divendres, 2 d’agost del 2013

Via Lo Tio Gos amb sortida per la Òptima

Zona: Montserrat – Gorros-
Agulla/Paret/Cim: Gorra Frígia
Dificultat: Lo Tio Gos IV - Òptima Va.
Dificultat obligada: V
Llargària: 155 metres (35+25+25+35+35)
Aperturista: Lo Tio Gos, Guillem Aries, 2007
Aperturista: Òptima, Guillem Aries, 12.08.2012
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: La Via esta completament equipada amb parabolts de color groc caracteristic del Guillem, amb reunions triangulades amb 3 parabolts, no repelables.
Material: 12 cintes exprés curtes i llargues
Orientació: Oest
Cordada: David Gómez i Xarli
Data: Diumenge, 28 de juliol de 2013
Aproximació:
Aparcarem el cotxe dins del Monestir de Montserrat, agafem tots els “catxarros” i enfilem el camí per les escales dels pobres fins a Santa Anna on travessem el torrent pel camí de baix i seguim fins passar el peu de la Gorra Marinera, tot just aquí trobem a la dreta un camí marcat ascendent per la canal que ens deixa al Camí nou de Sant Jeroni al peu de la Gorra Marinera, es una drecera, seguim creuem totes les Gorres:
La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, a uns 20/30 metres s'endevina un rastre de pujada a la nostra esquerra. Dos primers metres no gaire clars i s'intueix un camí que puja uns 10 m. de desnivell i que ens deixa a un collet que es l'inici d'una baixada (fita) que ens porta primer al peu de les vies “Òptima”, "Fernando Lajarin" i "Pere Navalón" del Gorro.
Seguir el camí molt ben marcat, que remunta una mica i desprès començar a baixar, al tercer revolt comença la via "Lo Tío Gos" amb els caracteristics bolts grogs a peu de roca. Si seguim el camí, girem a l'esquerra i a la part més baixa de la roca del Gorro comença una variant d'entrada: "Lo Rostoll" del Tío Gos".



Llarg 1 IV 10 xapes 35m.
Aquesta vegada com sembla que a de ser segons la ressenya una via prou fàcil i abans de donar-li voltes al coco, començo jo, quan estàs arribant a la R1 penses aquesta tirada encara que prou senzilla no es pas tota de III+ te trams i algun muret de VI que la fa més interessant del que hem pensava.
Anava tant distret i absorbit per l’escalada que em vaig passar la R1 i 3 xapes més amunt em quedo sencer cintes, però com estic de’n peus sobre una còmoda cornisa en un parabolt munto la R d’urgència i comença a pujar el David, atent de trobar la R que me passat, la troba munta la R i fem la maniobra per redreçar la via i continuo jo per no embolicar més la troca de primer.

Llarg 2  IV 6 xapes  25m.
Aquest llarg segueix la tònica en dificultat del primer amb murets de IV i trams de III amb molt bona roca, flaquejant en diagonal cap a l’esquerra fins la R, sense més complicacions.

Llarg 3 III 3 xapes 25m.
Aquest llarg el fa el David sens “disfruton” com tots fins ara, amb bona presa i una linia ben feta.

Llarg 4  II 4 xapes 35m.  
Aquest llarg es de tramit per instal·lar-nos a peu del mur més difícil, com jo ja he estat quan vaig fer la Via Fernando Lajarin, pujo jo i munto la R a la reunió que ens toca, quan arriba el David li explico la disposició de les R de les altres vies i decidim al final seguir per la que sembla menys complica, pel 5e. i últim llarg de la via Òptima.

Llarg 5 Via Òptima Va. 8 xapes 35m.
Aquesta tirada li cedeixo al David que es més jove i te més força, encara que es molt vertical te bons peus i mans, encara que la roca ja no es tant bona com voldríem de fet quan passo jo m’agafo en una petita llastra que se’m queda a les mans i en segons la tiro avall advertint per si ja algú al meu darrera.
Poc a poc la via va jaient fins a la R5 a peu dret, quan arribo a l’alçada del David continuo uns pocs metres més fins la fita del cim i asseguro els seus passos cap a mi, aquí ja al centre del cim i al davant de la caracteristica i estimada creu ens desencordem ens relaxem i gaudint del paisatge que ens envolta descansem un xic, el sol es prou esclafador com per no entretenir-nos massa estona.
Ens sobta molt que només estem nosaltres dos, quan es un cim que normalment i trobem molta gent, deu ser els 40º a l’ombre dels que estem gaudint, sort que la resta de la via a sigut practicament a l’ombra, sinó se hagués convertit en una escalada inhumana.


Un cop hem fet unes quantes fotos i desat tot el material, ens encarem a la Via Normal equipada pel descens.
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap al coll on a l’esquerra comença la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni, aquesta variant últimament s’ha esta evitant bastant perquè a la part final te un pas amb cadenes molt relliscós i perillós per superar al torrent que surt al camí de Sant Jeroni, ara només ens queda desfer el camí, baixant per les escales dels pobres ens vam trobar a una parella de Lleida, que demanaven per una font, lluny de qualsevol font el meu amic i jo els hi vam oferir aigua fresqueta i vam anar baixant junts i xarrant, xarrant, resulta que eren uns parents del desaparegut a l’Himàlaia Juanjo Garra, seguim baixant junts fins arribar a la font del Miracle per refrescar-nos, on ens vam acomiadar i au, cap el cotxa.

Siauuuuuuuuuuuu

Aquí teniu el vídeo de les fotos