarida de Vinyoles.

Santa Margarida de Vinyoles 1.205m.

El santuari de Santa Margarida de Vinyoles és un lloc de fàcil defensa i una talaia d'inmillorable vista, des d'on s'albira, al sud, des del Lluçanès fins el castell de Besora i la torre de guaita de Torelló i part de la plana de Vic i la vall del Ges, així com, pel cantó nord, la vall de Les Llosses i una ampla zona muntanyosa del Berguedà i el Ripollès.

Voltant el santuari també podem veure només arribar Montserrat, i d’en peus de la porta del darrere podem veure entre els arbres molt dissimulat les puntes dels Pollegons del Pedraforca, al davant el  Puig Cornador, seguint voltant veiem el Puigmal, Bastiments, enfarinats i molts més.

Santa Margarida de Vinyoles, és considerada la capella de l’antic castell de la Guardia de Ripoll, l’actual ermita té inscrita, a la llinda, la sorprenent declaració:

“LA POR DE LA PESTA ME HA EDIFICAT. 1854”

(referència a una desoladora epidèmia del còlera), el patronatge de Santa Margarida damunt la Guàrdia és molt anterior al segle passat; ens n'encerteix un testament, ja citat, del 1324. Podem especular, això sí, sobre l'emplaçament d'aquesta capella de Santa Margarida de la Guàrdia: ran del castell?, al lloc de l'ermita actual?..."., o a on ara hi ha el mas Castell o Castellot?

La descripció concreta de la part del conjunt que ens interessa, feta a Catalunya romànica(Volum X), és: "La part romànica del santuari és una sala de planta lleugerament trapezoïdal, sense absis diferenciat, amb una finestra d'esqueixada simple en el frontal del presbiteri i una altra de doble esqueixada a la façana de migjorn, on també hi ha la porta, d'arcada dovellada, amb grossos carreus.

Per les seves característiques aquesta església resulta difícil de datar, però el traç del seu aparell pot apuntar vers el final del segle XI, o, potser, millor el començament del XII".

Tenim, doncs, una construcció de certa volada, dues plantes, inserida dins del conjunt del santuari, d'època romànica, dels segles XI o XII. No sembla, doncs, una construcció que es pugui, fàcilment, fer passar com una simple capella i sols podria tenir sentit formant part d'un conjunt més important.

El Castell de la Guardia

Els senyors del castell, els Guàrdia o Saguàrdia, formen part del grup de senyors feudals del Ripollès (al que podríem afegir els Descatllar)

fou comprat l'any 1363 pel monestir de Ripoll al rei Pere III, el Cerimoniós, esdevingueu la més important possessió feudal de l'abadia ripollesa, qui hi tenia jurisdicció senyorial a més d'eclesiàstica.

El senyoriu territorial de l'antic castell de la Guàrdia de Ripoll comprenia, per tenir una apreciació del seu abast i extensió, els actuals termes d'Alpens (Osona) i de Les Llosses (Ripollès), ocupant una considerable extensió de terrenys a les dues vessants de la serra de Puig Cornedor.

Ara descendim per anar al llit de la vall, per començar a remuntar més tard fins un ampli encreuament de camins, aquí descansem una mica i ens tornem a agrupar per seguir amb gir a l’esquerra,  en poca estona de bona pujada arribem al Coll Tallat.

Un altre cruïlla amb un punt de rètols orientadors, seguim per l’indicador direcció al Puig Cornador pel camí PR C-50 i quan pensem que la pujada s’ha acabat, ens equivoquem,  i... ai!!! inocents.... ara continua el camí força més dret, dificultós i giravoltat fins arribar al cap de 400m., al cim.

Puig Cornador 1.229,2m.

És el cim més alt de la serra que separa les valls de Sora i de Les Llosses, encara que degut als boscos, la densa vegetació dels voltants i la seva ubicació no podrem gaudir de bones vistes.

Aquí trobem en una petita capelleta treballada amb metall, un petit però bonic pessebre, com el espai en aquest cim es relativament petit o bé el nostre grup es massa nombrós, doncs quasi no cabem i en poca estona tornem pel mateix camí de pujada.

Ara baixem per aquest desgavell de giravoltes enfangat fins tornar al Coll Tallat 1.145m., seguirem per la dreta, les indicacions direcció a Sant Martí de Vinyoles.

Caminem ara pel GR-1 sense problemes, la majoria de la colla ja van en màniga curta, gaudint del solet amb el contrast dels trams nevats de les obagues del camí i en una curta estona uns 800m., arribem a Puig-Empí

Puig-Empí 950m.

La Masia en ruïnes de  Puig-Empí, es troba al Collet del Perer al municipi de Les Llosses, aquí amb una bona esplanada ben solejada decidim dinar, fer una mica de mandres i visitar les estances de pedra de l’antiga casa de pagès.

Abans de seguir direcció a Sant Martí de Vinyoles superant desprès de 1,8Km., a mig trajecte el Coll Mercadal, un passeig per una pista ampla, còmode, i ple de vaques tranquil·lament pasturant que també ens fan de model i ens distreuen amb la conversa fins arribar desprès de 1,4 Km., a Sant Martí de Vinyoles de Portavella i Cal Campaner.

Sant Marti de Vinyoles de Portavella 1.020m.

Aquest segon apel·latiu prové de la propera antiga casa senyorial de Portavella, al costat de la qual hi ha una vella torre quadrada de defensa.

Segons sembla el 925 el bisbe de Vic, Jordi, féu donació d'aquesta parròquia al monestir de Ripoll.

Al segle XII es construí una església nova que, molt modificada, ha pervingut fins avui, es troba, però, molt abandonada,  conserva el portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau i la volta romànics.

L'afegit de dues capelles laterals el 1703, l'erecció poc després d'un campanar sobre l'antic absis i una sagristia i noves capelles revelen la vitalitat d'aquesta parròquia, encara que no va passar mai de les 15 famílies, incloent-hi les tres de la sufragània de la Tremolosa.

Des de molt lluny hom pot veure el campanar, però quan estàvem arribant a la finca, trobem un cartell que indicava Cal Campaner, i una tanca metàl·lica ens barra l’accés, crec certament que, “conserva el portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau i la volta romànics”, però no hem pogut comprovar-ho personalment.

Continuem i desprès d’una caminada de poc més de 800m., passem pel costat de la cruïlla que porta a Les Folgoses ara en poc més de 300 m., per una pista cimentada arribem als cotxes.

Aquí quedem per tornar al Bar de la gasolinera El Túnel a l’entrada de Sant Quirze de Besora per prendre alguna cosa i comentar la caminada abans de marxar cadascú cap a casa.

Desitjo que aquesta senzilla caminada de 10,18 Km., a les que hem dedicat unes 5 hores i mitja pel terme de Les Llosses, us hagi agradat i us donin ganes de visitar aquest balcó privilegiat de 360º de Santa Margarida de Vinyoles.