En aquesta sortida vam ser cinc membres, un d'ells el Roger de Senderismo BCN, amb el que ja em fet alguna sortida i la Elisabet de Barcelona, una dona agradable i preparada per caminar per la muntanya, la Marga, la Mercè i jo mateix.
Inici
Ens trobem a la plaça Països Catalans al costat de l'estació dels FCG, a les 8:00 del matí i esperant i xerrant vam començar a caminar a les 8:30h amb bastant fred, passem per sobre el túnel del FCG seguint les marques de pintura blanques i vermelles direcció a la Masia de "La Coma", per la que passem pel mig de la propietat (avui dia i ara ja fa bastants anys s'ha transformat en un centre de rehabilitació per a drogodependents).
Continuem per la pista de terra seguint els GR-5 i GR-95 pel que segueix pel camí Ral de Igualada a Terrassa, per trams encara amb l'empedrat original que va fer construir Pere el cerimoniós, ara bastant malmesa i d'alt el coll en el pla ens queda a mà esquerra l'antic Hostal de la Creu
Coll de Portadora
Davant continua el GR direcció Vacarisses pel que em pujat el que deixem i seguim per la dreta les marques de pintura vermella amb un punt blanc, una pista de terra ampla , que inicia una suau pujada en principi i més faxuga desprès amb canvis de rasants fins el coll de cabra, a partir d'aquí anirem seguint la Serra de Cul de Portadora 460m., fins arribar al Coll de Portadora, en aquest punt si miren cap a Montserrat podem veure el Torrent de Santa María o Vallmala que limita les comarques del Bages, amb la del Baix Llobregat i a l'esquerra tenim el Vallès Occidental.
Ara seguim per un trencall que trobarem a l'esquerra que per un espès corriol de matolls i arbustos baixos ens portarà fins el Coll de l'Era de les Bruixes, durant aquest tram podrem observar unes impressionants teranyines que amb l'ajuda de la boira remarquen molt be la seva construcció i es pot observar amb tot detall el tramat de teixits i l'amo al mig, jo anava primer i les que no vaig veure me les vaig emporta, i la Elisabet al darrere meu les anava esquivant.
El Turó de la Socarrada
Una cruïlla molt ben indicada que seguirem just per davant nostre en pujada direcció al Turó de la Socarrada, aquesta zona es un verdader espectacle de cirerers de pastor o d'arboç amb la convinació de la flor de les cireres del proper any i les cireres vermelles i verdes d'aquesta epoca al mateix temps anem caminant per una pista força dreta fins trobar un altre cruïlla on ens desviem uns 300m., del nostre recorregut per arribar al mirador del Turó de la Socarrada, des d'on podem gaudir d'unes vistes dels pobles d'Esparraguera i Olesa de Montserrat i davant nostre la Serra i el cim de Sant Salvador de les Espases, solitari al mig i envoltat de cims més alts que ell.
Tornem enrere fins la cruïlla per esmorzar, aquí una mica més protegits i amb menys vent que al mirador, decidim esmorzar es un quart d'onze.
Ens agrupem i asseguts sota al sol per refer-nos de tanta pujada i boira, per anar menjan i xarrant amb la muntanya de Montserrat ben serena al davant, ara ja amb un bon sol.
Coll de Bram
Un cop en recuperat les forces i calmat la panxa, seguim ara en baixada per l'esquerra de la cruïlla per anar en direcció al Puig de l'Hospici 518m., podem fotografiar l'espectacle afegit del bruc ben florit, una preciositat de colors de tardor, seguim travessar i baixar pel Coll Bram sortejant pedres i voltant rocs amb moltes i diverses marques de pintura blanca amb un punt verd, o vermella amb un punt blanc, etc., fins trobar la pista que ve de La Puda.
Aquí es l'inici del camí indicat on trobem graons amb travessers i ancoratge clavat al ciment per fitxar el terreny i que recórrer en un principi per sota la Serra de Sant Salvador que forma part de la Serralada Prelitoral, fins guanyar la carena que ens porta a l'ermita de Sant Salvador, oberta només els Dijous i els Diumenges al matí, aquesta era la capella de l'antic castell de les espases documentada des de l'any 985, l'edifici actual correspon a una reforma del segle XVI. Té una sola nau, de volta baixa -en un principi de canó- i sense absis. Va ser totalment restaurada el 1924 i l'interior es rehabilità el 1977.
Al seu costat trobem el refugi que te una capacitat per unes 20 persones lliure i sempre obert, es pot fer foc si et portes la llenya, heu de tenir en compte que podeu disposar de l'espai però no disposa de cap servei, els lavabos estan baixant un tram d'escales per sota l'ermita amb dos WC separats molt rudimentaris, un amb tassa i l'altre dels antics de forat a terra, però molt útils, el refugi hi ha una part reservada pels integrants de la associació.
Travessant de llarg per l'entrada el refugi trobarem una porta de forja que dona pas a una terrasa on hi ha una aixeta amb aigua pluvial potable i unes escales de graons cimentats en la roca que porta per un camí que envolta el cim. D'alt i trobem una senyera voltant i jugant amb el vent tota cofoia, i una imatge de Crist a la creu dins del que sembla una punta d'espasa feta de forja i pintada de negra.
Nosaltres avui em trobat un grup d'unes 100 persones que ocupaban tot l'espai i quasi no podiem ni passar, però forçant una mica la situació vam poder pujar al cim i baixar pel mig de la colla que barraban al pas.
Aquí d'alt en el Roger se li van descordar les "treakking" i a ell i a la Elisabet els hi vaig ensenyar a cordar-se amb el nus que hem va ensenyar a mi la Maribel Roncal de l'Alberg de Zizur Menor durant el Camino de Santiago, i de debò que no es desfan per res i es desfà molt fàcilment, només tirant d'un sol cap.
Aquí d'alt en el Roger se li van descordar les "treakking" i a ell i a la Elisabet els hi vaig ensenyar a cordar-se amb el nus que hem va ensenyar a mi la Maribel Roncal de l'Alberg de Zizur Menor durant el Camino de Santiago, i de debò que no es desfan per res i es desfà molt fàcilment, només tirant d'un sol cap.
Aquí el cim podem veure els torrents que l'envoltant i aïllen el de Sant Salvador i el de l'Espluga i els cims més alts que l'envoltant de la Serra Prelitoral i al davant la muntanya de Montserrat, el Llobregat separant les dues carenes amb el Congost del Cairat al mig de la depressió. (des de aquí el Congost del Cairat no es veu, el veurem més endavant). En aquest cim es troben els limits dels municipis de Vacarisses, Esparraguera i Olesa de Montserrat.
Resum Històric
És l'antiga església del castell conegut com a “Rocha de Spaa” en els documents antics, i castell de les Espases en els del segle XII i posterior; una edificació que formava part dels punts de defensa de la Marca Hispànica, el qual ja era esmentat l’any 895, quan fou cedit a l'església de Vic. Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d'Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat.
Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal. La capella de Sant Salvador és coneguda des del s XI i fou reconstruïda al s XVI. Des del 1352, que començaren a tenir-ne cura els consellers de Manresa, prengué el caire de santuari. Fou abandonada el 1715 i restaurada el 1784. La darrera restauració important feta al santuari i casa de l'ermità tingué lloc el 1929, per iniciativa del pare Joan Solà. El 1970 fou constituïda a Olesa de Montserrat l'associació dels Amics de Sant Salvador, que vetlla pel seu manteniment.Tel. 93.778.03.07 de 08640 Olesa de Montserrat. Dades obtingudes de la Asociació de Fills i Amics del Burés
Tornada
Un cop hem baixat del cim i hem pogut fer la xarradeta amb uns avis que estaven allà asseguts a la placeta davant l'ermita, iniciem la baixada en principi pel mateix lloc per on hem pujat fins trobar el ró¡otul de Can Tobella, que al principi anem baixant bastant depresà per seguir per una pendent relliscosa fins trobar la roca de la llera del Torrent de Sant Salvadaor, a on trobem una fita com indicació de la direcció a seguir per dins el torrent, zigzaguezant pels mig dels matolls fins arribar a una petita pujada que ens porta a d'alt d'un turonet que tenim que seguir a l'esquerra pel costat de una torre electrica seguir les fites que pujant per les pedres nues del rentat d'un altre torrent que ens puja a un coll.
Aquí s'inicia una pista forestal a la nostre dreta que porta a l'Era de les Bruixes, nosaltres seguirem baixant de front tal com indicant les fites (vigileu de no equivocar-vos en aquest punt), pel mig d'una torrentada resseguint les juguesques de les pedres amb formes ondulades del rentat i rosec de la terra i per una pronunciada i divertida pendent arribem a la Conca del Congost del Cairat per trobar la pista de terra que per la nostre esquerra ens portarà a Can Tobella.
Masia d'origen molt antic, documentada des del segle XIII i reformada en èpoques posteriors. L'edifici que s'ha conservat és un magnífic casal de planta basilical i coberta a dos vessants, amb alguns edificis annexes al seu voltant.
Quan arribem a aquest grup de cases davanteres a la Masia, les trobem bastant abandonades, algunes estan ocupades sense rehabilitar realment estan molt deixades i sense serveis.
Continuem i a l'esquerra passarem pel costat d'unes impressionants alzines i a la nostre dreta quan superem les tres primeres cases i dins d'un revolt amb gir a l'esquerra allà on s'entreveu la Masia de Can Tobella continua un corriol al centre del revolt a la dreta bastant ocult i que normalment te un saltet d'un basal d'aigua permanent.
Es el Camí del Racó dels Boixos que seguim hi ha trams va variant d'amplada però quasi tot el seu recorregut es per una pista comoda de terra i codolets fins passar el Racó del Boixos a on el camí es torna bastant estret i ens porta a l'alçada de la Serra de l'Abat a prop de la via dels FCG, on trobarem un desviament a l'esquerra que ens porta a la mateixa via, si seguim endavant ens porta al Bar de l'Aeri, un cop aquí mirant cap a la muntanya de Montserrat creuem en diagonal uns pocs metres cap a l'esquerra i trobem la continuació del petit corriol que ens porta al Camí Fluvial del Llobregat o Camí de la Sal.
Camí Fluvial del Llobregat
Aquí a la riba del riu podem observar els pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba) i canyes (Arundo donax). En una pollancreda observem l'évol (Sambucus ebulus), el raïm de moro (Phytolacca americana), el llúpol (Humulus lupulus), la morella bletenca (Solanum chenopodioides) i el pa de cucut (Oxalis corniculata).
Es un goig veure tota aquesta diversitat en un marc tant proper a nosaltres seguim xarrant pel camí pel que anem trobant molts bassals i degotalls de les pedres saturades d'aigua de les últimes plujes fins trobar a la nostre dreta la Font de la Canya, recentment desbrossada on raja sobradament un aigua ben freda, seguim endavant pel envoltant i cobert camí de pollancres fins passar per sota el pont de l'Aeri de Montserrat on a la nostre dreta puja un camí ben senyalitzat a l'aparcament de l'Aeri i a l'estació dels FCG.
Seguim endavant i a uns 300 metres a la nostre dreta trobem la Font de l'esquerrà que des de fa pocs anys esta , retolada, rehabilitada i també fa poc desbrossada pel CMM.
Continuem i a l'altra banda del riu podem observar una fabrica ara ja del tot tancada i obsoleta (ECAPI) i a sobre la part del darrera de la Colònia Gomis, davant nostre a pocs metres desprès d'una suau pujada trobem a la dreta l'Estació Depuradora d'aigües.
Nosaltres continuem per sota el Serrat de l'Armengol, fins a l'inici de les primeres cases del barri de l'Altra Banda de Monistrol, en aquesta alçada al riu veiem la resclosa de Cal Comes ja estem a prop del final a on trobem un senyal que ens indica que tenim que pujar per una forta pujada encimentada al punt d'inici i final de la nostra caminada de 16.33Km., que hem recorregut en unes 6 hores, amb descansos i parades incloses.
Espero que llegint aquesta caminada us animeu a conèixer aquestes contrades que us ben aseguro no us deixarant indiferents, agrair també la col·laboració en el reportatge fotogràfic del Roger Matas de Senderismo BCN i la companyia de la Elisabet Taña. Siauuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada