dilluns, 5 d’agost de 2013

2a. Edició Combinada a Montserrat

Avui dijous 1 d’agost dos “compis” més es sumen per realitzar la 2a. Edició de la combinada de Montserrat.
Avui es tracta de una barreja entre caminada, ferrada, escalada i canal de Montserrat, una multi-disciplinar, amb l’afegit de la calor i el pes del material, per tant es una prova de disciplina, tècnica i resistència.
Comencem a les 8:30 a caminar des de l’aparcament de Santa Cecília en direcció al Canal de Sant Jeroni amunt fins la cruïlla entre el Canal del Pou de Glaç conegut per tothom com a Mejillón i la Via Ferrada Teresina.

En aquest punt ja ens equipem amb el casc, arnes i dissipador o cintes llargues amb mosquetons, per poder gaudir del trajecte sempre ben assegurats, avui no us parlaré de com assegurar-vos ni del trajecte en si perquè el podeu trobar en el següent enllaç molt ben detallat, VF La Teresina

Aperturista: La ferrata Teresina fou instal·lada a Montserrat l’any 1993 pel pioner i escalador reconegut Antonio Garcia Picazo i amb la col·laboració de diversos amics (F. Parera, M. Ponce, X. Vidal, J.M. Porta i J. Nubiola). convertint-se en el primer itinerari d’aquestes caracteristiques  instal·lat a tota Espanya, degut a les arrels del aperturista i de la seva creació aquesta ferrada te un regust entre ferrada i escalada. Encara que avui dia ja no es la millor ferrada de Catalunya, pel sistema de les instal·lacions i seguretat, segur que continua sent a la que li tenim més sentiment, la que et toca més el cor, la més romàntica i nostàlgica per tots els amants de Montserrat.

Dificultat: D, passos bastant ben equipats amb grapes, xapes, cadenes i cables en bon estat. Es troba a faltar algun ferro en alguna zona delicada i altres existents estan una mica deteriorats, però això li dóna aquest punt de dificultat a aquesta excepcional via. Es requereix cert esforç físic de braços en alguns sectors equipats només amb cable.


Aquesta ferrada encara que cada vegada es més senzilla de completar no la menyspreeu perquè es molt maca de fer i per mi una de les millors vies ferrades encara avui dia, molt re-equipada i això la fa més assequible per a tothom, ara amb poc esforç es pot fer.
Un cop assolim el cim al punt més àlgid de tot Montserrat, Sant Jeroni 1.236 m., a on trobem una rosa dels vents que ens assenyala tot el més emblemàtic que podem observar al nostre voltant, iniciem el trajecte baixant les escales per les que passem pel davant de l’ermita de Sant Jeroni i encarem el camí direcció a Sant Joan/Monestir, fins trobar el pal indicador del Torrent de Santa María al Monestir que enllacem, desprès de poca estona trobem un altre indicador i a la seva esquerra un caminal no indicat que ens porta en direcció al Serrat de les Lluernes al Coll del Cavall Bernat.
  • Via: La Normal
  • Agulla/Paret/Cim: El Cavall Bernat 1.111m.
  • Zona: Montserrat – Tebaida
  • Dificultat: V+
  • Llargària: 65 metres (10+35+20)+30 m. de grimpada
  • Aperturista: Josep Boix, Carles Balaguer i Josep Costa, 27-10-1935.
  • Equipament: Via equipada amb escarpies de 50 cms., i parabolts a les reunions.
  • Material: 10 cintes exprés, algunes de llargues.
  • Orientació: Sud-Oest
  • Data: 1 d’agost de 2013
  • Descens: 1 Ràpel de 20 m. fins la berruga i un 2n. ràpel de 55 metres fins el Coll de la base del Cavall Bernat.


Aquí ens equipem i amaguem una mica les motxilles per no anar carregats innecessàriament i comencem la grimpada, primer fins l’alzina a on tradicionalment es far la R0, nosaltres continuem la grimpada de III fins a la mateixa paret a sota de les plaques commemoratives a on aquí si muntem la R0,.
La Isa inicia el flanqueig uns passos més per sota del normal i sembla que li surt més fàcil, jo la segueixo i si, dintre de la dificultat de V, no es tant “patinos” com el traçat que vam fer l’any passat, hi han més peus i algú més de mans, fins a la xapa, a on amb dos passos més entrem a la R1.
Ens segueix al Riki, la Isa encara molt forta i valenta, decideix amb moltes ganes obrir el següent llarg, el més wappo i espectacular de la via, amb un equipament molt original, les escarpies empotrades de 50 cm., quan hem toca a mi ho faig, però o recordava més fàcil del que s’ha m’ha fet, el desplomet de la sortida a sobre la berruga, un cop amb el Riki i a la R2 comentem que ben be es V+, només pel desplom ja so mereix.
Ara per anar fent coco, participar i donar-me el plaer, l’últim llarg el faig jo, es de III+, amb algun pas de IV+/IV, trobo una xapa, i una R que no faig que també aprofito i xapo, per seguir fins fer la R3 a la Moreneta.
Un cop tots tres al cim aprofitem per fer-nos algunes fotos i celebrar-ho, perquè pujar al Cavall sempre es un bon motiu per estar contents.
Aquí com sempre bufa bastant fort el vent i baixem bastant ràpid en dos ràpels.
El 1 Ràpel des de la Moreneta fins la R de sobre la berruga, al seu costat esquerra trobem la cadena amb anelles encarada per fer el 2n. ràpel amb cordes de 60 m., aprofitem per arribar fins al peu del Coll i estalviar-nos així la des-grimpada.
Un cop abaix aprofitem per anar-nos a un racó i menjar alguna cosa lleugera i hidratar-nos molt, al Riki inclús pren una estona el sol, la Isa aprofita uns arbustos per amagar-se del sol i jo em quedo al mig perquè el sol faci el que vulgui, per gustos no serà.

Encarem com sempre pel descens més ràpid la Canal del Cavall Bernat, ara equipat amb maromes de vaixell, que la ma a prou feines abasta, encara que millor perquè es de més bon agafar, amb un escandalós color blanc, anem fent canvis i descendint fins un punt que la corda s’acaba (no se si es que l’han desequipat fins el camí de l’arrel en la seva forma original i lineal), no queda més remei que anar flanquejant per infims camins a l’esquerra fins trobar la base de la Punsola-Reniu, (ja una cordada enfeinats)
continuem per aquest caminal fins el camí de l’arrel i a trobar l’encreuament cap a la carretera pocs metres abans de l’aparcament de S. Cecília a on completem la nostre particular circular combinada, exhaustes, satisfets, acalorats, agraïts i cansats, ara anem a la Font dels Monjos a refrescar-nos i a petar una estona la xerrada tot gaudint d’aquest racó ple d’ombre i tranquil·litat.