dimecres, 7 de maig de 2014

Travessa Integral d’Escalada als Ecos (Cajoleta+Plec Martina+Montgros+Roca Plana dels Llamps)

Travessa Integral d’Escalada als Ecos
Via Esquivaboles a La Cajoleta+Tot el que vola a la cassola al Plec de la Martina+ Montgros i Via Normal a La Roca Plana dels Llamps.
Zona: Montserrat -Ecos-
Agulla/Paret/Cim: La Cajoleta
Dificultat: V
Dificultat obligada: V
Llargària: 55+45+45= 145 metres
Aperturistes: Josep Solé i Luis Alfonso al 2010
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: equipada amb parabolts. 
Material: 8 cintes exprés i reunió
Orientació: Cara Sur
Data: 1 de maig de 2014.

Resum.:
Escalada-Travessa dels Ecos d'ahir dia 1 de maig amb el un nou amic, el Ricard Rofes, un bon noi i bon escalador amb el que vam fer tota una aventura, escalant una Integral per la Via Esquivaboles a La Cajoleta + Tot el que vola, a la cassola que ajunta el Plec de la Martina amb el Montgros i també vam pujar La Roca Plana dels Llamps, cansament, caminada, escalada, ràpels, grimpades, des-grimpades en un entorn més inóspit i més salvatge que de costum, en un entorn insuperable.
Aproximació.:
Aparquem el cotxe a Can Jorba i agafem la pista a peu en direcció a la Vinya Nova, en pocs metres a mà esquerra agafem un camí amb marques grogues evident que s’enfila a trobar el Camí dels Francesos, que seguim fins el Coll del Mosset, des d’on ja tenim una visió completa del que serà la nostre aventura, però en un entorn i unes imatges espectaculars, per la regió més inèdita i desconeguda de Montserrat, Els Ecos.

Seguim un caminal que ens baixa al mig de la Canal del Migdia i ara seguim a mà esquerra en direcció al Joc de l’Oca, en pocs metres trobem unes fites a mà dreta que ens acosten a peu de La Cajoleta, trobem una taca de pintura blava, que ens indica a on comença la via, però nosaltres seguim grimpant (grau II) en diagonal a l’esquerra de la llengua de pedra, fins les últimes alzines a on fem reunió 0, no cal anar cordats.
1 Llarg 25 m. III (1 xapa).
Des de l’alzina a on nosaltres comencem només queden uns 25 metres d’anar enfilant en compte, comença al Ricard pujant fins al costat esquerra d’un bon forat, on trobem l’única xapa a uns 4 o 5 metres abans de la 1R.
Còmode i planera d’aquest suau inici per anar escalfant els peus de gat.
2 Llarg 45 m. III+/IV (5 xapes)
Aquest llarg el faig jo perquè es senzill i així vaig fent coco, és comença a posar un xic més dret, però continua sent molt senzill, fins arribar a la part somital de la Cajoleta a on faig la 2R també molt còmode.

3 Llarg 45 m. IV/V (8 xapes)
Aquest llarg li cedeixo al Ricard que esta molt més experimentat que jo i aquesta via ja se la coneix, la via comença amb un clar flanqueig seguint les assegurances a esquerres, ara per sobre una mini lleixa, fins trobar una xapa per sobre el nostre cap, fem dues passes més en flanqueig i ja podem tirar per millor roca, recte amunt, desprès de la 3 xapa ara ja comença a jeure's una mica i afluixar fins la 3R,
caminem uns pocs metres entre un pedrissa de roques soltes per fer cim i parem per fer unes quantes fotos entre elles la primera de la cordada d'avui

i gaudir de la panoràmica des d’aquesta altre visió, nova per mi.

Descens:
Per continuar voregem la Cajoleta al costat oposat i veiem la cadena del ràpel d’uns 15 metres.
Zona: Montserrat -Ecos-
Agulla/Paret/Cim: Plec de la Martina + El Montgros
Dificultat: V
Dificultat obligada: V
Llargària:(25+40 Plec Martina)+(45+60+30 Montgros)=200 m.
Aperturistes: Joan Vidal i Luis Alfonso
Data: Començada al 2008 i acabada al 2010
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: equipada amb parabolts. 
Material: 6 cintes, alguna de llarga, cinta savinera i reunió
Orientació: Cara Sur
Data: 1 de maig de 2014.
Observacions per la continuació.:
Travessa de La Cajoleta al peu del Plec de la Martina, primer ens trobem a un coll amb una placa tombada davant nostre que tenim que grimpar, un cop a dalt tenim que seguir a vista fins a peu del Plec de la Martina uns 300 metres.
Un cop al peu pugem per una llengua herbosa i a dalt a la part més estreta la flanquegem a la part dreta a trobar la roca i ja veiem una alzina amb una baga per fer la R0.

1 Llarg 25 m. IV/IV+ (3 xapes + 1 Tricam).
Aquest llarg el comença el company Ricard, ara ja no coneixem la via cap dels dos, així que concentrats a l’aventura, els primers metres son de IV senzill fins trobar uns bonys amb un esperó que tenim que remuntar, ell o fa senzill i a mi en costa una mica més decidir-me a pujar el cul, però al final surt, per entrar a la còmode 1R.

2 Llarg 40 m. IV+/IV (6 xapes).
Aquest llar me’l miro i sembla una roca excel·lent, fet que m’anima i tiro ara jo de primer, els primers metres son de VI+ amb molt bona roca per seguir més tombat fins trobar la sortida molt desfeta, pedregosa i terrosa per fer 2R en una alzina, he xalat com un nen.
Continuo fent fotos i panoràmiques de tots els cims, però cal seguir.

Descens:
Ara toca desgrimpar per la dreta voltant el cimall per terra disgregat i encara que és fàcil és molt exposat, aneu amb molt de compte, arribem a uns arbres i muntem amb varies bagues llargues una R0.

3 Llarg 45 m. V/IV (5 xapes).
Ara segueix l’artista tranquil sortint en flanqueig en diagonal a l’esquerra, però tot amb bon canto, per enfilar amunt amb uns passos fins, fins superar la 3a. xapa, per tombar-se una mica i tornar-se la presa més generosa i continuar més fàcil fins la 3R.

4 Llarg 70 m. III (1 xapa).
Aquest llarg surto jo per anar fent metres de roca de canto d’escandol que m’amaga la visió de les xapes, tant és així que no veig la 4R i obligo al meu company a sortir en ensamble darrera meu per poder arribar a una alzina a sota a l’esquerra dels bonys somitals del Montgros, no soc el primer que li passa perquè l’alzina ja estava vestida amb una vaga de color verd llampant.

5 Llarg 30 m. III/V (2 xapes).
Ara segueix el Ricardi posso que el llarg es de V, perquè ell vol provar de pujar per uns ressalts que protegeix amb assegurances flotants i a la segona tibada li surt, jo el segueixo i no em surt i decideixo sortir per l’esquerra que quasi és caminant i fem 5R i cim.

Aquí ens prenem un altre cop una mica de temps per seguir gaudint de l’entorn i recuperar-nos una mica per afrontar l’últim repta, que des del cim del Montgros es veu majestuosament imponent.
Descendim del cim del Montgros caminant.


Via: Normal
Zona: Montserrat -Ecos-
Agulla/Paret/Cim: Roca Plana dels Llamps
Dificultat: IV
Dificultat obligada: IV-
Llargària: 25+35+25=85 m.
Aperturistes: J. Vila i J. Punas
Data:1924
Grau d’exposició: Mig
Grau de compromís: Alt
Equipament: Via totalment neta i sense possibilitats de posar-hi res.
Material: baga savinera i reunió
Data: 1 de maig de 2014.
Observacions per la continuació.:
En lloc d’anar a trobar l’inici al mateix coll, no en fa cas i anem a buscar un altre coll més avall pel torrent, amb accés remarcat, on hi trobem una lletja sorpresa, una bossa d’escombreries molt gran negra plena amb unes 10 garrafes d’aigua de plàstic plenes i abandonades, aquesta situació vergonyosa ens dona peu per anomenar aquest lloc, el coll de les garrafes.
Com podem amb unes bagues llargues l’asseguro en 0R, aquest lloc es molt incòmode perquè les alzines no deixen prou espai pels dos per mourens en llibertat.

1 Llarg 25 m. V ( 1friend+1 tricam).
Aquest llarg se’l treu el Ricard, com que l’arrancada és molt exposada i neta, a metro i mig de terra posa un friend pel factor en els pocs forats que hi han, es un tram curt però a sobre d’exposat molt fi
potser millor pujar pel coll a peu del Montgros, de seguida ens trobem caminant per terreny totalment descompost i muntem la 1R en una alzina equipada amb bagues.

2 Llarg 35 m. III/IV net
El Ricard continua de primer per aquesta roca tant trencada en la que cal tocar acariciant per anar navegant pels passos més senzills, ja que no estem protegits a partir d'aquí també hem de sumar el fort vent a rafegues que fa i que intenta dominar els nostres moviments, un altre inconvenient, és que no ens sentim per res, però tot i així anem decidit cap a munt.

3 Llarg 25 m. II/III net
El Ricard com te un gran cor, em deixa fer cim a mi, així que li agafo la paraula i tiro jo, lenta però tranquila i decididament pensant per si segueixo a superar un esperonet més a l’esquerra o més a la dreta al final sol·lució salomonica, tiro pel mig i fàcil faig la 3R i cim.

Un cop a dalt els dos ens falicitem, estem molt contents per haver assolit tots els cims previstos, la prespectiva des d’aquí dalt es brutal
el Montgros des de sobre, La Sargantana, tant a prop, La Talaia i tot en general.
Descens:
Tenim que fer 3 ràpels, els dos primers es anar repetint les instal·lacions de reunió de spits i burins molt vells, sort que no tenim que fer massa força ni deixar massa pes.
Quan arribem a on hem fet la 1R, seguim caminant més al sur per anar a ràpelar pel coll del Montgrós , trobem una savina per fer la instal·lació, i baixem fent un curt ràpel per on veiem que és més fàcil de pujar.

Ja és molt tard i donem l’escalada per acabada amb satisfacció, ara només queda anar a trobar una terrasseta que li recomano per dinar, davant del Camell de Sant Jeroni, encarats ja a la mateixa canal de baixada al Canal del Migdia.
Que desprès fem i baixem per la dreta pel torrent a on veim un parell de cabres que ens observen, que n'es de maco saber que estàs envoltat de fauna, fins trobar indicat a l’esquerra el Camí dels Francesos, un retorn llarg un cop ja comencem a notar el cansament.
Tot plegat una bona experiència amb un nou company i excel·lent escalador amb el que esperó repetir alguna trobada, tot un plaer de emocions fortes amb escalades fàcils però exposades.
Vingue ja sabeu Gasssss i amunt, Siauuuuuuuu