dimecres, 14 d’agost de 2013

Volta per Montserrat

Avui dissabte 10 d'agost de 2013, la Rosa Farràs i jo hem quedat per anar a fer la Via l'Esquena del Diable, arribem a Santa Cecília i enfilem el camí de l’Arrel ja mirant tot de lluny la Canal dels Avellaners i li explico per on s’intueix la via, un cop superat el Serrat dels Patriarques
enfilem la canal i ens trobem amb la sorpresa que esta molt malmesa, tot rellisca i es desprèn, peus, mans i per rematar-nos a mitja canal trobem unes cordes fixes de passamà per pujar per unes grapes per una paret del torrent, això l’any passat quan jo vaig passar per aquí no hi era, un cop superem aquests entrebancs, esgotats i no tenint clar la continuïtat, decidim muntar amb les nostres eines un ràpel i avall que fa baixada, amb tota la nostre frustració, anem caminant pel camí de l’Arrel per enfilar per alguna canal cap amunt i atacar la Canal dels Avellaners per dalt, aviam com estava, i ens trobem la meva amiga Isabel Millaret, que anava acompanyada d’un altre noia i intercanviem l’experiència amb elles i ens diuen que si, que la canal esta molt canviada i insegura, nosaltres continuem i decidim pujar per la
Canal del Cavall Bernat i comprovar al seu estat, en desequipat els últims centenars de metres, no se perquè, ni quin sentit te, però es el que ens hem trobat, desprès de superar netes unes plaques. tornem a trobar el reguitzell de cordes fixes gruixudes i de blanc cridaner, quan arribem al coll del Cavall li comento a la Rosa que jo ja estic rebentat i que ja no tinc ni ganes ni forces per escalar, per tant ràpidament i per la situació canviem de plans i decidim acostar-nos a
l'Ermita de Sant Antoni al Serrat de les Onze i en aquest espai tant nostàlgic ens trèiem les espines fent fotos i unes petites actuacions amb el trapezi,
desprès ja que no ens venia de mitja hora, hem anat a buscar la Canal Plana, que es la canal més amble de totes, fins arribar al Camí de l'Arrel,
una joia de Montserrat quan estàs petat, mentre anem caminant es impossible obviar la muralla que tením al damunt, i anar resseguin totes les vies de les diverses parets,
ara ja només queda arribar al trencall de l’aparcament de Santa Cecília, aquí ens canviem i anem a Monistrol a fer unes birres i unes braves, que tampoc en resultat ser ni tant bones i les birres el que hem demanat, però això ja es un altre història, en general un matí genial amb la Rosa en el que hem tingut temps de conèixens una mica més i aprendre un de l’altre.

Observacions: clickeu els enllaços relacionats amb el tema perquè us portaran a caminades o itineraris alternatius que també en fet dins del Grup Natura100.

Siauuuuuuuuuuuuu