Via de l'Adria

Via: Adrià

Paret/Agulla: Gorro Frigi

Zona: Gorros -Montserrat-

Dificultat: V (D+)

Dificultat màxima obligada: V

Llargària: 35+35+35+30+30 = 165 metres

Aperturista: A. Cardona i A. Montesinos el juny de 1990

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Equipament: Parabolts pintats de color verd i reunions repelables - re-equipada al 2009.

Material: 8 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m, encarà que nosaltres aquest cop o fem amb una simple de 70 metres.

Orientació: Nord-est, vol dir que toca el sol fins el migdia.

Cordada: Jordi Monterde “Megui” i Xarli

Data: 13 d’abril de 2014

Avui amb el Megui hem quedat per anar a fer la via de l’Adria, per passar un matí amb un sol esplendit i sense massa compromís per gaudir de la roca i la conversa.

Aproximació amb cotxe:

Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.

Aparcarem el cotxe a dins del complexe monàstic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 6 euros (4 euros si esteu federats o teniu el carnet d’amics de Montserrat, gratuït) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.

Aproximació a peu:

Sense pensar-s'ho molt vam pujar a peu pel camí de Sant Miquel a Sant Joan (Pla de les Taràntules) i direcció a Sant Jeroni fins el peu de la Gorra Frigia.

Aproximació amb Google-Maps

1er llarg IV, 8 xapes i 35 metres

El Megui comence a enfilar-se per la placa que en pocs metres es va redreçant ràpidament, mentre li vaig indicant el senzill traçat de la via, just abans de la reunió te algun pas més finet, però sense més conseqüències fins la còmode reunió, que es troba a l’esquerra d’una crosta esllavissada i a la dreta l’alzina de la clàssica via Mompart, a partir d’aquí ens anem aïllant amb l’entorn.

2on llarg IV 4 xapes i 35 metres

Continuo jo de primer perquè creia recordar la via i no és així a partir de la primera xapa tiro massa a l’esquerra fins arribar a trobar la R2 de la via del Carles, per tant en més de 35 metres una xapa al sortir i una altre a 6 metres de la R., tot i així recupero al company i quan estem als dos a la R veiem un parabolt a la dreta i suposem que es de la nostre via, el Megui comença a flanquejar fins encintar i veu la R i la fa i així redrecem la nostre via.

Aquí ja comencem a adonar-nos que l’agulla comença a estar més concorreguda i a la R, converso amb un noi català, que és dedica a fer de guia a Chemonix i pujava al Gorro amb dos nois amb els que parlava en angles i que no sabien massa d’escalar ni de Montserrat.

3er llarg V 8 xapes i 35 metres

Un cop els dos juntets i a lloc, continua el company en diagonal cap a la dreta primer per entre bones patates fins arribar a pujar cap a la dreta del pas del sostret, aquí durant uns 3 o 4 metres trobarem la roca més polida i amb presa justeta fins poder xapar el bolt de sobre el sostret que amb un parell de peus amunt un xic més a la dreta ens permet superar-lo, ara ja un cop a sobre el sostret anirem en diagonal cap a l’esquerra fins arribar a la R3 del water, a on s’ajunten les vies de l’Adria i la Mompart.

4t llarg IV 6 xapes i 30 metres

Seguim recte amunt per la dreta de la reunió i per un còmode trajecte amb els tipics còdols de Gorros anem cap a la R4, reunió a peu dret, molt còmode i sense més complicacions.

Aquí torno a trobar el cap de cordada dels nois de la via Carles, assegurant als companys i dient que aquests nois en el muret de 5Sup. han patit bastant.

5e. llarg IV 3 xapes i 30 metres

Ara la via puja paral·lela a un crusto de roca no gaire fiable per anar a trobar la part baixa somital del caracteristic Gorro Frigi i anem a flanquejar-la per la dreta fins poder pujar el resalt final abans de la Creu cimera a on es fa la R5 final.

Al cim ens trobem amb una parella que ens demanen de com baixar del cim i els proposem ajuntar-nos per sumar una corda de 70 + una altre de 50 per baixar.

Descens:

Com ja sabeu han des-equipat la via normal de baixada i on estava el seu inici ara trobem una instal·lació amb dos químics, una anella i cadena per fer el ràpel.

Aquesta vegada començo jo a estirar la corda i quan trobo una altre instal·lació més avall amb xapes de color verd clar l’aprofito per fer la baixada en dues tirades.

Un cop a la R2 del ràpel els 4 veig una mica més a la dreta i a uns 8 metres més avall una altre instal·lació que per un altre vegada la faré servir per repartir més els metres de les cordes i no arribar tant just al coll.

Tiro avall i arribo al coll veient-me obligat a tirar en tendència a l’esquerra fins poder quedar dret al final de la corda de 50m.

Procureu recuperar les cordes amb tendència a la vostre dreta de baixada al torrent perquè no s’enganxi en lloc.

Un cop tots a terra seguim per l’esquerra pel torrent en direcció al Camí de Sant Jeroni a on en el tram final també hi havia unes cadenes per salvar el pas quant el trobaves mullat, dons també les han tret, ara tens que anar fent filigranes fins trobar el camí i per postres avui estava ben mullat.

Tot aquest des-equipament comporta perdre molt més temps en baixar del cim, cosa incoherent en el sentit de que aquella equipacio no feia mal a ningú i era molt practica per no obligar a repelar per les vies d'escalada tant concorregudes d'aquesta agulla, ara cadascú fa el que li dona la gana, sense massa criteri.

Tornada:

Com no tenim cap presa i volem acabar de gaudir el matí amb tranquil·litat baixem petant la xerrada pel tram més llarg i amb menys desnivell, seguint el camí cap a Sant Miquel i l’aparcament per anar a dinar a casa, això si, cap a quarts de cinc.

Fins la propera, siauuuuuuuuuu