Zona: Montserrat – Gorros-
Dificultat: 5c
Dificultat obligada: 5c
Llargària La Gavina: 150 metres (30+30+30caminant+30+(30 que no hem fet del 4t. llarg) 35 o 40 metres grimpant pel coll a buscar la R de la òptima
Llargària La Òptima: 45 metres (des de la R3 al cim) Aperturista La Gavina: Jordi Brasil, Jordi Monterde, Berni Tachin, Javi “Gato Pardo”, Susana del Valle.
Data: 12.12.13
Aperturista La Òptima: Guillem Arias
Data: 12.08.12
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: equipada amb parabolts.
Material: 14 cintes exprés (nosaltres l’hem tret tot en lliure)
Orientació: Oest
Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i Xarli
Data: 8 de març de 2013.
Observacions:
Com sempre hem quedat per anar a escalar amb el Cinto Romero, el Joan Canals i jo (Xarli), contents pel sol i el dia tant maco que feia, ven be sense tenir decidit a on anar al final per quòrum i una mica el tindre la mosca al nas, decidim anar a provar un altre cop de fer la Via La Gavina.
Ben cofois enfilem cap a la cara amagada dels Gorros, a buscar el peu de via, una roca excel·lent, amb roca típica de Gorros, força vertical i mantinguda per un traçat molt encertat, llàstima que per aquesta aresta sempre trobem corrent d’aire i encara que faci sol et pots pelar de fred si t'entretens molt a les reunions.
L1 30m. IV Sup./ V Sup. 10xapes
El Joan Canals comença obrint aquest llarg que a primera vista sembla molt vertical i mantingut i no ens enganyem ho és, però te bones mans i si navegues be també bons peus, esta tota la tirada molt ben assegurada per anar fent metres sense patir gaire, però obligante a escalar entre parabolts, fins trobar la R1 amb parabolts amb anelles i força còmode.
L2 30m. III+ / IV 7xapes
Aquest llarg el fa el Cinto Romero per anar més ràpids i no remenar gaire les cordes, desprès jo i el Joan.
El segon parabolt balla, aneu en compte, desprès trobem una R d’un altre via que només xapem per seguir amunt en tendència a la dreta, aquest llarg pot semblar de tràmit, però es força mantingut per ser un IV però sempre amb molt bona pressa.
La R2 esta a terra i es molt comode i tenim unes vistes molt maques, un matí amb un cel ben ras, però fred i aquí a la R2 com som 3 i tardem força estona a les R quedem pelats de fred, a partir d’aquí sempre trobem corrent d’aire.
Ara toca fer una caminada cap a la dreta on trobem un parabolt que xapem per seguir la travessia i desgrimpem a dins la canal i ens assegurem en una alzina, per mirar-nos ben de prop aquest llarg.
L3 30m. V Sup. 14 xapes
Aquest llarg el prova el Cinto Romero, puja molt lent per ser molt caut i va avançant metres i relatant-nos els detalls, els passos més delicats sempre i troba una bona pressa o un bon peu i estan prou ben assegurats, se’l treu be fins la R3.
)
Però començant per ell tot i que ara li toca el sol i nosaltres que continuem a l’ombre estem pelats de fred.
Decidim baixar per replegar-nos i decidir que fem, ens fa molta malicia tindré que tornar a abandonar i trobem una solució final.
Grimpem i fem travessa, fins el bosquet penjat on trobem la reunio de lla via òptima.
L4 Via Òptima 45m. V 13xapes
Aquesta tirada es bastant vertical i la roca ja no es tant bona, trobem llastres dubtoses que tenim que evitar perquè no es desprenguin, desprès de la 5 xapa desseguida va perdent verticalitat fins la R cimera a peu pla
Un cop al cim continuo caminant fins al seu centre a on es troba la fita i veiem davant assegurats a la creu una altre cordada.
Estem una estona gaudint i poder refer-nos aquí al solet de les vistes i les bromes entre amics.
Descens:
Com ja sabeu han des-equipat la via normal de baixada i on estava el seu inici ara trobem una instal·lació amb dos químics, una anella i cadena per fer un ràpel, que surt amb doble corda de 60 metres fins al coll a peu del Gorro, vigileu que si aneu amb molta tendència a la dreta no us arribaran les cordes a terra per un metre.
Al tirar de les cordes correu el risc de que el nus quedi enganxat entre la placa i el ressalt de l’esquerra, desprès del ressalt també trobem una R d’una via però no val la pena fer un altre ràpel ja que ens agreujara el risc d’enganxar les cordes.
Un cop tots a terra seguim per l’esquerra pel torrent en direcció al Camí de Sant Jeroni a on en el tram final també hi havia unes cadenes per salvar el pas quant el trobaves mullat, dons també les han tret, ara tens que anar fent filigranes fins trobar el camí.
Tot aquest des-equipament comporta perdre molt més temps en baixar del cim, cosa incoherent en el sentit de que aquesta equipació no feia mal a ningú i era molt practica per no obligar a repelar per les vies d'escalada tant concorregudes d'aquesta agulla, ara cadascú fa el que li dona la gana, sense massa criteri.
Al final amb tot plegat arribo a casa per dinar a les 17:30 hores de la tarda, amb més son que gana, però això si, pensant ja en la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada