dijous, 7 d’octubre de 2010

Circular al Pedraforca

El dissabte 2 d'octubre d'enguany, em quedat al Mirador de Gresolet a les 10 del matí amb una colla per fer l'ascensió al Pollegó Superior del Pedraforca, sortida convocada per GM Vertical i seguida per 18 membres de diversos grups i origens.
La primera trobada per això s'origina a Saldes, a on ens trobem els més matiners i pròxims a la trobada i fem temps mentres arriben la resta de participants, aquí es on heu de fer fotos de la imatge típica del Pedraforca, perquè des del Mirador, no es veu.
La Marga i jo, com és la primera vegada que venim a fer aquesta caminada, anem fent via cap a l'aparcament del Mirador de Gresolet 1.600m., desprès de recorre uns 3,5 Km., d'una carretereta molt estreta, aparquem i comencem a posar-nos les botes, preparar el GPS, etc., i donar un vol pel mirador i aprofitar per fer unes fotos des d'una perspectiva molt diferent del Pedraforca i de la Vall del riu Saldes i els seus voltants.
Ja van arribant els colegues i a les 10:45, desprès de les presentacions corresponents, enfilem  el camí molt ben senyalitzat i indicat direcció al Refugi Lluís Estasén, amb un passeig d'uns 20 minuts per una suau pujada, que va molt bé per anar escalfant les articulacions.
Un cop arribem al Refugi aprofitem per visitar les instal·lacions, també els lavabos a la part del darrere i la Font de la Jaça del Prats, que es troba a 100m. pel costat del camí direcció a la tartera.
Aquesta font te un sistema de rajar que sembla com si l'aigua anes bombejada, i surt a rajolins de diferent intensitat.
El nostre camí continua per un corriol amb marques blanques i grogues de PR-123, en un principi planejant i en suau pujada desprès travessant entre boscos tupits de pins les Canals de Riambau i la Canal de la Grallera fins trobar la Canal del Verdet.
Que anirem vorejant per la dreta d'un turó i flanquejant trams de roques que tenim que anar sortejant, resseguir les formes del camí que el fan distret, el corriol va enfilant fent zigua-zagues, per una forta pendent que ens fa bufar de valent
entre mig de pins negres i boixos fantàstics, que es barrejen amb troncs d'arbres immensos morts donant l'acabat final a la decoració natural de la muntanya,  fins trobar la carena que ens puja al Coll del Verdet.
Un cop aquí d'alt al Coll del Verdet ens esperem per recuperar forces i reagrupar-nos, per afrontar la grimpada.
Mentre esperem fem fotos perquè des d'aquí, apart de la visió del cim, també tenim a la dreta Gósol als nostres peus.


Des d'on també surten bones caminades com la 360º , aquí  les vistes ja comencen a ser impressionants.
Un cop ja em decidit si posem o traiem samarretes o polars, ens amanerem i comencem a enfilar cap a la grimpada per demostrar la nostre habilitat.
La Grimpada
Comencem a enfilar-nos seguint les marques de punts grogs,  i de ben dret anem buscant preses per les mans i els peus i a poc a poc amb alguna petita dificultat arribem al primer petit cim, seguim fent un petit descens pel rocallam per tornar a enfilar-nos per fer una segona grimpada.
Tornem a fer un altre descens per assolir un tercer petit cim, tornem a descendir i flanquejar uns rocs per enfilar-nos decididament fins, ara si, al Pollegó Superior del Pedraforca.
El Cim 2.497m.
Un cop instal·lats seiem al voltant del centre del cim i agrupats ràpidament comencem a dinar, tenim molta gana, aquesta grimpada a sigut divertida, però molt esgotadora.
Una vegada em devorat els nostres entrepans i pica-picas, més tranquils comencem a fixar-nos millor amb el que ens envolta, podem observar escaladors fent via davant nostre, també s'intueix la tartera i veiem el Pollegó Inferior, i unes vistes en general meravelloses i una grata sensació el sentir-te quasi al cel.
També podem petar la xarrada i aprofitar per comentar-nos tots el cansament i la sensació de la grimpada fins i tot el Miquel ens ensenya que mentre pujava, travessant pel bosc a trobat un gran rovelló, i un altre de sec més petit.
Observem com la boira va pujant tapant la visió de la tartera per moments, al mateix temps que fem la foto de grup, també ens van voltant corbs de pic groc, i un semblant a pardalets, molt descarats, i l'impressionant trencalòs, d'una envergadura espectacular d'ala a ala 2,40m.
Quan ja em pogut reposar i dinar tot el grup comencem el descens.
La Tartera
Caminem per la carena fins començar el descens de la desgrimpada, és bastant més fàcil i distreta podent observar algun lliri florit.
Arribem a l'enforcadura des d'on podem veure la caiguda de les dues vessants, la de Gósol i la de Saldes, fa impressió només pensar que hi tenim que baixar.
Nosaltres com tenim els cotxes al Mirador de Gresolet, baixem per la nostre esquerra direcció Saldes.
Aquí comença la diversió, el patiment, les culades que es van succeint i alguna que altre trompada, una rere l'altre, molt de compte amb les relliscades , teniu que escoltar a algun expert i fer-li cas de com baixar per la tartera.
Clavant els talons i la bota per la part interior 
i anar corrent lliscant per sobre les pedres i sobre tot creure amb la posició del cos i de com anar fent el moviment de peus, per poder baixar ràpidament i no patir tant, la distracció o desconcentració provoca la caiguda.
De tant en tant parem per observar les parets que emmurallen la tartera i podem observar baixant a l'esquerra El Calderer i la Serralada dels Cabriols, i a la nostre dreta el Fals Pollegó inferior i el Pollegó Inferior.
Seguim fins trobar un camí a la dreta de la tartera que ens estalviara una mica de patiment uns metres més avall, torna a portar-nos al mig de la tartera que seguirem baixant i en pocs metres per l'esquerra d'unes grans roques, aquí s'acaba per nosaltres la tartera.
Ens ajuntem amb tres membres del grup i com se'ns a fet quasi de nit,  la Marga i jo decidim continuar per arribar al cotxe l'abans possible ja que començàvem a tenir pressa i no portàvem frontals, seguim el corriol que ens hi portarà en una mitja hora, al costat de la Font de la Jaça dels Prats davant el Refugi Lluís Estasen, ara ja negra nit.
Observem el refugi gran quantitat de gent i membres de la Creu Roja, hi havia alguna competició de gent que corria amb frontals i com vam veure que anaven en la mateixa direcció, procuràvem no perdre el llum dels frontals que ens guiava  i a les 8:10 del vespre, arribàvem a l'aparcament del Mirador del Gresolet.
Espero que aquest relat us animi a fer aquesta caminada, amb grimpada, descens, tartera i l'alicient de la bona companyia en un marc natural immillorable.
Així mateix donar records a tots els integrants de la sortida i també que sàpiguen els que no van poder vindra  per diverses raons, que els vam trobar a faltar i agrair la vostre col·laboració, amb les fotografies tan meravelloses que tots em aportat.

Siauuuuuuuuuuuu.

2 comentaris:

Ana ha dit...

M´agradat multisim, genial.Quan pujem una altre vegada? gracias

imma ha dit...

Por fin he podido entrar a comentar jajajajajajaajjajajajj
Me encantan las fotos, son una pasada, me gustan los detalles como la del arbol. La verdad es que la subida es dura, seguro que yo me quedo en el intento jajajajaj
Te felicito tienes una pg muy completa.