Via: Via Normal
Zona: Sant Benet-Montserrat
Agulla/Paret: La Momieta
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V (BD+)
Dificultat obligada: IV+
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 98 metres (20+27+40+8 caminant)
Aperturistes: J.Caselles, Subirana, Vignoli i Serrat (Juny 1943)
Equipament: via equipada amb parabolts, ponts de roca.
Material: 8 cintes exprés, bagues per savines.
Orientació: Sud
Cordada: Joan Prunera, Jordi Calabuig i Xarli
Data: 29.12.12
OBSERVACIONS:
Avui hem quedat amb el Joan Prunera per anar a escalar i ens hem trobat al Bar els Arcs de Monistrol de Montserrat, on amb el Jordi Calabuig, un amic d’ell i ara meu, hem esmorzat junts, per anar fent caliu de cordada i hem decidit anar a fer la Momieta, una via no massa difícil, però lo suficient per ser entretinguda i ràpida, per fer passa un bon matí, amb un prestigi i consideració malauradament eclipsat per la veïna Momia.
El nostre company i amic Joan Prunera, aperturista i escalador, també a fet un excel·lent relat en el seu blog de la sortida al que us convido a visitar.
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí
ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
1er. Llarg V tres parabolts 20 m.
La via comença a la dreta del coll entre la Momia i la Momieta, com el Joan Prunera esta més acostumat a l’escalada clàssica i ja la fet varies vegades s’ha xupat tota la via ell de primer, tot un crac, ballant per la roca.
El que he trobat més difícil a sigut no el incorporar-se un a la lleixa que ja te lo seu, sinó els últims 3 metres del flanqueig abans de la primera R. deu ni do el parell de passets, ufffff.
2on. Llarg V 4 parabolts i un pont de roca 27 m.
Aquest es pot-ser el llarg amb una tònica continuada, no massa vertical, bona roca presa suficient i amb paciència anar avançant i superar el pas clau de la via, fins arribar a la balma, on podem fer una còmoda reunió i gaudir tranquil·lament de com estant escalant uns joves per la Via Pirenaic de la Mòmia.
3er Llarg IV, 3 parabolts 40 m.
Aquesta sortida es una de les més maques i impressionant tot i que quant la estàs fent, quedes copsat de lo fàcil i senzilla que és, dos passets i a la placa pel costat de la fissura, directes a buscar el diedret lligant savines, que seguirem fins la R3, encara que tindrem que caminar uns 8 metres més fins dalt de tot del cim, es un llarg “disfruton” ben parabolat i ben assegurat, aprofitant les savines que anem trobant per llaçar.
Descens 1 ràpel de 55 m.
Aquí el cim continuem gaudint dels voltants que com tot Montserrat es una meravella i el Joan comença a muntar ell primer el ràpel, trobo que el ràpel nou queda massa penjat, pot-ser hagués quedat millor per sobre de la instal·lació vella i rovellada que hi ha.
Be, fem tots el ràpel de una sola tirada de uns quasi 60 metres, que quant l’estàs fent, impressiona pel seu encaix i la seva verticalitat i llargada, molt maco, això si, jo amb el shunt, i el Joan i el Jordi amb el nus machart, tot ben assegurat.
Recollim tot i cap avall a on parem a l’ermita de Sant Benet a xerrar amb l’Angelillo el guarda i avall a Monistrol de Montserrat al Bar Els Arcs a dinar el plat del dia (4,5€).
un matí molt maco i molt ben aprofitat en el que segur he après alguna cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada