Via: Camí de l’Alsina
Paret/Agulla: Miranda del Pas dels Francesos
Zona: Sant Benet -Montserrat-
Dificultat: V
Dificultat màxima obligada: V
Llargària: 30+25+35+10= 100 metres
Aperturista: M. Millet, N. Dalmases i J.A. Martín al 1999.
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts
Material: 10 cintes exprés.
Orientació: Sud-est, toca el sol de bon matí.
Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
Data: 26 d’abril de 2014
Avui a sigut un dia genial, he coincidit a Monistrol amb vells amics, com el Rogeli Casqueiro, Josep Feliu, Josep Sabater i altres, mentre esperava al Jaume Escorsell, ells anaven a caminar a Sant Salvador de les Espases i nosaltres com sempre amb el meu company de cordada a escalar, fins i tot hem pogut fer el que teníem planejat, també a l'arribar al Monestir hem coincidit un tros del passeig dels escolanets amb el Joan Prunera i el Joaquim Llòria, tot un completo, nosaltres seguim i pel camí també trobem al Joan Sànchez un amic de Monistrol que puja a demanar refugi i roca a l’Angelillo de Sant Benet de tant en tant, ens separem per agafar el caminal cap a la Via del Camí de l'Alsina oberta en memòria de Josep Ma. Alsina un dels millors escaladors que han existit, nosaltres l'hem començat a l'inici de la tercera tirada per continuar per les 3 més interessants.
Aproximació amb cotxe:
Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.
Aparcarem el cotxe a dins del complex monàstic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin els 6 euros (4 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.
Aproximació a peu:
Sortim del monestir en direcció Sant Benet per les Escales dels Pobres. Un cop travessem un petit pont de fusta la via comença a una placa a la dreta, just al costat d’uns arbres. Si volem fer la via a partir del tercer llarg hem de continuar pujant pel camí una mica més (2 min) fins trobar un corriol a mà dreta que entra a un bosquet. Seguim el corriol fins arribar al peu de la paret.
1er Llarg V 30 metres
El Jaume comença a enfilar-se per la senzilla placa tombada, tenint que superar un ressalt tonto que ja et posa a prova, vas mirant més amunt i veus com el company fa el flanqueig, més fàcil del que sembla vist des de baix, però que et deixa un xic tens fins que no i trobes les mans i els peus per fer el pas i entrar a la còmode reunió
quan el Jaume crida reunió obro el Grigri i quan el trec del mosqueto de seguretat, fot una tibada de corda i el gri-gri cau avall entre arbustos i terra, sort que ja tenim una cordada de 3 a sota que me'l recullen.
2on. Llarg V 20 metres
La sortida i col·locació a la placa te un tram de roca ben polida que un cop superada la resta es més fàcil i plaent fins arribar a la reunió, excepcionalment còmode
a on espero al cap de corda dels següents i en torna el Gri-gri, que per sort esta en bon estat.
3er. Llarg V 30 metres
Aquest llarg es la cirereta del pastis, tot i semblar un mur infranquejable i totalment vertical, es deixa fer entre preses petites però molt bones
que cal anar trobant i navegant entre la línia pràcticament recte d'assegurances, per gaudir es la millor tirada, només per fer aquest mur val la pena escalar aquesta via.
4art. Llarg III 10 metres
Aquesta tirada es de pur tràmit per arribar al costat del camí de Sant Benet i al costat de la Miranda dels Ermitans.
Des del cim de la via del Camí de l’Alsina continuem el camí que ens baixa a Santa Anna i continuem amunt pel Camí en direcció al Pla dels Ocells i Sant Jeroni
Paret/Agulla: La Panxa del Bisbe
Zona: Sant Benet -Montserrat-
Dificultat: V+. (MD)
Dificultat màxima obligada: V+
Llargària: (35+50 Del Cabra+)10m flanqueig +
(50+45 Canaletes)= 190 metres
Via del Cabra: tot i ser una via moderna oberta l’any 1985 te un gust clarament a clàssica, tot i estar xapada amb parabolts.
Via Canaletes: Es tota una clàssica reequipada i combinada amb materia de totes les epocas oberta l’any 1948.
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Material: 12 cintes exprés en els dos llargs de la del Cabra i 8 cintes a partir de la Canaletes, el flanqueig net, nosaltres vam escalar amb corda simple de 70 metres assegurant amb el Gri-gri.
Orientació: Sud-est, vol dir que toca el sol fins el migdia.
Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
Data: 26 d’abril de 2014
Aproximació:
Continuem de baixada el camí de Sant Benet en direcció a Santa Anna, un cop a la cruïlla continuem per la dreta amunt per les escales dels pobres en direcció a la Plaça dels Ocells o Sant Jeroni, de lluny ja veiem la prominent agulla i sobre tot la seva panxa, passem per sota d’ella on trobem que hi ha un replà i les escales fent uns quants graons de baixada quan s’acaben a la nostre dreta a uns 10 metres i a la dreta d’una alzina trobem la nostre R0 o peu de via, també i podem veure un parell d’spits amb dues xapes velles i rovellades i si mirem amunt almenys 3 parabolts nous.
1er Llarg V+ i 35 metres
A peu de via tot i la il·lusió per pujar-hi no sabem que fer, fa molt de vent i els núvols passant corrent entre clarianes i resols, al final, jo no hi estat mai en aquest cim, el Jaume deixa de dubtar i continua demostrant les seves dots de coco fred i tècnica de mestre seguint de primer de corda, enfilant uns pocs metres ajaguts que s’adrecen fins trobar la primera xapa per continuar amb una gran verticalitat
amb presa bastant petita i cantelluda, típica Sant Benet, que fa concentrar-se molt per anar trobant la continuïtat i els passos correctes, jo el trec de segon però la veritat per ser un 5Sup. pateixo bastant, arribo a la reunió en un replanet molt còmode.
2on. Llarg V+ i 20 metres
Cada vegada fa més vent, el sol a desaparegut i comencem a tindre fred, tot i així continuem per aquest llarg que con el primer tot i ser més curt es molt intens, tenint que trobar la bona presa i que el vent no et desplaci per arribar a la 2R també molt còmode, però ara be el tram que la ressenya d’escalatrons posa 6a. i son una distancia de 4 parabols i ara si, entre la dificultat que tenim al davant i el temps que fa, no baixem per la il·lusió que em fa a mi estrenar aquest cim, el Jaume que coneix molt be on trepitja, diu d’anar a buscar la línia de la Canaletes, per continuar amb un grau més fàcil.
3er. Llarg II/III canvi de reunió 10 metres.
Des de la 2R de la via del Cabra, anem cap a la dreta durant uns 10 metres aproximadament en flanqueig fàcil encordats, però no trobem cap xapa fins una reunió opcional de la Canaletes
a la dreta de la canal per on hem de seguir, 2 spits i un parabolt nou, per aquesta 3R, més a la dreta trobem tot de relíquies que mirem però no toquem, spits amb plaques rovellades i un buri.
4t. Llarg IV+/III i 50 metres
Seguim amunt fent dos pasos a l’esquerra per encarar la evident canaleta que tenim que pujar, amb pasos fàcils però “cuidadin” força fins, trobem una R que no fem i continuem ara ja més tombat en III fins l’alzina de la canaletes per fer la còmoda reunió
cada cop fa més vent i estem més freds i jo pel camí de pujada he picat amb el dit gros de la ma dreta en una pedra de canto viu i me l’he obert per la flexió, encara que no és una ferida gran, es fonda i amb el fred, carai fa més mal.
5è. Llarg III/II i 45 metres
Aquest llarg es un pur tràmit per fer cim, pujant totalment ajegut i quasi caminant, la pega continua sent el fort vent que no ens deixa sentir-nos i tinc que pujar replegant corda jo mateix, quan arribo al cim ja veig el Jaume que en lloc d’aturar-se aquí al mig ja a anat a la R del ràpel per assegurar i començar a preparar la baixada.
Jo paro un moment per gaudir uns instant molt breus del lloc al que no havia pujat mai encara i poder observar i fer unes panoràmiques del voltant i mirar les agulles conegudes però des d’aquesta altre visió.
El vent casi en tomba i espavilem per baixar.
Descens.:
Com anem amb una corda de 70 metres fent un sol ràpel d’uns 32/33 metres molt xulo amb un tram volat, baixant veiem una R intermitja que permetria fer un segon ràpel i dividir-lo, però que no és el nostre cas.
Fa tant vent que treu les cordes de la línia i inclús fa dubtar al Jaume de si arriben les cordes o no, només tenim la tranquil·litat que ell ja ho havia fet així i sabíem el que fèiem.
Un cop abaix al coll, ens posem còmodes i ens canviem el calçat quedant aquí protegits del vent i guanyant escalfor, però encara queda baixar per la canal que ens porta al camí de tornada i peu de via.
El Jaume que sap molt d’escalada i de vies, en va explicant mentre baixem les vies més xungues d’aquesta agulla i del voltant, un cop al camí ens quedem parats mirant la paret que acabem de pujar per admirar-la i seguir caminant fins una terrasseta natural dant de les Gorres on parem per dinar se’ns han fet les 17:11 i ja comencem a tindre una mica de gana, abans de que ens comenci a guanyar la nyonya continuem avall desfent el camí cap al cotxe.
Avui a sigut un dia molt complert amb unes vies i un company per treures el barret i crec que tots dos plegats, hem patit, hem gaudit, hem escalat i ens o hem passat pipa.
Gasssss i amunt
Gasssss i amunt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada