Distancia: 4,840 Km.
Horaris: passar el matí, com a mínim 2 hores.
Desnivell màxim acumulat: 259 m.
Desnivell mínim acumulat: 110 m.
Dificultat: Moderada a la pujada i baixada del forat de La Roca Foradada, la resta es només caminar.
Integrants: Marga Flores, Mercè Guitart, Xarli, Mel i Britzz
Data: 22.03.14
Informació addicional: Cal portar tot lo personal e imprescindible depenent del mes de l’any en que la fem, menjar, beguda i tot el mínim necessari per una caminada tranquil·la i fàcil per poder fer en família.
Aparcament:
Aparquem el cotxe a Can Maçana, aneu en compte amb l’hora, perquè tot i ser un ampli aparcament es un lloc molt turístic i visitat.
Com arribar amb el buscador a traves del Wikiloc.
Amb la previsió de pluges i la visita de la meva filla Mercè GF, en lloc d'anar a escalar hem optat per anar a fer una domingada que feia temps que no fèiem, de tant en tant aquestes coses també s'han de fer, encara que només sigui per gaudir en família.
Inici:
Comencem per la pista que continua a l’entrada de l’aparcament cap a la dreta, aquí ja trobem una tanca que barra el pas a vehicles de 4 rodes, continuem per la còmoda i amplia pista, en principi suau i desprès una mica més costeruda, passem de llarg a la nostre dreta dues pistes que porten al Bruc, seguim i en uns 724 metres trobem un ampli gir a la dreta.
Aquest gir molt ben indicat, continua per un caminal, entre mig d’un alzinar espès, ara podat i en 175 metres ja ens trobem davant de la Capella de Sant Pau Vell de La Guàrdia (Romànic-Documentada des de l’any 1084. Refeta al segle XIII)., per derrera aquesta edificació trobarem unes marques de pintura blava que ens ajuden a seguir el camí cap al Turónet on podem trobar algunes petites restes que suposadament pertanyien al Castell de La Guàrdia.
Davant de la Capella si anem caminant en línia recta ens trobarem sobre una llengua de roca on hi veiem una creu de ferro clavada a terra bastant petita, per mi es el millor mirador d’aquesta zona, on podem veure d’un sol cop d’ull la muralla d’espadats des de La Cadireta fins els Pallers.
Un cop hem fet moltissimes fotos, ens dediquem a fer-nos una autofoto, d'aquestes que fan por, però que és part del record i dels riures del moment.
Desfem el caminal fins trobar-nos un altre cop a la pista més amplia.
Ara cal seguir cap a la dreta, aproximadament 1,100Km., sense deixar la pista encara que aquesta es va fent una mica més estreta a mida que anem caminant, quasi a sota mateix del forat i per suposat uns metres abans de passar-lo per sota, trobem a la dreta una discreta fita, que dona pas a un caminal molt fresat i que puja fent una pujada en diagonal directes a la dreta del forat de La Roca Forada.
Seria molt interessant que al pujar a aquest indret màgic, com molts racons de Montserrat tinguéssiu coneixements de “La Llegenda de la Roca Foradada”.
Estem una bona estona perquè sobre tot la Mercè en pugui gaudir ja que no havia estat mai per aquests indrets.
Al mig del forat fa molt de vent i intentem aixoplugar-nos de ell, trobem un quadre que no toca ningú suposo que per la por i lo lleig que arriba a ser, quan quedem satisfets un cop recorregudes totes les fissures i racons, només ens resta desfer el camí, amb pas de passeig parlant i acabant de gaudir de les noves vivències, encara que un ja hagi estat en un racó d’aquesta muntanya, sempre que i torna, continua quedant meravellat per algun matis o altre, el gel, la boira entre les agulles, o jugant en els espadats, el sol, les llums entre l’ennovolat, la primavera, etc.
Sempre es un gaudir anar a passejar o caminar, escalar, ferratejar, per aquesta màgica muntanya que ens atrau a tots i ens roba el cor, per senzilla que sigui la caminada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada