Via: Mas Brullet
Zona: Serrat del Moro
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: 6b+/A1 (MD)
Dificultat obligada: V+/A1
Llargària: 40+30+35+30(30+25)+50+30+20=290 m.
Grau d’exposició: Mitja
Grau de compromís: Mitja
Aperturistes: J.Mas i J.M. Brullet
Data: novembre de 1960
Equipament: Via semi-equipada amb tacs, pitons i espits. Reunions rapelables amb parabolts excepte la 4
Material: 16 cintes exprés, joc de tascons i de friends fins al #3 de Camalot, alguna baga per savines.
Orientació: Est
Cordada: ..... i Xarli
Data: 06.10.2014
Resum.:
Un altre cop he tingut la sort de deixar-me enredar per la ..... per anar a fer un altre via d’aquests d’insomni si li dones gaires voltes, però que al final he tingut la sort de ser l’elegit de ser el seu company de corda, estic molt orgullós d'haver-la fet i sobre tot de haver-la fet amb la “Jefa” de l'escalada, que llegeix la roca i la interpreta a la perfecció, amb la bellesa que de tant en tant, li surt algun sentiment d'escaladora i matis a flor de pell, que li recorda que és humana, en fi una de les persones amb les que em sento més segur fent vies d’alt nivell, amb ella sempre Gassss i Amunt.
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília creuem la carretera i prenem un corriol que puja fins al GR. Prenem el GR direcció al monestir i al cap d’uns metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta en direcció evident cap a la paret. Després de superar uns ressalts arribarem al característic peu de via, rere el gran gendarme.
1 Llarg V+ tacs de fusta per 40m
Aquest llarg quan el veus els dels que intimida i jo anava molt condicionat perquè ja vaig veure la via quan vam fer la Casas-Chani i la vam repelar, tot l’entorn plegat et col·loca en una pelìcula d’Indiana Jones, però tot i així veig la ..... que va progressant amb tranquil·litat i va possant friends del 2 i del 3 allà a on son necessàris, és questió de practica i tambè anar xapant els cordinos dels tacs de fusta encastats.
La veritat es que la roca esta força rentada, però que a base d’oposició i tècnica de diedre sense adonar-ten et trobes a dalt per fer el flanqueig aeri per entrar a la 1R a sobre el gran bolo.
Aquí dalt penses prova superada, perquè encara no ets conscient del que segueix.
2 Llarg 6a. 1 friend encastat i 2 claus per 30 m
Ara toca enfilar-se per una llastra completament vertical que si no es prou espectacular dona pas a un tram atlètic que per superar-lo t’has d’enfilar a sobre una sabina i acabar de superar una panxa
aquí trobem un friend encastat per poder xapar-lo i seguir per anar a superar una altre panxa de pas rar per entrar a la 2R
3 Llarg 6b 2 xapes per 35 m
Aquest llarg va cap a la dreta per una placa fina i d’equilibri i canvia de paret per entrar en un diedre amb un pas atlètic i estrany
per seguir amunt per tot un tram brut que al estar mullat rellisca molt i fa d’un tram senzill i còmode, un bon mal de cap.
4 Llarg IV+ 40 m
Aquí comencem fent un flanqueig sobre una placa per seguir caminant uns metres fins trobar una alzina molt ferma a on es fa reunió
5 + 6 Llargs V+ i 55 m
La ..... per avançar més ràpid i com que els dos següents llargs son molt homogenis en quant a dificultat i traçat decideix acoblar-los i fer-los d’una tirada.
comencem escalant entre una fissura i una placa a on a la part de dalt per sortir per sobre ens obliga a fer un flanqueig que pel segon queda estrany i complicat i em liu una mica, un cop a sobre segueix be dintre de la seva dificultat per un diedre fins trobar la reunió d’un sol parabolt que la ..... reforça amb un friend a la fissura de l’esquerra.
7 Llarg V+ 1 spit i algun tac de fusta 30 m
Ara toca superar uns ressalts per arribar a una fissura que tenim que fer en bavaresa atlètica per seguir per un diedre d’encastaments fins una R opcional que xapem i seguim fàcil fins al peu de la gran fissura, aquest llarg al final a resultat més potent del que pot semblar en un principi.
Des d'aquesta reunió la ..... fa un petit vídeo molt maco i divertit, almenys desenfadat.
8 Llarg V+/A1 o 6b+ 20 metres
Ja estem sota la temuda gran fissura vertical que esberla tota la roca de dalt a baix, conferint una bellesa única i espectacular, tot el conjunt es atractivament dantesc, des de la primera assegurança ja penjem l’estrep per intentar no petar-nos només començar, tot i les assegurances fixes la ..... posa un friend per sortir a sobre la lleixa, en un pas complicat, estrany i desangelat fins poder posar-te dret per arribar a xapar la següent assegurança
per tant un tram obligat a on no pots anar de xapa a xapa sense patir i molt, per continuar en A1e fins la sortida cap a l’esquerra que encara que tomba intimida perquè l’entrada al balcó de la R es molt aèria i jo aquí ja començo a pagar el cansament i la tensió de tota la via.
Un cop els dos a la R, ens mirem amb la satisfacció de la feina ben feta i el regust dolç com la mel d’haver conquerit aquesta via, com ja es va fent fosc ràpid i el llarg que queda no aporta res a la via des de aquesta R comuna amb la via Casas-Chani que ja coneixem, decidim baixar des d’aquí.
Descens:
La ..... tira avall repelant una primera part totalment volada, per desprès anar caminant fins la paret contraria a on es troba la R Opcional entre la R7 i la R6.
De la R Opcional fins la R4.
de la R4 fins la R2
de la R2 fins al terra, repelant mig aeri pel diedre perfecte, una meravella.
En total 4 ràpels, ara toca desfer el camí fins l’aparcament de Santa Cecília i intercanviar-nos l’abundant material, mentre observem la bellesa de la lluna plena del capvespre, que dibuixa els relleus al Serrat del Moro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada