dilluns, 14 d’abril de 2014

Caminada Manresa-Monestir de Montserrat

Caminada: Manresa-Monestir de Montserrat
Distancia: 23,92 Km.
Horaris: 9 hores aprox., fent parades per esmorzar, reposar i dinar i moltes fotos, amanit amb bon humor estones per riure i conversar sense preses amb bona companyia.
Desnivell màxim acumulat: 711 m.
Desnivell mínim acumulat: 148 m.
Dificultat: Moderat per la resistència, no per la dificultat.
Integrants: Joan Canals, Asun, Mar Ga FS i Xarli amb la companyia de la Mel, Lluna i Newton.
Data: 06.04.14
Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la amb temps, però de resistència en la que cal esta avesats.
Aproximació:
Cal agafar els FGC i baixar a Manresa-Viladordis, nosaltres se’n diumenge, vam agafar el de les 8:41 a Monistrol de Montserrat que arriba a Manresa-Viladordis a les 9:00 h., cal baixar pel carrer Viladordis i continuar baixant pel carrer Sant Marc fins trobar-nos amb la capella, lloc que nosaltres adoptem com a inici oficial de la caminada anual.
Inici -Manresa- Viladordis
La Capella de Sant Marc és petita i senzilla, amb un campanar d’espadanya, i símbol d’inici de la nostre caminada anual, en pocs metres en girar a l’esquerra, agafem el Passeig del Riu, per la vorera, veiem a la paret una marca rodona de pintura blanca amb un punt central blau cel, que indica els colors que anirem seguint fins els Monestir.
Avui tenim un dia a l’inici amb una temperatura suau d’uns 9º, tot seguit passem per sota el Pont Vell de l’època medieval i el riu Cardener, destacant tot el conjunt amb la Seu de Manresa al fons, la seva gran bellesa, del que també s’explica la Llegenda del Pont Vell.
Creuem la carretera C-55a per continuar caminant pel marge dret, a on trobem l’indicador Castellgalí-Montserrat amb les marques del Camí de Sant Jaume, que anirem seguint en conjunt amb les blanques i blava en algunes ocasions.
agafem un sender retolat direcció Castellgalí, que ens baixa al marge esquerra de la riba del Cardener.
El que anem seguint, després de 1,100Km., a mà esquerra trobem La Font de Sant Pau o del Llop, com li deien antigament, llàstima que aquest lloc no esta prou adequat per gaudir-ne.
Desprès trobem una cruïlla de camins des d’on veiem de lluny la depuradora, i la fabrica tèxtil de La Farinera i la Posada de Can Poc Oli, al peu de la C-55 Manresa- Barcelona i l’embocadura de la Riera de Rajadell amb El Cardener, aquesta antiga Hostal/Posada, se li han donat diverses ocupacions, actualment en bastant mal estat i continua en venda.
Nosaltres tenim que anar cap avall però per la pista que ens farà passar per sota del viaducte de la C-55.
Més endavant quant entrem en un camp de front, trobem a l’esquerra un altre retol que ens adverteix del cultiu d’abelles, al costat la passarel·la amb les marques per on hem de continuar cap a munt.
Seguim de pujada fins trobar-nos en paral·lel a les vies del FCG, correctament tancat, no cal patir pels gossos ni per ningú, continuem caminant fins arribar a una pista amb un retol que ho identifica com Els Paperers, el camí que ve de la nostre esquerra baixa del barri de Bufalvent.
Els Paperers
Ara seguim avall pel costat de la planta de reciclatge de Mal Balç, per seguir junts per la pista travessant la zona de Paperers, arriba un punt on trobem que les marques ens porten per la dreta ja per un viarany més boscos fins passar per davant una rampa a la nostre esquerra que ens puja en 10 metres a una terrassa amb bancs a on decidim esmorzar, es un bon lloc per fer un respir i observar els voltants
continuem pel caminal que anàvem fins trobar un altre cop la pista ampla, caminant un grapat de metres, entre prats de color verd intens per continuar direcció a Can Font.
Desprès d’uns uns 4 Km., trobem la cruïlla que porta a la Vil·la Romana de Can Font de Cirerencs, on trobem un arbre molt vell, mig vuit i turmentat per les inclemències i els anys, però d’una gran bellesa, que aprofitem per retratar-nos.
Pocs metres més endavant trobem el Raval de Can Font, està format per cases de pagès antigues i havia sigut l’antiga quadra de Cirerencs que era propietat d’un senyor.
Ara passem per un pont sobre el riu, tot just abans de creuar la carretera C-55, anem a buscar un vial per cotxes elevat que aprofitem per creuar tranquil·lament i que ja ens deixa a les afores de la pujada al poble.
Un cop hem creuat pugem pel carrer que ens porta a travessar Castellgalí, una pujada faixuga i costeruda que es un dels trams més pesats de superar de la caminada, anem seguint les marques de pintura (blanca, blava, blanca), com si el disseny sigues d’un esperit de “periquito” en conjunt de les del Camí de Sant Jaume.
Just a l’entrada al casc vell del poble, girem a l’esquerra seguint les marques i continuem per un barri nou pel carrer Camí de Montserrat fins trobar el bar Montserrat a peu d’acera, on parem a fer un cafè i un respir.
Desprès seguim caminant pel carrer Camí de Montserrat fins agafar el carrer dels Til·lers a on ja sortim a pistes.
Desprès d'haver travessat Castellgalí i El Mas Planoi, seguim per una pista forestal, ara entre mig de boscos de pins i alzines.
També uns indicadors del Centre Excursionista del Bages, bastant malmesos i que ja costen de llegir, que diu que per Montserrat falten encara 3 hores, seguim a bon pas alternant també amb terres de vinyes de vi, ametllers i oliveres amb una gran col·lecció de barraques de pedra seca que sembla que vigilin els camps d’una verdor intensa i que et provoquen perquè t’hi rebolquis, amb algunes flors que trenquen la cohesió de l’harmonia per donar-se en bellesa regalada.
Riera de Castellet
Sense adonar-nos ens trobem al mig de la Riera de Castellet, travessant entre blocs retallats de pedra per recórrer i visitar aquest bonic emplaçament, amb un salts d’aigua corrent petits per acabar fent un gran salt per on se’ns perd la vista, amb el vertigen a sota els nostres peus, llàstima de l’actitud d’alguns brètols en grafitar les pedres, sense necessitat ni gust.
Can Pere Vila
Anem a trobar el camí i veiem una processo una mica repelen d’erugues processionàries, que procurem de no destorbar per seguir xerrant fins arribar a Can Pere Vila, (compte no perdre els senyals del camí), voltem la Masia per la seva esquerra passem pel darrere podem veure entre velles tanques la palla apilada. (l’any passat vaig veure més moviment i bestia, inclús en vaig fer una foto amb un cavall, aquest any sembla tot abandonat, buit i ruïnós, llàstima)
Desprès d'una estona arribem als voltants de l’ermita de Sant Pere de Vilamarics i per hipersemblant que sigui, ens trobem en terme municipal de Monistrol de Montserrat, degut al seu mal estat i que nosaltres ja la vam visitar no els animem a fer-ho i seguim al nostre pas.
Ara continuem caminant per uns camps de verd magnètic, perquè el color es tant intens que t’atrau, fins trobar-nos amb l’asfaltat de la carretera de Marganell, la travessem per seguir-la al llarg de la Riera de Marganell, durant uns breus metres, fins que girem a l’esquerra.
Tot seguit trobem un revolt pronunciat a l’esquerra que tenim que seguir i a la dreta de la suau pujada trobem l’antiga Font de Cal Domingo, avui dia tancada i obrada en benefici de l’empresa d’aigües Sorea, encara que tot i així els gossos van poder veure.
La travessia d’aquesta finca ens deixa les foses nasals putrefactes de l’ambient de purines que és respira.
En una estona ens trobem davant del Restaurant Cal Jepet de Sant Cristòfol i seguim per la seva dreta a on trobo una casa amb una majòlica a la seva façana que fa referència als escolanets cantant a la Verge de Montserrat.
Seguim ara les nostres marques del camí i també les del GR-4, per camp obert travessant el Pla de Masroig seguit de la urbanització de Mas Enric, per travessar sense adonar-nos del nucli dispers de masies i ermites de Sant Cristòfol de Castellbell.
Seguim ara travessant la urbanització de Can Prat, rectes amb suau pujada pel seu carrer central amb la muralla d’agulles ja al nostre davant.
Per fi tenim una imatge magnifica de tota la serralada de Montserrat, La Roca Foradada, Les Agulles i Els Frares Encantats Els Ecos i practicament tots els sectors, ara tenim el nostre damunt un sol que escalfa de valent i no puc més que seguir observant, La Serra dels Aurons i la resta dels Ecos i més endavant tot el detall de la Canal de Sant Jeroni i el Pas del Migdia, amb les Talaies al mig, tot un plaer pels ulls i un regal pel record.
Els indicadors ens diuen que falten 2 h.45’, pel Monestir de Montserrat, nosaltres amb paciència i dissimulant ja el cansament enfilem direcció al Serrat de la Calsina, amb força pujada i filigranes passant pel costat de Can Martorell i vorejant-lo fins dalt el Pla de Les Pinasses, per ajuntar-nos amb el camí que bé del veïnat de La Calsina.
Ara els dos camins segueixen junts direcció a Santa Cecília, més endavant també passem pel costat del corriol que porta paral·lel al nostre a les Coves de Santa Cecília, que en alguna ocasió ja us he detallat i que ara quasi a quedat perdut.
Nosaltres avui seguim ara ja fins trobar al marge dret cimentat del camí de la Font del Moro, a l’arribar a la font parem per tornar-nos a juntar i refrescar-nos i tornar a omplir les cantimplores buides per la calor més intensa de la que esperavem que fa avui.
Pocs metres desprès arribem als trams ajardinats de la part del darrere del Monestir de Santa Cecília, on ens quedem a dinar.
Ara enfilem pel voral la carretera BP-1.103 fins passar per davant del camí de la Baixada dels Matxos, nosaltres anem fent metres pel voral fins veure al costat dret de la carretera les Escales dels Degotalls, que tant utilitzem, ara ja seguim.
Monestir de Montserrat
Anem a prendre un refresc i mirar l’hora del cremallera que ens porti a Monistrol-Vila i surt a un quart cada hora, per tant tenim fins les 7:15 perque fa tot just 5’ a marxat, dons be anem a voltar per les botigues això si, tornant-nos amb els gossos, per anar fent temps, al final a les 19:15 anem avall fins el punt de trobada.
Us animo a fer aquesta caminada, que pels qui hageu fet el “Camino de Santiago” com nosaltres, us aportara molts records i sensacions de quilòmetres de pista forestal i llibertat i una imatge de Montserrat gegantesca en la que a mida que t’hi acostes pots anar gravant a la memòria cada magnífic racó.
Tot seguit podeu veure el vídeo de les fotos escollides, es llarg però us pot animar a fer la caminada si encara no esteu decidits, això si no us deixeu la càmera.
Siauuuuuuuuuuu