Zona: Tabaida
Agulla/Paret: Cavall Bernat
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+/A0 0 6c (MD-)
Dificultat obligada: V+ /A0
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Mitja
Llargària: 240 metres (30+50+30+35+20+30+20+25)
Aperturistes: M. Punsola i J. Reniu
Data d’apetura: Maig de 1971
Equipament: Via totalment equipada amb parabolts.
Material: 23 cintes variades, reunions, estreps, bages i algun friend petit
Orientació: Nord-Est
Cordada: Carme-DonaAlpina i Xarli
Data: 19.08.13
OBSERVACIONS: Via totalment equipada amb parabolts, menys el primer llarg de III/III+ que alguns consideren grimpada d’aproximacio, millor que us encordeu i poseu un parell de friends fins la R1 i considereu aquest el primer llarg.
Els llargs quan més grau assumeixen més ben protegits estan i les llapes disten també depenent de la dificultat, però assumiu que teniu que tindre el V+ o la progressió en A0, superats per no patir desmesuradament, també es pot fer en artifo quan la dificultat es superiror al V+.
Totes les R son repelables.
Aquí teniu el relat de l’escalada fins a on em pogut arribar, vull que quedi clar que no vam arribar al cim per culpa del meu lent progrés i per la falta de soltura i el grau massa just i que per mi no a sigut un fracàs no arribar al cim, m'ho prenc com una experiència brutal en la que em faltava més nivell en tots els sentits, però en el que jo he donat tot el que vaig poder de si i més, per tant tota una gran experiència gràcies a la paciència i maestria de la meva gran companya de cordada Carme de DonaAlpina Cat, que s’ha quedat a la R5 a uns 45 metres del cim i jo a poc més de 52, però per mi ha estat una vivència brutal, que m’ha brindat aquesta bona companya, aportant-me tranquil·litat, experiència i millor companyia. i la companya escaladora-reportera Laura Pinyot, en la que més endavant, quan jo ja estigui preparat, tenim que engrescar per tornar a enfilar-nos plegats.
Imponent imatge del Cavall Bernat des de la seva base
Història i detalls:
El Cavall Bernat es un monòlit reconegut a tot el mon sobre tot dins de l’escalada, a on la seva esvelta silueta fàl.lica dona identitat pròpia a la cara nord. Es l’agulla perfecta, enorme, aïllada i desafiant, que atrau la mirada d’escaladors i profans que recorren quasi cada dia assíduament alguna de les seves vies de quasi 300 metros de plaques i fissures verticals.
El 27 de juliol de 1978, Josep M ª Torras, Joan Nubiola y Josep Barberà van fundar el Grup Cavall Bernat, una associació honorífica d’escaladors, que requereix com única condició per ser admès, haver escalat el Cavall Bernat per qualsevol de les seves vies assolint el cim. Entre altres actes socials i benéfics, el grup se sol reunir anualment en alguna de les poblacions dels portals de Montserrat, per realitzar el ritual de admisió de nous membres en un ambient amistós, oferint a més la oportunitat de saludar als pioners montserratins.
Actualment els fundadors del Grup Cavall Bernat en passat les seves competències per les gestions a la FEEC, (que aquest any desprès d’un parèntesis de 3 anys), han organitzat la trobada a Monistrol de Montserrat.
DATA: dissabte 19 d’octubre de 2013
HORA: 9.30 h
LLOC: instal·lacions esportives de Monistrol de Montserrat
El Grup Cavall Bernat compta enguany amb noves incorporacions, membres i col·laboradors, i recupera l’essència dels pioners, amb la mateixa il·lusió i energies renovades per continuar amb aquest projecte i dur a terme noves iniciatives.
I una mostra d’aquest nou començar és la propera trobada que s’està organitzant, i a la que us animen hi participeu, serà una autèntica festa pels enamorats de l’escalada i dels autèntics "Cavallistes", en gaudireu segur!
jo aquest any i serè present, per ser nou cavallista, la festa coincideix amb el meu aniversari, així que tinc la festa assegurada.
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Quan estem a l’alçada del Cavall i pocs metres abans d’arribar a la Canal del Cavall trobarem un corriol marcat amb una bona fita i que s’enfila recte amunt i porta a peu de via, però nosaltres vam pujar com els clàssics per la Canal del Cavall i ha on ara comença la corda fixa anar a la dreta fins trobar el peu de via.
1 Llarg III+ 2 friends petits 30 metres.
La Carme assumeix fer ella de primera tota la via, com experta i tècnica i a les 13:30 hores en punt comença l’aventura.
El primer llarg és una rampa de tercer grau que encara que en moltes ressenyes no la compten com un llarg sinó com una simple grimpada, jo us aconsello que us encordeu i la tracteu amb el mateix respecta com qualsevol altre llarg, ja que si caus et pots encendre com un llumí, la Carme durant el recorregut aconsegueix posar dos friends petits per assegurar el llarg.
Molt senzill i que serveix per anar-nos posant a to amb la roca.
2 Llarg IV+ 50 metres.
Aquest llarg es una bonica i plaent placa tombada, amb poques xapes, només amb l’inconvenient de que ja podem sentir com ens cremen els peus de gat.
3 Llarg IV+ 30 metres.
Continuem per bona roca i passos agradables mentre poc a poc anem guanyant verticalitat de moment continuem amb poques xapes, la reunió en un relleix es molt còmode.
Aquí a la reunió encara que jo no soc partidari, en descalço els peus de gat del talo i me’ls encinto més apretats per no perdre’ls, la cremor es insuportable.
4 Llarg IV+/V+ 35 metres.
Continuem en placa fins situar-nos en una fissura, en la que progressem bastant còmodament i que ens col·loca sota un petit sostret, la Carme el fa senzill i amb una decisió perfecta.
A mi en costa horrors fer el pas inclús tibant d’estreps, aquí en deixo la força de mitja vida, potser ja conscient del pati de gran paret que ja tinc a sota meu podent observar ja molt elegant el sinuós peu del pedestal
un cop superat aquests dos passos (soc més conscient de que potser no ni havia per tant) continuem per fissura molt xula fins arribar a la reunió també bastant còmode.
5 Llarg V+ 20 metres.
En aquest llarg tot i ser de V+ i molt vertical en sento còmode i el resolc molt be, potser al anar de segon no he fet tant cas al rentat d’algun passet i he tibat amunt amb cops de gas, fins la R,
encara que ja estic molt cansat, les vistes de la Paret de Diables i Flautats son màgiques i animen a més, aquí estem una bona parats dubtant si decideixo continuar o no, ara comença la part per mi més xunga.
6 Llarg V+/A0 o 6b+ en lliure 23 xapes 30 metres.
la Carme comença el llarg amb la intenció de mirar de treure’l en lliure almenys de intentar-ho, supera les 7 primeres xapes de V+ sense dificultats i prova les dues primeres de les 16 següents a la cremallera fins la reunió, al final no pot i segueix fàcilment fent A0 amb l’ajut de la Fifi fins la R.
la intento seguir jo i ja en el tram de V+ en costa horrors progressar i ho intento fer amb els estreps, però aquestes 7 primeres xapes no estan preparades per fer en artifo i entre xapes s’ha d’escalar, vaig progressant molt lentament i patint molt, això si donant-t’ho tot de mi
just arribo a la xapa on comença el festival de 16 xapes d’A0 en cremallera que la Carme des de dalt la R5, em diu Xarli quina hora es i li contesto les 18:20 i em diu xapat en curt i quan et digui deixat baixar que tenim que plegar i repelar, amb el teu lent progrés se’ns farà de nit.
Descens:
Amb tota la meva il·lusió i frustració, comprenent perfectament que tenia tota la raó, i que la decisió era encertada, en comença a baixar fins la R4, aquí munto be la reunió i l’espero per seguir repelant tram per tram fins a peu de via.
Des d’aquí hem anat per la Canal desequipada recentment fins arribar al camí de l’Arrel al que només ens queda seguir fins arribar a l’aparcament de Santa Cecília
quan arribem al cotxe ja son les 20:30, aprofito per fer unes fotos de la boira que ja comença a jeure sobre els cims i de la rogenca posta de sol que dona per acaba una jornada intensa, inoblidable, esgotadora, màgica i brutal que convida a anar a Monistrol de Montserrat a fer unes birres, i gaudir-nos de les ferides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada