Distancia: 11,05 Km.
Horaris: 3,30 hores parant a esmorzar i fer moltes fotos.
Desnivell màxim acumulat: 292 m.
Desnivell mínim acumulat: 292 m.
Dificultat: Fàcil
Data: 09.03.14
Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família o pel plaer de caminar.
Descripció general
Ruta circular que ens permet visitar Sant Martí de Tous, el Santuari de Sentfores, i l’Engorjat de la Fou.
Aproximació
Aparquem el cotxe a la població de Sant Martí de Tous.
08712 Sant Martí de Tous 41º33’34.65”N 1º31’29.08”E i ens dirigim al castell.
Itinerari
Comencem la ruta davant del Castell de Tous, i continuem cap a la dreta voltant-lo fins trobar a la part del darrera, (on una veïna ens explica que també hi ha un Tous a Valencia que el va fundar un d'aquí, però com el d'allà te més població, s'ha quedat amb el nom i aquí li han possat el nom parroquial i que també s'havia dit Tous d'Anoia), ara anem a una pista que seguim a mà dreta, tot avall fins passar de llarg el cementiri i en uns 160 m. més, enllaçem cap a la dreta amb el camí principal, seguim per una pista asfaltada, creuarem un pont sobre la riera de Tous.
Continuem pel mateix camí seguint les indicacions cap al Santuari de Sentfores i Gorg de La Fou, tot el camí es pot fer practicament sense GPS seguint només les indicacions, més endavant trobem a mà dreta un camí evident i remarcat que fa drecera, nosaltres no el fem i seguim per la pista principal voltant tranquil·lament fins al santuari.
Aquí trobem a un home que se’n cuida i ens volten 3 gossos fastejant la Mel, però res tot es curiositat, donem un tom pels voltants, es un bon lloc per esmorzar si conteu amb els gossos.
Desprès desfem el camí si haveu pujat per la pista i tornem a enllaçar amb el camí principal i seguim les indicacions cap a La Fou, passant per Can Pareto, a on escoltem uns gossos cridaners que resten adeqüadament tancats, pocs metres més endavant a la cruïlla seguim per la dreta.
Ara seguim 1;100Km., fins trobar una cruïlla clara a on continuem pel trencall de la dreta, sense indicacions i que ens permet passar a tocar de Can Vidal.
A on som rebut per 3 gossos molt cridaners, que ens van seguint fins allunyar-nos entre vinyes d’ametllers florits, que ens deixen impregnats de dolça olor penetrant, fins arribar a la riera de la Fou a on la Mel no es pot resistir de donar-se un banyet.
A partir d’aquí el bosc es va espessint fins trobar la Font de la Fou, una font molt original que avui només goteja.
Seguim pel caminal a trams pels vorals de la riera fins trobar la modesta i balmada cova del Diable, i molt a prop el trencall que ens portarà cap al Gorg de la Fou.
Un lloc extraordinari i fresquet en el que podem respirar i notar la humitat, encara que avui no salta massa agua, el toll esta ple i la Mel plora perquè com hi han nens al voltant no la deixem mullar-se per por a la que pot liar de contenta.
Enfilem el camí de tornada i quan arribem a les pistes seguim cap a la dreta fins trobar a mà dreta un mirador on val la pena treure el cap per veure des de dalt el salt de la Fou i tot el voltant, molt maco per fer panoràmiques.
Seguim per la pista fins travessar l’aparcement de La Fou i passant a prop de l’Aubreda a on girem cap a la dreta i al cap d’uns 275 metres ja trobem la carretera asfaltada, que anem seguint fins trobar el Torrent Cavaller, on podem llegir la seva bonica llegenda. Continuem el camí ja tenint a la vista el poble de Sant Martí de Tous, amb el Castell destacant al fons.
Arribem a Sant Martí de Tous i passem per davant de l'església parroquial que esta en obres, per finalitzar la ruta al mateix punt d'inici, davant mateix del Castell.
A Sant Martí de Tous si fa el Festival de llegendes de Catalunya, amb l'eslogan Tous és llegenda, perquè és un lloc de llegendes, que han sobreviscut als anys i els temps de boca en boca en la cultura popular fins avui dia, aquí us en deixò algunes d'elles.
Al Torrent Cavaller s'explica la llegenda de la Cérvola Blanca:
Hom conta que el senyor de Tous un dia caçant va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van encerclar, estranyament en arribar al lloc on era van veure que havia desaparegut, però en aquell lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ésser adoptada pels senyors de Tous.
Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment un jove enamorat, va declarar-s'hi. La pubilla li va demanar que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l'enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s'esmunyia entre la foscor del bosc. Un vell bruixot amb l'aparença de pastor, li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou la cérvola, però únicament la va ferir. Seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d'aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada amb la cérvola ferida a la seva falda. La jove donzella li va proposar al seu estimat fugir d'aquest món per viure per sempre més junts. Tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola han tornat a ser vistos des d'aquell dia.
També hi ha una altra llegenda que parla com la Mare de Déu va escolpir la seva imatge en les roques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada