Zona: Montserrat – Zona Càmping
Dificultat: 6a (D+) (si feu la L6)
Dificultat obligada: V+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: R1+R2=40+R3+R4=50+R5=45 (135 metres)
Els llargs 6 i 7 nosaltres dos no els vam fer, l’altre cordada van fer el L6.
R6 10 + R7 20=165 metres
Aperturistes: M.Millet, J.Coma i N. Dalmases
Data.: 1990
Equipament: Via generosament equipada, però escalada obligada entre xapes.
Material: 16 cintes exprés
Orientació: Est
1a. Cordada: Jaume Escorsell i Xarli
2a. Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i Jaume
Data: 15 de març de 2013.
Observacions: La ressenya de l’escalatrons esta prou be, encara que el L5 no es exacte.
Avui aquesta via m'ha picat bastant de grau, encara que estic molt content d'haver-la fet, això si patint lo just, el grau de la ressenya de l'escalatrons crec que esta una mica regalat pel que et trobes aquí a la paret, però be, això suposo que deu dependre del vostre nivell i coco.
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (xapes verdes).
L1(V) i L2 (V+) 40 metres
Aquests dos primer llargs el Jaume Escorsell els ensambla en un de sol, primer per una placa sobada fins superar la primera R llavors travessem un diedre i canviem a una altra placa vertical amb més grau, però amb bona la roca.
La 2a. cordada ve al nostre darrere per treuren uns metres més de roca i companyia.
L3(V)+L4(IV+) 50 metres
Sortim caminant fins el camí i anem a cercar la nostra línia que es troba pujant per un corriol al costat d’una placeta o puntet amb una placa metàl·lica. (Aquí al costat del corriol comença la Que Pum Que Pam dels companys).
La tirada comença a una fissura molt evident i l’escalada es va combinant per plaques amables i desprès més exigens i veticals fins supera la R3, seguim en tendència cap a l’esquerra fins una fissureta. Un cop superada el terreny es tomba fins que arribem a un altre tram més vertical que escalem pel costat d’una nova fissura fins la reunió.
L5(V) 45 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta i escalem seguint les assegurances per la part dreta de la placa. Al final arribem a un punt on escalem una mini xemeneia i muntem la reunió just al damunt.
Des d’aquí dalt la vista entre el Bages i el Baix Llobregat es bestial podem veure perfectament l’Aeri de Montserrat i part del Monestir que ens queda prou amagat.
Aquí ens esperem que arribin els companys de l’altre cordada, que es a on acaba la via Que Pum Que Pam, el Jaume que coneix de sobres tots aquests indrets des de fa molts anys hem diu que millor fem nosaltres dos els ràpels i ells vagin provant el muret de 6a. i així o fem per avui ja en tenim prou.
L6(6a) 10 metres 3 xapes
Si decidim fer el muret de 6a. no cal fer la R a sobre l’agulla es pot fer en una alzina a l’interior de les parets i davant de la continuació, tambè ens podem escaquejar caminant per la dreta.
L7(V) 20 metres
per anar a fer aquesta ultima agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos. Acabem l’escalada al vessant oest, amb el Monestir al nostres peus.
Descens:
1a. cordada, com el Jaume i jo anem amb una corda d’esportiva de 70 metres baixem en 3 ràpels aprofitant les quantioses R inter-mitjes que trobem al llarg de la granota.
2a. cordada van amb cordes senzilles de 60 metres i baixen en 2 ràpels fins a terra.
El Jaume mentre ens esperem a que estiguem tots a terra junts, hem demana que l’asseguri i fa la via esportiva Marcelolandia 6b, aquest noi es tot un crac.
El millor d’ell la tranquil·litat que m’encomana, el pitjor encara no li he trobat.
Tot i així encara esgarrapo uns pocs minuts per arribar-me al mirador de Fra Garí i fer unes quantes panoràmiques des d’aquesta ubicació privilegiada.
Ara toca desfer el camí i de tornada pel camí del via crucis veiem uns nois fent la històrica Arribaba de 8a.
Seguim perquè ja es tard per dinar i anem al Bar de l’Era de Monistrol a menjar i a beure una mica per celebrar que continuem escalant junts sense perdre la il·lusió, tant per la vida com per l’escalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada