Via: Via Infidel
Paret/Agulla: La Cara de Mico
Zona: La Plantació -Montserrat-
Dificultat: V
Dificultat màxima obligada: IV+
Llargària: (35+27+25+33) 120 metres
Aperturista: Guillem Arias al 2011
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts i reunions triangulars de tres parabolts grogs.
Material: 13 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m.
Data: 03 d’agost de 2013
Aquest dissabte 3 d’agost de 2013, quedo per anar a escalar amb la Rosa, una via que no es de desmerèixer i prou assequible per anar fent de primer i guanyant coco i a última hora se’ns afegeix el Jordi, un veterà de l’escalada sobre tot del segle XX, com ell diu.
Aproximació amb cotxe:
Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el
Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.
Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.
Aparcarem el cotxe a dins del complexe monastic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.
Aproximació a peu:
A peu de la llastre més còmodament ens equipem, pujó a sobre la llastre i aquí ja trobem la primera xapa groga típica de les vies del Guillem Aries, estenc les cordes i ens calcem els peus de gat, ja per anar per feina, el Jordi es demana el primer i l’últim llarg, la Rosa el segon i jo el tercer.
1er llarg V, 11 parabolts i 35 metres
Des de la llastra que tenim com a base de via passem al mur.
El Jordi obre la cordada, seguit de la Rosa i jo l’últim , la roca passats els primers metres més verticals, va perdent inclinació i dificultat, te dos passes més fines entre la 2a. i 3a. xapa, tot molt ben protegit i amb roca excel·lent i sempre seguint la línia de parabolts grocs fins arribar a la primera reunió, sense majors complicacions.
2on llarg III+ 7 parabolts i 27 metres
Com sembla que no a de ser un llarg massa complicat la Rosa el fa de primera, desprès jo i deixem el Jordi a l’últim, aquest segon llarg segueix la mateixa tònica que els darrers metres del primer llarg però amb tendència a l'esquerra on farem reunió en un replà molt còmode.
3er llarg IV 6 parabolts i 25 metres
Ara em toca a mi fer de primer, aquí la roca ja no es tant bona però es deixa escalar. Vas pujant per una mena d'esperonet i al cap de poc arribes en un replà als peus d'uns desploms, munto la R i puja la Rosa i l’últim al Jordi.
4t llarg V, A1e/Ao 13 parabolts i 33 metres
Asseguro en el Jordi i surt ell primer flanquejant tres passes a l’esquerra per situar-se sota el vertical diedra de V i muntar un strep que jo li he cedit, pel qui vulgui fer-lo servir, el Jordi com exemple de la raça d’escalador del segle XX, renuncia a fer servir l’estrep i passa victoriós amb l’esforç i tenacitat dels herois, el segueix la Rosa que tampoc el fa servir i desmunto jo que el faig servir en el segon pas, més que res per penjar-me per desmuntar-lo, aquest pas de diedre es força vertical, però si te’l mires amb paciència es molt maco de fer en lliure, continuem fins arribar a l'ultim ressalt de l'agulla i fàcilment arriba al cim, aquest per mi es el millor llarg de la via per ser diferent als altres llargs i tindré una mica més de joc.
Un cop al cim, ens esperem una mica a la cordada del costat que estan fent la Via Escalada Virtual i així demanar-los que ens facin la foto de grup al cim, que una noia molt amablement ens fa.
Descens:
Ens trèiem els peus de gat i desgrimpem tres passes a un ràpel d’escassament 15 metres, primer obro el camí jo, desprès la Rosa i l’últim el Jordi, que ens deixa a la carena entre la Cara de Mico i la Paparra i en poc més de 3 minuts, ja som al camí nou de Sant Jeroni a Sant Joan.
Marxem caminant a trobar les escales dels pobres i així fer una ruta circular i més distreta per completar una matinal molt maca en una bonica via, distreta i ben equipada i uns companys genials amb tota la seva expressió.
Siauuuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada