dimarts, 25 de gener de 2011

Canal dels Micos


Aquí al mig de la Canal del Migdia a uns 100 metres del Coll a la dreta trobem marques de pintura blava i groga i un rètol en forma de disc amb indicacions al Montgros i els Ecos.
Els Ecos són el segon cim de Montserrat, es una regió aïllada per l'imponent bretxa del Migdia, formada per tres zones ben diferenciades.
                      Serra dels Aurons i l'Esfinx
Primera zona, la que llinda amb la Canal del Miracle i Les Comes que és la zona coneguda com el Serra dels Aurons amb els cims més importants de l'Esfinx 1.169m, Roques dels Aurons 1.180m, Miranda dels Aurons 1.189m i Les Roques del Salt de la Nina 1.196m, i L'agulla Lluís Estasèn 1.209m.
Segona zona, la que envolta els cims del Montgros 1.133m, La Roca Plana dels Llamps 1.164m, Els Plecs del Llibre o La Saca 1.054m, i La Salamandra 1.154m.
Tercera zona la que visitem avui visitem el grup d'agulles centrals, El Eco Superior 1.225m. El Camell els Ecos 1.204m., i la Miranda dels Ecos 1.223m, el punt més accessible.
Es una de les zones més inhòspites, feréstecs i solitàries però d'una gran bellesa recorreguda per canals i emboscats graus, a la seva historia no consten dades de ermitans ni herboristes per la zona fins que el maig del 1922 uns incipients escaladors i grimpaires a l'epoca Lluís Estasèn i Joan Giménez, pujant al cim dels Ecos.
Aquí comença el camí que ens portarà a la Canal dels Micos, sense cap més variant, a no ser que es pugi per la Serra dels Aurons des del Coll del Miracle, que son els dos extrems de l'únic camí que dona accès d'entrada i sortida a la regió dels Ecos.
Ens comencem a enfilar cap a l'esquerra, el camí no tarda en portar-nos a fer un flanqueig per una zona rocosa ajudats per un passamà de corda fixa.
Desprès de travessar una torrentada despullada per la que ens van creuar en el seu sentit tot un ramat de cabres per tercera vegada, seguim per recorre sempre amunt, un petit tram trepitjant arrels quedant recolzats per la dreta per espadats de roca, al poc quedarem encaixats al davant del Canal dels Micos.
La Canal dels Micos
Encarats a la xemeneia de la Canal dels Micos comencem a pujar el primer tram encaixant-nos perfectament a l'esquerda i buscant tranquil·lament presses per les mans i pels peus anem ascendint verticalment uns 25 metres, el Roger puja primer i jo al darrere seu, deixant distancia  per les possibles pedres que nosaltres mateixos podem deixar caure sense voler, al parlar amb el Roger amb dono de la reverberació d'aquestes parets, aquest primer tram si es fa amb serenor no te cap més dificultat.
Ara tenim que seguir ascendint compaginant l'esquerda i una baralla d'arrels d'uns providencials teixos, que al passar entre mig se'ns enganxa la motxilla i tot el que sobre surt de nosaltres inclòs per nosaltres mateixos tenim que fer una sèrie de contorsions no gaire púdiques, un cop em superat els dos trams amb arrels, podem descansar en un petit quadradet més estable just a l'esquerra de l'agulla despresa anomenada l'Alfil, ja hem recorregut la totalitat de la xemeneia.
Ara sortim de la canal ajudats per una corda fixa amb nusos que ens porta a un passamà de filferro forrat amb plastic transparent, molt ben anclat i per la seva lluento molt nou i recent, aquest pas pel Roger no suposa gaire cosa més, però per mi que tinc una mica de vertigen amb suposa molta adrenalina i més quant veus que quedes completament penjat de la petita agulla de la Canal dels Micos per la vessant del Migdia, un cop hem travessat arribem a un petit coll.
Aquí cal vigilar de no baixar, hi han unes creus vermelles pintades a les alzines per tal de no equivocar-se, seguirem per la canal que puja per la nostre dreta (Nord) pel vessant del Bages, és evident només cal seguir les marques.
Entrem a una nova canal que ens puja pel darrera del El Camell dels Ecos, menys complicada que fem ajudats d'una llarguíssima corda fixa amb nusos i gairabé a d'alt de tot en sortim per l'esquerra, seguim les marques fent un petit flanqueig cap a la dreta.
Seguim fent un petit flanqueig on trobem el tercer ramat de cabres que trobem devant nostre donant-nos un bon absurd, i acabant de alegrar-nos al mati.
Ara girem a la dreta, on trobem una nova canal amb moltes arrels que ens faciliten el pujar a d'alt el coll de la Miranda dels Ecos, a on me n'adono que he perdut un guant.
La Miranda dels Ecos 1.209m.
Aquí al coll tenim una alzina a la dreta per facilitar la pujada no gens fàcil al Eco Superior, i a l'esquerra sense cap problema pujant per un petit ressalt el Roger es passeja per la carena de la Miranda dels Ecos fins el seu extrem, jo aquesta vegada no pujo per por al meu vertigen, cosa que ara escrivint-vos aquest relat em penedeixo.
Jo faig fotos pel costat del roquissar com d'un balcó es tractes cara als Frares Encantats i les Agulles, on puc observar donant voltes un helicòpter del RACC.
Quant al Roger ja ha fet unes quantes fotos per immortalitzar el moment i ens acaba de creuar per sobre els nostres caps l'helicòpter baixa de la miranda.
Decidim seguir travessant el coll i flanquejar per la cara nord per sota la miranda i en pocs metres el camí no tarda en portar-nos a una altre canal que comença a estar equipat amb una corda fixa amb nussos i que portan a unes cadenes per salvar una canal de 15 metres de caiguda, es al pas tècnic que tenim que superar per completar la volta sencera a la regió dels Ecos.
Però al no anar amb ningú que ho conegués i la seva verticalitat ens fa tornar enrere pel mateix camí que hem pujat, això si al baixar pel mateix lloc el Roger amb retroba amb el meu guant perdut al pujar per la Canal.


Ara escrivint aquest relat ja torno a tindre ganes de tornar-hi i pujar a la Miranda dels Ecos i baixar per les cadenes, per poder sentir-me realitzat i desfer-me de la meva precaució extrema, que m'han deixat amb aquest neguit.