Aquí entre el Monestir de Santa Cecília del segle X i la carretera BP-1.103 es troba un bon aparcament, amb una amplia zona d'esbarjo i també el refugi Bartomeu Puiggròs.
Aquest lloc es punt de trobada de colles i amics, i donat de la seva privilegiada situació, es un lloc estratègic per començar un munt de caminades, atacant Montserrat pel mig de la serralada o per Marganell i Monistrol de Montserrat per la vessant baixa del Bages.
Comencem a caminar travessant la Carretera BP-1.103, i només travessar en front mateix tenim un corriol que en pocs metres ens deixa al camí de l'arrel PR-19, al que seguirem cap a la dreta fins trobar una torre elèctrica que per la seva esquerra comença a enfilar-se.
El camí que ens encara a la canal, en principi suaument i quan quedem al mig de l'encaix de la canal entre pedres rogenques i argiloses que es tornaran roques codoloses cimentades.
Podem començar a gaudir de l'esplendor dels caramells que pengen congelats del degoteig de la Font de la Teula que es troba una mica més amunt, enmarcada en ciment d'on surt una aixeta, per mesurar la despesa de cabdal d'aigua.
Aquí ja trobem el primer pas amb una llarga cadena per superar unes roques amuntegades i desordenades verticalment, que ens ajuda a escalfar els lligaments i engranatges, que els teniem freds sobre tot desprès dels àpats de Nadal i Sant Esteve.
Poc a poc pujant per la cadena anem superant tot aquest primer pas posant a prova els nostres braços, seguim lenta però constantment pujant i flanquejant les roques que trobem al davant.
Ara trobem a mà esquerra al peu d'un espadat, un estret pas que, ajudats per una corda fixa ens ajuda a travessar aquest bonic pas, ben arrambats a la pedra.
Continuem ara pel mig de la canal per un material una mica més terrós amb roques mitjanes soltes, no per això menys vertical, més amunt trobem un altre pas amb una passarel·la amb travessers de fusta i amb l'ajut d'una corda fixa amb nusos salvem aquest pas barrat per grans roques.
Mentre anem passant jo no puc resistir-me a visitar un forat entre roques en forma de cova, que la darrere vegada va visitar el Roger, i que caram ara em toca a mi, no s'ha de perdre mai el bon humor ni la curiositat.
A mida que anem guanyant alçada les roques de la canal es van degradant, i aquí el camí continua en principi per la dreta de la canal alternant-se amb un alzinar, cosa que fa més fàcil avançar, poc a poc el camí es torna més atapeït de sotabosc.
Ja comencem a notar les festes i l'ofec, però ja ens trobem al Coll de la Canal de Sant Jeroni, hem tardat una hora i quart més o menys, sense còrrer, ascendint amb la màxima precaució i seguretat.
Un cop aquí al coll d'alt el Serrat de Sant Jeroni, trobem el camí que a l'esquerra porta a l'antena, heliport i el Moro, nosaltres seguim a la dreta passant pel voltant de l'ermita de Sant Jeroni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada