dimarts, 28 d’octubre de 2014

Via Escalada Virtual a la Cara del Mico

Agulla/Paret/Cim: La Cara del Mico
Zona: La Plantació -Montserrat-
Dificultat: V+
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 115m (20+20+27+38+Terestel 10)
Aberturista: Guillem Arias, 2012
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Oreintació: Sud-Oest
Equipament: parabolts
Material: 12 cintes exprés i (1 estrep, nosaltres al fer la variant de la Terestel, ja no els agafem).
Data d’ascenció: diumenge, 19 d’octubre de 2014.
Observacions: Una via d’En Guillem Arias, ben assegurada per gaudir sobre tot de la seva L3, es la més compromesa, maca i mantinguda de tota la via, molt bona roca.
Aproximació:
Aparquem el cotxe al monestir i agafem tots els “catxarros” i ens dirigim per les escales dels pobres als gorros un cop al camí principal a la gorra marinera anem en direcció al Gorro Frigi a on ens trobem amb la Mari i l’Oscar que van a fer la via del Carles.
Continuem avançant pel camí fins a trobar un mirador vers el vessant sud. Poc abans del mirador trobarem un trencall a la nostre esquerra, senyalitzat amb una fita, es la Canal del Sentinella i seguint un corriol marcat baixem directament entre l’alzinar cap a l’agulla del Fusell. Arribats al Fusell mirem cap a l’esquerra i anem a buscar la roca. Ara només queda resseguir el peu de paret fins a un bloc que ens barra el pas i des d’on comença la via infidel, nosaltres voltem la llossa per sota uns 15 metres i tornem cap a la paret, fins que distingirem clarament els parabolts grocs de la via, amb clar contrast amb el color vermellós de la roca.
L1 20 m. V+
La primera tirada la comença el David Gomez, que ja ens coneixem i ell no ha escalat mai la Cara del Mico i ser que gaudira de valent, enfila amunt amb els primers metres delicats com totes les vies que comencen dins el torrent, però a partir del 4 o 5 parabolt la roca va millorant i l’escalada es un goig.
L2 20m. IV+
Aquest segon llarg li foto jo, perquè ja es hora que vagi tibant i deixar-me de romanços, enfilo i la roca ara ja es molt bona i la tirada molt ben assegurada sent el pas clau el flanqueig per entrar a la reunió un xic incomoda per estar en una canaleta terrosa que rellisca, a la meva dreta continua havent un pont de roca elaborat amb una escarpia encastada i un cordino molt deteriorat.
L3 27m. V+
La tercera tirada torna a ser molt maca i la gaudeix el David, te diversos passos molt verticals de V però li va trobant i segueix en línia recte i vertical que potser no és la més lògica. Però la veritat es molt wappa.
L4 28m. IV+
Aquí torno a tirar jo que ja conec la roca i la sortida es molt rara passant per un esperó descompost i una canaleta de terra a on el Guillem a tingut el detall de deixar una corda fixa amb nusos, per poder col·locar-nos a una llastra molt maca que col·locant be els peus la supero be i fins la R4 una de les reunions més maques i plàstiques de tot montserrat, còmode i dins d’un balmat que et permet contemplar tot el voltant des d’una visió privilegia, que provoca que ens relaxem i ens hi estiguem una bona estona, no tenim cap presa i menys per viure aquests moments tant macos.
L5 10m. III+
Com jo ja sabia que no calia fer el tram d’estreps, ja no els portem, continuo jo cap al cim flanquejant trobant primer una xapa vella amb reblo i dos parabolts de la Terestel i amunt molt fàcil, aquí aprofitem per fer més fotos.
Descens:
munto un petit ràpel de escassament 15 metres que ens deixa al coll de la carena, entre la Cara del Mico i la Paparra, baixem per un torrentet i en poc més de 3 minuts, ja som al camí de Sant Joan.
Bonica via, amb caràcter i ben equipada, a la que tenim que animar a tothom a fer-la perquè independenment de lo maca que es, entre tots la tenim que netejar.
Ara cal desfer el camí cap a casa i ja sabeu Gasssss i Amunt.