dissabte, 31 d’agost de 2013

Via Normal del Cavall Bernat (Especial Cavallista)

Via: La Normal
Agulla/Paret/Cim: El Cavall Bernat 1.111m.
Zona: Montserrat – Tebaida
Dificultat: V+
Dificultat obligada: V+
Llargària: 70 metres (10+40+20)+30 m. de grimpada de III
Aperturista: Josep Boix, Carles Balaguer i Josep Costa, 27-10-1935.
Equipament: Via equipada amb escarpies de 50 cms., i parabolts a les reunions.
Material: 10 cintes exprés, algunes de llargues.
Orientació: Sud-Oest
Data: 31 d’agost de 2013
Descens: 2 Rapels amb doble corda de 60 metres.
                                                     

Aproximació:
Com avui l’escalada es assolir la via normal del Cavall perquè la Rosa pugui presentar-se a la propera edició per ser “Cavallista” (jo també ja estic inscrit),no tenim massa pressa i tampoc tenim ganes de patir gaire, estem una mica gossos i decidim pujar amb el primer Funicular de Sant Joan, fent primer un cafetonet al frankfurt de la plaça de les pageses i ens trobem amb el David Gomez i el Xermi.
i despres pujant cap a l'estació ens trobem amb la colla del Joan Escuer, l’Anna i el Merto, amb els que pugem i fem un tram del camí junts, ells van a Gorros.
Nosaltres encarem un viarany que davalla fins el torrent de Vallmala on enllacem seguint les fites amb el corriol que ens puja fins el Camí de la Serra de les Lluernes, aquí seguim uns metres fins trobar a l’esquerra el caminal fins Coll del Cavall Bernat.

Aquí esmorzem per agafar forces i ens equipem amagant la part de l’equip que no volem carregar innecessàriament i començo la grimpada de IIIº, primer fins l’alzina a on tradicionalment es far la R0, però continuo fins la paret a sota les plaques commemoratives on trobem un altre reunió a on aquí si, munto la R0 i asseguro als companys.


1 Llarg 10 metres V 1 xapa.
Inicio el llarg perquè el porto al cap, però la tensió i els nervis fan que el coco no vulgui seguir, torno enrere i el fa el Joan, pel pas més evident i menys polit, baixa pel diedre fins que trobem una mini lleixa que ens permet saltar-nos la part més polida fins que toca pujar fins xapar, un cop xapat només calen dos passets més de decisió i ja entrem a la R1, per últim ens segueix la Rosa.

2n. Llarg 40 metres 9 escarpies
El Joan sens dubtar-ho se’n fila i guanya alçada fins que troba una petita excursió d’uns 10 metres de V entre escarpies un pel polit, el supera fins a la base del mur més vertical, aquí es creua amb un matrimoni que repelava i s’espera a que baixi el primer, ara continua fins col·locar-se sota el desplom de V+ que tenim que superar per sortir a dalt la berruga, mentre el Joan munta la R2, 
aprofita per baixar la segona del rapel, que es fa un bon embolic amb les cordes i no anava assegurada, només que amb el reverse, s’encora en curt i despassa les cordes i segueix davallant, ara ja pot pujar la Rosa, amb cura mimant cada pas i comprovant que el Cavall es difícil de domar i desprès els segueixo jo.

3 Llarg 20 metres Net IV/III+
Per donar-li protagonisme a la Rosa i perquè tingui una impressió del Cavall per tota la vida, decidim que aquest últim llarg el faci ella i sigui la primera en arribar al cim, així l’experiència li quedara esculpida al cor per sempre, com a tots els que hem pogut gaudir d’aquesta gran i màgica experiència.

Un cop tots tres al cim aprofitem per fer-nos algunes fotos i celebrar-ho, perquè pujar al Cavall sempre es un bon motiu per estar contents i més quan ja serem dos nous “Cavallistes” més a la propera edició.
 

Descens:
1 Rapel 20 metres:
El 1 Ràpel des de la Moreneta fins la R de sobre la berruga
2 Rapel 55 metres aprox.:
al costat esquerra de la R trobem la cadena amb anelles encarada per fer el 2n. ràpel amb cordes de 60 m., aprofitem per arribar fins al peu del Coll i estalviar-nos així la des-grimpada.


Tornada:
Com no tenim cap presa, per fer el camí més suau i plaent baixem caminant fins trobar el torrent de Vallmala que anem s
eguint fins a l’aparcament del Monestir.


Aquesta vegada anem a fer les tapes i les birres el Bar de l’Era de Monistrol que me l’han recomanat i la veritat es que hem quedat els tres molt contents, molt atents, tranquils, ben servits i tot molt bo.


Aquí teniu el vídeo de fotos de la sortida, falten les de la Rosa, que quan me les passi el rafare.



INFORMACIÓ D’INTERES:
Història i detalls:
El Cavall Bernat es un monòlit reconegut a tot el mon sobre tot dins de l’escalada, a on la seva esvelta silueta fàl.lica dona identitat pròpia a la cara nord. Es l’agulla perfecta, enorme, aïllada i desafiant, que atrau la mirada d’escaladors i profans que recorren quasi cada dia assíduament alguna de les seves vies de quasi 300 metros de plaques i fissures verticals.




El 27 d’octubre de 1935 tres escaladors, Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer, emprengueren la primera escalada d’aquesta agulla. No era el primer intent, però sí el primer que arribà al seu cim. Aquests tres escaladors obriren l’anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer, “la Normal del Cavall”. Fou una odissea memorable per la dificultat que tenia aquesta agulla. A més, probablement, fou la primera escalada mediàtica ja que fou retransmesa per ràdio pocs mesos després. Cal explicar això. Com que molta gent dubtava que hagués estat escalada realment, en Josep Costa proposà repetir l’ascensió en solitari davant la premsa i la ràdio el dia 15 de març de 1936. L’anècdota és que, per tal de preparar aquesta nova escala, en Josep Costa i Isidre Collell feren en secret una segona pujada al Cavall Bernat el dia 6 de març de 1936 per tal preparar la via a fi de que l’ascensió en solitari fos un èxit.


Aquesta proesa fou possible gràcies a la il·lusió i la decisió de conquerir aquest cim perquè, com diu Joan Cerdà “no es va fer gràcies a cap avenç en material o tècnica. No. Els mateixos recursos ja s’utilitzaven feia anys, i els varem seguir fent servir fins els anys 60. Va ser totalment el fruit d’una il·lusió i una gran decisió, coses que sempre han portat a l’escalada a conquerir grans metes”. El fet representà una fita històrica per l’alpinisme català, que, tal com diu el reconegut escalador Josep Manuel Anglada, “l’explosió de l’escalada a Montserrat i Catalunya. Va ajudar molt la generació següent d’escaladors perquè van aprofitar aquella empenta”. El mateix pensa l’escalador i divulgador David Hita “hi ha ascensions que, per diferents circumstàncies marquen una època i mostren el camí a seguir a futures generacions”.


Armand Ballart, un altre experimentat escalador, diu que “la via oberta per Boix-Costa-Balaguer és elegant, suggestiva i directa, on s’ha d’escalar amb consciència i respecte. El desgast dels seus còdols evidencia el seu atractiu i es pot considerar la via més llegendària del nostre patrimoni vertical”. Antonio García Picazo, escalador i divulgador, considera que la via normal “és la màxima representació de l’elegància, l’encís i la mística de Montserrat”. Un altre històric de l’escalada catalana, Francesc Guillamon, diu “el primer cop que vaig fer la via normal, que de normal no en té res, en Joan Nubiola ens va fer de primer a l’Anglada i a mi. Encara en tremolen les cames !!!”.


L’efemèride que ara s’evoca mostra, com diu Toni Ruiz, escalador de propòsits ferms, “la determinació i voluntat de tres homes que, amb decisió i illusió, varen conquerir el mite que l’estretor de mires qualificaven d’inexpugnable”. Bonica metàfora del que poden aconseguir les persones si ens proposem fites desafiants. Moltes felicitats per aquest 75 anys de passió per Montserrat i el Cavall Bernat. Enhorabona a tots aquells escaladors i escaladores que, amb esforç i constància, han fet el Cavall. De manera particular, voldria felicitar el “Grup Cavall Bernat” on, cridats al seu moment per Josep Barberà i Suqué, s’apleguen la majoria d’escaladors que han fet aquest cim. La trobada anual d’aquest grup, les seves activitats durant l’any, són un homenatge permanent a la història de l’escalada a Catalunya.


El 27 de juliol de 1978, Josep M ª Torràs, Joan Nubiola y Josep Barberà van fundar el Grup Cavall Bernat, una associació honorífica d’escaladors, que requereix com única condició per ser admès, haver escalat el Cavall Bernat per qualsevol de les seves vies assolint el cim. Entre altres actes socials i benèfics, el grup se sol reunir anualment en alguna de les poblacions dels portals de Montserrat, per realitzar el ritual de admissió de nous membres en un ambient amistós, oferint a més la oportunitat de saludar als pioners montserratins.


Per ser Cavallista només cal pujar per qualsevol de les seves vies d'escalada.


Actualment els fundadors del Grup Cavall Bernat en passat les seves competències per les gestions a la FEEC, (que aquest any desprès d’un parèntesis de 3 anys), han organitzat la trobada a Monistrol de Montserrat.


DATA: dissabte 19 d’octubre de 2013
HORA: 9.30 h
LLOC: instal·lacions esportives de Monistrol de Montserrat 
                                                  
El Grup Cavall Bernat compta enguany amb noves incorporacions, membres i col·laboradors, i recupera l’essència dels pioners, amb la mateixa il·lusió i energies renovades per continuar amb aquest projecte i dur a terme noves iniciatives.
I una mostra d’aquest nou començar és la propera trobada que s’està organitzant, i a la que us animen hi participeu, serà una autèntica festa pels enamorats de l’escalada i dels autèntics "Cavallistes", en gaudireu segur!

1 comentari:

Rosa ha dit...

Xarli, quina passada! Acabo de mirar-m'ho tot i he flipat. Quins records!!! Gràcies!!!