dissabte, 7 de juliol de 2012

Via 45 Anys Desprès

  • son 3 tirades encara que la fem amb 2.
  • Paret/Agulla: La Pastareta
  • Zona: Can Jorba-Montserrat-
  • Dificultat: IV+
  • Dificultat obligada: V-
  • Llargària: 90 metres aprox.
  • Aperturista:Salva Angelet i Jordi Roca al  2008
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Orientació: Est
  • Equipament: Spits amb xapes pintades grogues
  • Material: 8 cintes exprés
  • Ràpel: 2 ràpels amb 2 cordes de 60 metres.
  • Cordada:
  • Data:Dissabte, 23 de juny de 2012


    NOTA: El nom d'aquesta via es en record de quan van obrir la via VALOR a La Mòmia (el nom son les inicials dels cognoms dels 5 aperturistes).
    VIA  Jaume V IÑAS
            Salva A NGELET
           Victor  L ÓPEZ
          Emilio  O RTIZ
            Jordi  R OCA

    i quan a l'any 2008 va fer 45 Anys, el Salva Angelet juntament amb el seu company de cordades Jordi Roca, en commemoració de la gesta van decidir obrir aquesta via a La Pastereta, posant-li el nom tant llògic com 45 Anys Desprès.
Aproximació:

Nosaltres des del Bruc anem seguint les indicacions cap a la Vinya Nova, aquí aparquem els cotxes i continuem amb 2 tot terrenys pel camí de la Vinya Nova a Collbató, quan a l’esquerra desprès de passar de llarg tot el complexe de restauració trobem a l’esquerra el camí barrat cap a les Canals de les Artigues, seguim i el proper a l’esquerra girem fins que trobem un petit espai per aparcar.

Des d’aquí pel camí evident seguim amunt fins que ens queda al davant l’agulla de la Pastareta, deixem el camí principal,  per un corriol que ens manara cap a la dreta en direcció a la paret seguint les fites i a trobar d’un pas equipat amb cordes fixes, un cop superat aquest pas el caminal es torna més revel fins que trobem davant la via i la primera xapa pintada de groc.


L1

Un cop vam equipar-nos ens vam dividir en 3 cordades, primer comença a pujar el Manel, que es el meu company de cordada, desprès el Salva de primer d’una altre cordada (amb la Rosa i la Trini), per la mateixa via, la 45 anys desprès, que a mi em va fer molta il·lusió fer-la amb un dels seus equipadors.
Més a la dreta per la via Moragas, el Santí i el novell Xavi, es la seva segona via llarga i el tenim que vigilar de prop, no sigui que aprengui massa ràpid. hahahah.
Els primers metres son tombats i bastant fàcilons, però a poc a poc es va adreçant i agafant verticalitat.
Ens trobarem amb una petita panxa, aquí esta el pas de V-, si ens ho mirem amb tranquil·litat li trobarem l’estil i les preses.
Un cop superat sense problemes crec que ens passem una reunió de llarg i anem amb molt bones preses a buscar la següent, jo crec que son uns 40/45metres.
Tot i que som molts la reunió te proute capacitat i es còmoda.
Des d’aquí tenim una bona vista del Pla de l’Anoia, amb el Bruc i la Vinya Nova als nostres peus i de la resta del Serrat, així com del Frare de Baix.
També podem anar seguint la progressió dels companys que pugen per la via Moragas i els esforços i l’avanç del Santi i del Xavi.
L2
Ara seguin un bon llarg amb molt bona pressa uns altres 40/45metres fins l’última reunió, la veritat es que encara que no sigui una via de nivell, es pot gaudir, riure, conversar i fer broma amb els companys per passar el matí fen el que més ens agrada, escalar.
Aquí ens estem una bona estona mentre els companys de la via Moragas, el Santi i el Xavi arriban a la seva reunió, uns 15 metre per sota nostre.
Descens:
Primer Ràpel
Juntant dues cordes de 60 metres el Salva, comença a baixar per planxar-les i alliberar les cordes.
Anem baixant un rera l’altre, el Santi i el Xavi enganxan des de la seva posició amb el nostre ràpel.
Segon Ràpel
Des de la mateixa reunió que em fet a mitja paret a on trobem instal·lació de ràpel, com portem cordes de sobres, el Salva ja a anat fent la instal·lació del segon, així que ara anem més ràpids fins a terra.

Una bona via, un matí genial, amb els amics de sempre, fins la propera companys. Siauuuuuuu