Resum i consells
Aquest Diumenge me ajuntat amb la colla de ApeuperMontserrat i em fet un grupet de vuit persones disposades a disfrutar d'un magnífic dia, això si, una mica ennuvolat, ideal pel recorregut tan dur que volem fer.
Aquesta caminada dura més de 5 hores i mitja per recorre 10,500 Km., de forts desnivells trencadors i dificultosos per completar una circular sortint de Santa Cecília pujant pel Coll del Miracle, travessant la Serra dels Aurons i coronant l'Esfinx, travessant les Agulles dels Ecos i baixant pel Canal de la Salamandra per voltar-la i baixar fins el Torrent del Migdia per pujar fins travessar el coll del Portell del Migdia seguit del Canal de la Font del Llum i fins arribar a Santa Cecília, punt de inici i final.
Aquesta caminada es especialment dura, més que per la seva dificultat que no es poca, per els forts desnivells que s'han d'assolir tan de baixada com de pujada, no recomano sota cap concepte fer-la sol i amb un mínim d'equipament, perquè moltes vegades alló que es tant fàcil, mullat es molt complicat o una relliscada que solen ser freqüents, us trobareu amb molts pasos amb suport de cordes factibles amb molt de seny.
Aneu en compte de no perdre les diferents senyals de pintura i les fites dels diversos camins, penseu que trobareu marques de GR blanc i vermell, PR blanc i groc i de blaves, vermelles inclòs de verdes.
I, porteu sempre si teniu el GPS i també el mapa de l'Alpina, no us sobrerà mai res.
Inici
Comencem a caminar a les 7 i 20 del matí des de l'aparcament de Santa Cecília direcció a Manresa, en principi aquest de matí a començat caient gotetes, per sort tot va quedar aquí i va aguantar el dia fins el final.
Vaig poder fer unes quantes fotos a l'ermita i al cel amb el sol volent sortir entre mig dels núvols per obrir clarianes.
Canal del Miracle 765m.
Anem per la vorera de la carretera i en pocs metres podem veure a l'altre banda molt ben indicat unes escales d'obre amb barana que ens portaran al camí de l'Arrel o PR-C19 I GR-172 , que seguirem a la dreta direcció Manresa. A l'esquerra trobaríem la variant que puja a la Canal de Sant Jeroni i a la Ferrada Teresina.
Seguim endavant i a l'esquerra trobarem el Canal de la Font del Llum per on baixarem de tornada, continuem caminant serpentejant els torrents i voltant els despreniments amb passos amb suport de corda i escales d'obra, fins trobar el Canal del Miracle, per on pujarem per una forta i vertical pujada, (que suposo que de aquí deurà vindre el nom del Miracle) i abans d'arribar a dalt a l'esquerra passarem de llarg un camí que porta a la Font dels Aurons, continuem fins assolir el Coll del Miracle 810m., en 17' deu ni d'or, oi?, us puc ven assegurar que aquí vam suar tots els cubates, les cerveses, els xoriçets, etc.
L'Esfinx 1.169m.
El Mite
Molt després que Èdip, vell i cec anés pels
camins. Va sentir una olor familiar. Era
l’Esfinx. Èdip li va dir, “Vull fer-te una pregunta.
Per què no vaig reconèixer la meva mare?” “Vas donar
la resposta equivocada”, contestà l’Esfinx. “Però, això era el que
feia que tot fos possible”, va dir Èdip. “No”, féu ella.
“Quan vaig preguntar què camina amb quatre potes al matí,
dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar.
L’home. No en vas dir res, de la dona”.
“Quan es diu Home”, contestà Èdip, “s’inclou la dona
també. Tothom ho sap això”. Ella va dir, “Això és el que
et penses”.
camins. Va sentir una olor familiar. Era
l’Esfinx. Èdip li va dir, “Vull fer-te una pregunta.
Per què no vaig reconèixer la meva mare?” “Vas donar
la resposta equivocada”, contestà l’Esfinx. “Però, això era el que
feia que tot fos possible”, va dir Èdip. “No”, féu ella.
“Quan vaig preguntar què camina amb quatre potes al matí,
dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar.
L’home. No en vas dir res, de la dona”.
“Quan es diu Home”, contestà Èdip, “s’inclou la dona
també. Tothom ho sap això”. Ella va dir, “Això és el que
et penses”.
Aquí anem uns pocs metres pel PR-C78 fins trobar-nos a l'esquerra el camí amb marques blaves que porta a la Serra dels Aurons en els Ecos, travessant i salvant diversos trams rocallosos i un pas llarg amb corda de suport , des d'on podem veure El Coll de Port, i també el Bacallà al mig d'altres, més endavant també podem observar el Cilindre 1.101m., seguim pujant passant per la paret de la roca de les agulles per sota dels Aurons, fins arribar al Coll de l'Esfinx i els més agosarats al cim, però la veritat és que no li se veure la forma que li dona nom.
Arrecerats del vent al peu d'una Agulla esmorzem, des d'on podem gaudir de bones vistes de la zona dels Ecos.
Des d'aquí d'alt podem veure al marge a sota el pas per on hem passat per pujar fins aquí.
La Canal de la Salamandra
Ara continuem i passem per davant de l'agulla Lluís Estasen 1.209 m., des d'on podem veure pel costat del Bages, molt per sota nostre Can Martorell més endavant seguint el camí en vermell dels Ecos salvant tot de passos rocallossos tan en trams de forta pujada com de travessa o de baixada, arribem al davant les Agulles dels Ecos, des d'on mirant l'esfinx de més lluny i els Aurons podem entendre millor i veure la forma del seu nom, més endavant la Miranda dels Ecos, fins arribar al Coll de la Salamandra amb unes magnifiques vistes de tota la Serralada de Sant Jeroni a l'esquerra i el Serrat de les Onze, L'Albarda Castellana, El Montgròs, Els Flautats de lluny, el camell de Sant Jeroni i La Salamandra a sota davant nostre.
Ha partir d'aquí baixarem per una torrentada molt pronunciada i abans d'arribar al final del Canal de La Salamandra trobarem a prop del camí la Balma del Montgrós, una petita balma sense importancia, que hi pujem per xafardejar, pel seu costat surt un altre canal, nosaltres des d'aquí fem fotos de una vista espectacular de la Roca Plana dels Llamps, seguim baixant i quan acabem la canal podem veure a sobre nostre una panoràmica fantàstica de La Salamandra, i podem observar la canal per on hem baixat pel seu costat esquerra, imponent.
Portell del Migdia
Ens trobem amb el PR-C78, voltant entre mig de La Salamandra i el Montgròs per anar a trobar el Torrent del Migdia que ve del Bruc, aquí passem per davant de la Font de La Cadireta a on trobem el terra mullat però l'aigua no rajaba, podem observar la torrentada que ve de sobre dibuixant les roques que troba i canalitzant l'aigua fins la font.
Aquí abaix del torrent surt a la dreta un altre camí que va al Camell de Sant Jeroni, nosaltres seguim per l'esquerra i ens trobem amb el repte de pujar fins el coll del Portell del Migdia, a on arribem fent un gran esforç pel cansament que ja portem acumulat, pensant amb la baixada que desprès seguiria.
Tombem el Coll del Portell del Migdia superant la Talaia o Setrillera a la nostre dreta, pas natural que divideix la muntanya en Oriental i Occidental i també Els Ecos a l'esquerra de Tabor a la dreta.
Aquesta baixada és especialment perillosa per la seva pendent i condició terrosa, al cap d'una estona quan sobre el canal, a la nostre dreta,podem veure la Miranda de Sant Jeroni e la ferrada Teresina, també podem veure escaladors.
Seguim amb molt de compte amb les relliscades observant els increïbles, boixos, alzines i sobre tot els Teixos fins trobar a l'esquerra un corriol que puja fins una escletxa entre roques despreses en temps del Camell dels Ecos a on podem refrescar-nos a la Font del Llum, a on hi raja una aigua neta i fresca entra la foscor de les roques, (altres components van explicar que un altre vegada i van trobar-hi una salamandra, signe de la puresa de l'aigua que mana de la font).
Final
Cap al final de la forta pendent la canal es converteix en camí i es troba amb el GR-172, que segueixen junts fins arribar a trobar a l'esquerra la sortida del camí que ens porta a la carretera BP-1.103 per on seguirem per la vorera fins travessar per anar a l'aparcament de Santa Cecília punt d'inici i final.
A sigut una caminada fantàstica i m'ho he passat molt bé, ens acomiadem, i de baixada a Monistrol he parat a la Font dels Monjos per acabar de recuperar-me.
Fins un altre!.siauuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada