dissabte, 9 d’octubre de 2010

Avenc de la Dona Morta i Coves de Santa Cecília

Aquest diumenge 3 d'octubre, he quedat  amb la colla de apeupermontserrat, a les 7:30 del matí a la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat, ens em ajuntat dotze colegues més un, per fer una caminada matinal i l'Avenc de la Dona Morta, com a cirereta i acabar la caminada  voltant per  Sant Benet pel camí de l'Angel.
Comencem a caminar travessant el poble pel carrer Sant Pere pel costat de l'església del mateix nom, continuem pel carrer Manresa, que és el comercial i seguit del carrer Julián Fuch o Viserta fins l'era des d'on ja veiem l'estació del Cremallera de Montserrat, creuem l'enorme plaça encimentada i pel costat de les guixetes trobem a la nostre dreta unes escales o un accés per una rampa a la part del darrera, que ens treu de l'estació.
Aquí seguim el camí direcció al Cementiri Municipal que passarem pel costat i s'acaba l'esfaltat, continuem per pista de terra, on trobem i saludem a l'Esteva, un gran caminador que ja tornava de passejar al seu gos, seguim  sempre amunt per la vall que fa el Torrent de les Escometes i anirem trobant a la dreta els corriols que porten a la Font del Baldiri i més amunt a la Font de l'Esclatarada fins arribar d'alt del puig on trobem la antiga casa en ruines del Piteu
Avenc de la Dona Morta
Sense deixar la pista als pocs metres abans de que faci baixada, trobem a l'esquerra un corriol que es el camí del Piteu, marcat amb una tímida fita de pedres, que agafarem i seguirem fins trobar a l'esquerra un pi erecta i solitari, aquí ja podem buscar una roca i al seu damunt un altre petita fita de pedres, que ens indica que estem a sobre del caminol que baixa per una pendent molt relliscossa i espessa de petits arbusts, que dificulten més la baixada, fins trobar l'entrada de l'avenc.
Aquí tot just tenim espai per deixar les motxilles i poca cosa més, muntem una corda de 10m., que encara que es pot baixar sense res, així anem més tranquils per les relliscades.
L'entrada és una mica dreta, però es baixa sense cap dificultat amb l'ajuda de la corda i un frontal fins arribar a un petit recorregut de galeria bastant amplia i alta, que fem fins el fons on es va fent cada cop més estret i al sostre podem observar unes minuscules estalactites d'uns 30/40 m/m., que ens confirmen que estem en una cova en expansió i en el seu principi de vida, ara passant per sobre d'un roc encastat i suspès, podem veure l'aigua per sota nostre, que omple de ple la resta de cavitat que continua per un petit forat que no fem, deurà ser la resta de recorregut fins la font del mateix nom, que es troba als peus del .Torrent del Tortuguer.
Al centre de la galeria trobem un tronc d'arbre que fa de enllaç a un altre petita galeria superior que no fem, perquè no portem el material adequat i l'arbre de baixada no ens dona gaire confiança.
Així dons en aquest centre de galeria anem fent torns per poder recórrer tots la cavitat fins el final.

Ara només resta sortir amb una mica de compte de no picar amb el cap i amb l'ajuda de la corda no relliscar per arribar a la sortida.
La meva impressió a sigut bona, un petit avenc amb un recorregut d'uns 45m. en un principi d'inici de formació d'estalactites, i encara que no he pogut mesurar la temperatura podria dir que era fresqueta però agradable i encara que aquesta cavitat no és gaire important, m'agradat molt de fer, potser perquè feia temps que li tenia il·lusió.
Tornem a pujar pel mateix lloc fins la roca que ens indica el lloc, i aquí esmorzem envoltats per una espessa boira que no ens deixa veure el paisatge, ni La Calzina que la tenim davant dels nostres ulls, aquí mateix fem la foto de grup o bé o intentem, amb la nostre gracia particular, vosaltres jutgeu.
Com hi vam anar bastant de pressa i era d'hora vam canviar de parer i vam decidir continuar per La Calsina, i durant el recorregut del camí vam poder fer fotos a la sajolida ben florida, amb la seva olor penetrant que recorda a les olives partides casolanes,  i  poder visitar també les desconegudes Coves de Santa Cecília, que són una petita balma, i dues cavitats de pocs metres ocasionades pel despreniment i agrupació d'unes immenses roques despreses de Sant Jeroni, de les que jo ja  us hi havia fet una ressenya de les Coves en un altre article d'una sortida meva.
Desprès seguir per completar la caminada pujant al Monestir de Santa Cecília, on vam trobar el castanyer del davant del refugi amb castanyes apunt de menjar, sortim pel voral de la carretera per recórrer un tram, 1 km. aproximadament,  i baixar per l'esquerra la baixada dels matxos, on observem els cirerers d'arboç amb cireres vermelles a punt de menjar i la flor del fruit del proper any, seguim zigzaguejant fins arribar al costat de la Colònia Puig i atravessant la carretera entrem pel Monestir de Sant Benet.
Aquí enllacem pocs metres més avall a la dreta, amb el camí de l'Angel, baixant per la carena de Can Franc superant roques i passos amb peus de gats aferrats a la pedra i algun cable d'ajut senzill i seguint les filigranes del corriol fins l'Encuny de Sant Lluch 400m.,, en aquest punt segons la fabula resta una empremta del sant a la roca,  (Gràcies Quim per la ressenya).per arribar a la carretera on travessarem per continuar el tram final del camí, on veurem amb una mica de sort el Cremallera, quan passem per sobre el túnel i desprès seguint els trams de la calzada romana, també conegut com el Camí Ral arribarem a l'Ermita de l'Àngel 205m.,, que normalment trobarem tancada.
Només queda continuar pel carrer de les Escoles fins arribar a la Font Gran de Monistrol, punt de sortida i arribada de la circular d' avui, on fem la paradeta per beure aigua i poder-nos despedir fins la propera.

Abans de penjar aquest article i preparant la ruta i els waypoints al Wikiloc, me adonat de que no se'm va gravar correctament no se perquè ben bé, però he recuperat el track de quan jo vaig fer les Coves de Santa Cecília i li he afegit el waypoint de l'avenc de la dona morta, perquè el tingueu situat correctament, encara que el track no sigui aquest, espero que sapigueu disculpar-me i quedeu amb el compromís de tornar a gravar-la quan pugui per penjar-la correctament.

També agrair la col·laboració en el reportatge  dels integrants de la sortida, per posar el seu meravellós fisic i alguna foto. Sobre tot del Josep M. i l'Oriol, amb els que sempre anem ensenyant i aprenent.
Siauuuuuuuuuuuu

1 comentari:

Anònim ha dit...

Disculpa la intromissió Josep Mª. El Collet de Lluch. Es en realitat, L'Encuny de Sant Lluch.
Doncs,en aquest punt resta una empremta a la roca que segons explica la faula pertany al Sant. Com que t'agrada aquests temes relacionats amb la nostra muntanya, me permès aquesta llibertat.
Quim Serch