diumenge, 26 d’octubre de 2014

Via The Wall a l'Elefant

ressenya aproximada
Via: The Wall
Zona: Montserrat – Sant Benet-
Agulla/Paret/Cim: L’Elefant 1.156 m.
Dificultat: V (MD)
Dificultat obligada: V
Llargària: 130 metres
Aperturistes: la va obrir en Joan Gelabert i en Ricardo Gutiérrez, (octubre de 1982) a l’estil clàssic, o sigui, des de baix. Primerament es va obrir amb burins i la part final amb algun espit. 
Re-equipació:
No va ser fins fa uns anys que el Joan Navales i Pepe Ponce de l'ECAM la van reequipar totalment amb parabolts.
Grau d’exposició: Mitjana
Grau de compromís: Baix
Equipament: parabolts 
Material: 9 cintes exprés
Orientació: Nord-Oest
1Cordada: ....., Mireia Her Mar i Esteve CaAr
2Cordada: Mari Bm i Oscar Mateo
3Cordada: Rafael, Xarli GX
Data: 26 d’octubre de 2014.
Observacions: Aquesta via totalment re-equipada, transcorre tota a l’ombre i a dalt al cim sempre fa molt de vent. El tram compromès es el flanqueig en el primer llarg fins la R1 i el des-plomet del segon llarg de V o potsr més, per entrar a la R2.

Nota: Un cop més em deixo entabanar per la ..... i m'acoblo a la seva trobada per fer la via The Wall que ja fa un parell d'anys vaig fer tota de segon, la diferencia, el company de cordada el Rafa, que es curra el primer i el tercer llarg i jo que faig de primer en el segon, tot i rebre un cop de pedra al cap que potser dintre de tot em centra al meu lloc, un dia genial amb uns amics tots molt macos.


Aproximació:
Des del Monestir agafem les escales dels pobres, passant pel Pas dels Francesos i fins el Pla de Santa Anna, aquí tombem a la dreta pel camí rocallós seguint el camí de l’Arrel, desprès de més escales a l’ombre sortim al pla de la Trinitat a on trobem a mà esquerra unes escales ben retolades i que seguim les indicacions cap a Sant Benet, a on parem per fer-hi una visita i reposar.
Ara seguim i passem per una porta amb reixes a on més endavant al mig de l’alzinar entre gira-gonzes trobem marques de pintura groga en una llastra i que ens indica la direcció cap a Sant Salvador.
Seguim amunt per l’esquerra i en una estona passem de llarg la desviació a l’ermita per arribar al coll de la Prenyada.
Ara seguim en baixada i anem a buscar la Serra de les Lluernes, en una estona ja ens podem situar al clatell de l’elefant i una mica amagat entre les bardisses podem trobar marques discretes de pintura blava que ens enfilen per un caminal molt marcat cap a la canaleta del Pas dels Flautats, nosaltres un cop arribem a la paret ja estem pendents de la llastra que trobem recolzada amb marques de pintura blava que ens indica el peu de via.
Un cop situats davant la llastra, un metre abans a l’esquerra ja un boix més gruixut que els altres, dons un metre enrere del boix a la dreta on sobresurt un marlet marronos a l’alçada de la nostre cara, aquí per la seva esquerra del marlet, es troba a 5 metres sobre el nostre cap el primer parabolt. penseu que l’espai per equipar-nos es de 50 cm.
L1 45 metres V
Un cop ja tenim en dansa les altres dues cordades ens toca a nosaltres, el primer llarg l’obre el Rafa que te més grau que jo, el primer parabolt esta a 5 metres de terra, La distància entre parabolts és gran, però mai en excés, quan arribes a xapar el 4 parabolt tenim que anar cap a l’esquerra obliquant, (perquè per la dreta veiem un altre parabolt que pertany a la via del Jan (compte!!!)). 
La via es va redreçant verticalment en un constant flanqueig amb un parell de trams molt verticals però curts, on ha de col·locar molt bé els peus, un cop superats s’arriba a la reunió, que la veritat es molt còmoda, ara pujo jo fent d’escombre i recollint tot el que així quedat.
L2 45 metres V
La segona tirada l’obro jo de primer em fa molta il·lusió i respecte, perquè encara que es de IV+ amb algun pas de V es molt vertical, això si amb molt cantell, però tot i aixi ara toca demostrar la tècnica i coco. Surto de la reunió una mica cap a l’esquerra i de seguida recte amunt. En aquesta tirada va serpentejant i escollin sempre la millor presa. Aquest segon llarg és veu especialment bonic, un mar o un mur de còdols
vertical farcit amb cantells i forats de totes les mides, que amb paciència i estudiant cada pas vaig resolent, a la dreta veiem que continua la via juliette, ara jo trobo un parell de ponts de roca; a partir d’aquest punt va en lleugera tendència a l’esquerra fins situar-nos sota un extraplom abans de la R2, em fa pensar la distancia de l’última cinta i la terrasseta que hi veig, no puc dubtar en el pas. No es un desplom massa difícil pel cantell que hi ha, que només el graduen de V, però aquí la alçada es molta i el pas no es net.

Be al final surt i un cop superada la primera panxa, encara queda una segona, més suau per entrar a la R2 també còmoda 
L3 40 metres IV
Ara per anar rodats segueix aquest llarg el Rafa, uns metres més verticals amb un passet fàcil desprès de xapar per pujar-nos a sobre l’esperò i com cavalgant cap a munt. un cop al cim obres els ulls i lo viscut a la via i veus que no era inexpugnable.
Ara gaudim per uns instants de les panoràmiques, els contrastos, com sempre, fem una mica de broma i fotos, la ..... un dels seus esperats vídeos cimers i avall, que ja tenim a sobre les últimes llums del dia.
Descens
Acabar de pujar del tot al cim, sense equipament, nosaltres vam desgrimpar per la dreta (sud), per l’estreta xemeneia del clatell de l'Elefant, que es el camí clàssic de pujada caminant.


Un cop superat anar seguint desgrimpant pel camí més evident fins arribar a trobar una canal entre els arbustos a la nostre esquerra, aquest camí ombrívol ens porta a l’ermita de Sant Salvador, que visitem, però no trobem ningú i continuem avall a Sant Benet per anar a fer unes birres amb l’Angel Justel i el Jordi Mercader que esta per aquí uns dies i mira per on ens trobem amb la Mariia i el Aaron amb els que petem la xerrada tots plegats, desprès toca acabar de desfer el camí fins l’aparcament i anar somiant les properes trobades i ja sabeu Gasssss i Amunt