divendres, 14 de juny de 2013

Travessa Interior Montserrat de Can Maçana al Monestir

Travessa Interior de Can Maçana al Monestir
Lloc: Montserrat
Temps: Tot el dia
Avituallament: Esmorzar, dinar i aigua
Distancia: 15,79 Km.
Desnivell Acumulat: 1.155 metres
Dificultat: Resistència Moderat/Alt
Temps: 9 hores amb les parades incloses
Data: 09.06.2013
Observacións: Porta Impermeable, olleres de sol, crema solar, tot el necessari d’ús personal en una caminada d’alta muntanya.
Integrants: 11 en total
Marga Flores i la gosseta Mel
Pilar Fernandez i la gosseta Cuqui
Bartomeu







Resum
Aquest cop juntament amb el Roger, hem reunit uns quants amics de Natura100, per fer una de les travesses més maques de tot Montserrat.
Hem quedat a Monistrol de Montserrat a les 8:30 per repartir i condicionar els cotxes, per fer la jugada.
Pugem al Monestir i deixem aparcats dos cotxes i ja plegats anem a l'àrea d'aparcament i esbarjo de Can Maçana, situat al Coll de Can Maçana a la cruïlla de carreteres BP-1.103  i la BP-1.101 que es l'antiga carretera del Bruc i per la que accedim a l'aparcament. (ruta google maps)
a esperar la resta de personal per començar a caminar a les 9:30 hores

Can Maçana
Comencem a caminar pel GR-172, en direcció al Coll de Guirló 797m., en aquest matí ennuvolat i fresquet de plena primavera, passem pel costat del Castell de la Guàrdia, que era una de les cinc fortificacions medievals que protegien Montserrat, i de la que encara queda algun vestigi.
Encara quan pujó per aquest tram de la Roca Foradada i veig la muralla d’agulles imponent davant meu, encara tot i estar acostumat quedo enlluernat per la seva bellesa.
Un cop al Collet, trobem tot d'indicacions, nosaltres seguim pel PR-C78 el camí que porta al Refugi Vicenç Barbé passant per la Portella 883m.
Ara per un curt tram de caminal arribem al Pas de la Portella, ens enfilem per la  vertical, encerada i desgastada roca, però encara que doni la impressió de dificultat amb paciència i un petit ordre l’anem superant fàcilment, jo tinc que ajudar una mica a la Mel, que veig que te una mica de por.
Un cop d’alt de tot, a la nostre dreta ens queda la Roca Gran de la Portella 933m., seguim caminant endavant travessant pel mig del típic alzinar montserratí, frondós, humit i fresc, fins trobar a l’esquerra, l’indicador del camí del Torrent dels Cirerers, que porta als Pallers, no el prenem i seguim endavant fins el Refugi Vicenç Barbé i davant seu la Roca de la Partió 937m.
Aquí parem per gaudir de les vistes des de la terrasseta del refugi cara als Pallers i per esmorzar aixoplugats sota la Roca de la Partió 937m., ja que encara queda molt per caminar.
Mentre esmorzem sembla que cauen algunes espurnes d’aigua com si els núvols ploressin, un cop enllestits seguim direcció al Pas del Príncep 971m., caminem travessant per uns espesos i magnífics alzinars, el Clot dels Cargols, el Clot del Trago i  el Torrent del Lloro, que per la seva vessant  dreta surt un camí que el recorre fins enllaçar amb el Torrent de les Grutes que porta a la Cova de l'Arcada.
Poc després de 670 m. des del refugi, trobem a la dreta pujant per un ressalt bastant fàcil una miranda que ens proporciona una bona vista.
Des d’aquí i fora del bosquet ja podem anar agafant perspectiva i ser més conscients de la zona de les agulles i de la seva gran bellesa, podent observar Les Portelles, el Lloro, etc.
Anem seguin i després de 560m, arribem al Pas del Príncep, un petit i estret coll que tot just el superem trobem fora del camí resseguint la roca  de la dreta (l’Agulla Petita del Pas del Príncep 992m.) 
un caminal que porta a la Miranda del Pas del Príncep 993m., que ja en fet en altres ocasions, ens decidim uns quants per anar a xafardejar i ens quedem observant el pas més exposat de l’agulla del Bitllot 988m., per passar i pujar a la Miranda, i trobem un ramat de cabres i la Cuqui la gosseta de la Pilar les persegueix corrent com posseïda.
Tornem enrere per reagrupar-nos i seguir endavant observant ara ja les agulles de més lluny i altius al nostre pas els Frares Encantats.
Ara ja anem fent fins que trobem la Font de Esllavissada al costat mateix del camí ben senyalitzada, en la que normalment sempre al fons de la roca, amagada i a les fosques raja amb frescor el cabdal d’aigua més gran dels voltants, també trobem algunes balmes utilitzades per excursionistes per fer nit, durant el recorregut, encara que no gaire grans i tampoc importants.
Ara tornem a estar submergits entre les alzines i els boixos i només entre mig dels seus clars ens deixen observar de lluny la bellessa de part dels Ecos i també el Bacallà, a l’arribar al Coll de Porc (o de Port), on trobem una cruïlla de camins, un que ens baixa al camí principal GR-172 o de l’Arrel, canviant-nos de vessant.
I, al que nosaltres seguim per la dreta de la cruïlla i endavant pel PR-C78 fins arribar al Coll del Miracle, a podem observar la sortida de la dura Canal del Miracle i l’inici del camí amb marques blaves que puja a la Serra  dels Aurons i l'Esfinx.
Ara continuem pel PR-C78, fins trobar ara al cap de 200m, la Balma de les Pruneres, la més gran i importat del nostre recorregut dintre de la seva modèstia, on podem veure restes d’estris  i un sobri i senzill acomodament per fer-hi nit.
Aquí ens tornem a agafar uns minuts per respirar i tornar-nos a reagrupar.
Ara seguim direcció al Coll de les Comes, zigzaguejant superem un tram de camí més atapeït i dens fins trobar el Torrent de la Coma Alta, fem un gir a l’esquerra i ha partir d’aquí fem una forta pujada amb un gran esforç a on comencem a notar tots el cansament, quan casi ja no ens queden forces arribem a una placa rocosa a on sempre engresco als companys a pujar-la grimpant fins arribar al Coll de les Comes 1.060m.,
i distreure la ment i el dolor dels bessons i un cop a d’alt veiem al nostre davant al mig del coll i d’una imponent bellesa El Cilindre 1.101m.
Fem les fotos de rigor perquè ningú es vol perdre l’ocasió de donar testimoni del que esta vivint.
Ara baixem per una canal en forta pendent i rodolant algun que altre roc fins travessar La Coma dels Naps de Dalt, a l’esquerra ens queda el bassal dels Avellaners, un modest contenidor de roca  natural d’aigua d’una torrentera, que si no el coneixem es fàcil que el passem desapercebuts de llarg.
Al Roger fa la seva segona troballa de Geocaching, tema amb el que esta bastant posat.
Just desprès a pocs metres a l'esquerra surt un camí que va a la Miranda dels Ecos, nosaltres seguim fins un Coll darrera la Roca Plana dels Llamps 1.164m.















Aquí trobem un pas per una escletxa entre roques molt maca i estreta de 5 o 6 metres equipada amb una corda fixa, a on aprofitem per reagruparnos i passar un rere l’altre aquest divertit pas.
La corda no es necessària si passem tranquils i encaixonats, mirant i buscant les presses per posar els peus i les mans i avall sense massa dificultats.
(Aquí vam poder observar i ser testimonis d’una tàctica o una tècnica per tots nosaltres molt novadosa, vam trobar davant nostre una colla, a on la dona d’una parella no s’atrevia a passar i que va engenyiar el cavaller, dons passar ell primer l’escletxa com un maxote per prestar al seu cap com a trona i amb el cul d’ella a sobre transportar-la fins posar-la fora de tot perill).







A mi aquesta vegada m’ha suposat una mica més de dificultat perquè amb l’ajuda del Alberto, hem passat a la Mel que no s’atrevia, un cop superada l’escletxa podem veure que hem passat pel costat d'una creu de ferro clavada a la roca, ara seguim a voltar la Canal Roja.
Que la tombem cap a l’esquerra i esgotant l’última pujada arribem al Coll del Montgrós, endavant continua un camí que farem desprès, nosaltres ara fem un gir a la dreta i pugem directament fins el cim del Montgrós.
(Aquest últim tram entre El Torrent de la Coma Alta després de Les Saleres i la Roca Plana dels Llamps i el Coll del Montgrós, és un tram amb molt desgast físic de pujar i baixar per Canals i torrents, tomba i baixa per un altre canal molt estreta i pendent, vorejar roques pràcticament sense espai ni camí i fins arribar al corriol que puja al cim de fàcil caminar).
Un cop al cim del Montgròs 1.133m., comencem a observar des d'un lloc privilegiat el nostre voltant i és quan tots ens adonem de la recompensa de l’esforç de vindrà fins aquí, amb unes perspectives magnífiques i espectaculars vistes de totes les zones de Montserrat.


Estem pràcticament al mig de Tebas, Tabaida, Tabor, els Ecos, Els Frares i les Agulles i els seus cims més importants, El Cavall Bernat, el Serrat de les Onze, El Serrat del Moro, El Serrat de Sant Jeroni i la Miranda, L'Albarda Castellana, i un llarg i bocabadat, etc., de bellesa al nostre voltant.
Roger Matas, el Pallasset dels cims
A l'extrem del cim que és molt llarg i ample, hi cap molta gent , podem veure Collbató, El Bruc, La Vinya Nova, etc., totes les carreteretes i la Autovia A-2. Barcelona-Lleida.
Com a símbol del cim trobem un munt de pedres apilades soportant un pal vell i sec, un sobri i senzill homenatge per un cim sofert, arrodonit i erosionat on normalment fa molt de vent i reposa la boira.
En un dia amb sol és tranquil i agraït des d’on podem veure el mar i algun que altre vaixell, avui no és el cas, tenim una visió bastant limitada i un aire una mica fred amb un cel encapotat i decidim baixar a dinar més arrecerats quasi al peu de la Salamandra.
Comencem a baixar cap al Torrent del Migdia pel PR C-78, per una forta pendent amb passos molt estrets i encaixats per una canal una mica exposada, però de gran bellesa, pel costat de la Salamandra 1.158m., fins passar per la discreta Font de la Cadireta, i seguim fins el mig del llit del torrent.
Ara seguim per una forta i valenta pujada fins arribar a una cruïlla amb tot de marques i creus grogues a dreta i esquerra. (es el lloc estrella a on els caminants sinó s’han perdut abans es on tenen tots els números de perdes) nosaltres seguim per la dreta en direcció al Camell de Sant Jeroni.
Anem caminant per un caminal molt sinuós i més llarg del que sembla, durant el recorregut trobem a la dreta un badador des d’on podem observar enfront nostre la canal per la que hem baixat pel costat de la Salamandra fins el Torrent del Migdia i ens podem fer la idea de que seria sinó i hagués cap alzina, quin pati.
Des d’aquest lloc privilegiat podem observar tant la part més central del torrent la Talaia, davant nostre la Salamandra i més a l’esquerra el Montgros i els Plecs de Llibre.
Ara seguim per volta per davant del morro del Camell de Sant Jeroni i encara una altre i trencadora pujada fins les Pinasses.
Aquí mentre esperem per reagrupar-nos, alguns ens anem a pujar l’Albarda Castellana, el cim més alt del Baix Llobregat, un cop i som tots continuem pel camí nou de Sant Jeroni en direcció al Pla de les Tarantules, San Miquel i el Monestir, que en arribar anem al Frankfurt a fer unes birres i a buscar els cotxes a Can Maçana.
A estat una sortida de les millors en molt de temps, tant per la bellesa indiscutible del seu recorregut com per la companyia, fins la propera penya. Siauuuuuuuuuuuuuuu

Aquí teniu el vídeo de les fotos de la sortida


Aquí teniu l'enllaç al track del Roger Matas al Wikiloc