Circular Cantallops-Castell de Requesens

Situació:

Serra de l'Albera-Castell de Requesens

Sorgint amb força del Mediterrani, la serra de l’Albera és el primer sistema muntanyós de la serralada del Pirineu des de llevant. Els 1.257 metres del puig Neulós, el seu punt més elevat, no són gens menys-preables atesa la proximitat del mar. L’Albera, però, té una fesomia pròpia que la caracteritza i és, sense dubte, un indret pirinenc que cal conèixer. Sureres, alzines, castanyers, roures, faigs i pins poblen els seus vessants. Situat en un turó que domina totes les valls meridionals del Puig Neulós es troba el Castell de Requesens, construcció que data del 859 i que al llarg dels anys ha sofert diferents transformacions fins a arribar a l’estat actual, en què, si bé no conserva molts elements dels primers temps, creiem que encara és un lloc que cal visitar i és per això que aquest diumenge 30 de desembre de 2012, en els últims dies d'aquest any, ens hem ajuntat amb la Colla Perduts de Girona, amb els nostres amics Sans i Jaume Villalon, entre molts altres per fer aquesta excursió, en total 41.

Aproximació:

anirem per la E-15/AP-7/Girona/França fins a la Jonquera seguit de la GI-601 i després, a pocs quilòmetres, arribarem al bonic poble de Cantallops, lloc on comença l’excursió.

veure l'aproximació amb Google Maps

Recorregut:

Aquest itinerari també es coneix com “El Camí d'En Carles Bosch de Trinxeria”, insigne excursionista i escriptor, nascut a Prats de Motllò el 1831, i que va residí a La Junquera gran part de la seva vida, on morí el 1897, podeu seguir el recorregut seguint aquest enllaç “El Camí d'En Carles Bosch de Trinxeria”, ja que jo no soc i desconec aquests indrets i només us relataré la caminada pel que vaig viure i pels llocs més emblemàtics que vam visitar d'aquesta circular.

Inici:

Sortim de Cantallops passant per la bodega vinyes dels aspres a on podem observar les garrafes de ratafia a sol i serena, seguim les indicacions del Camí Vell a Requesens, per anar pujant a l’ombra del puig Neulós fins el Coll de Medàs, seguim les indicacions i en pocs metres de pujada arribem a un pujol coronat pel dolmen medàs I.(Restaurat)

Aquests, son tombes megalítiques aixecades entre el 3.500 i el 1.800 a.C. La majoria d'aquestes contruccions es troben a la serra de l'Albera, coronant turons i colls, orientades al sud perquè el Sol entrés dins la cambra sepulcral.

Aquí al solet ens quedem a esmorzar i així aprofitar l’alçada des d’on podem observar com privilegiats la garrotxa i fins i tot el mar, (Roses).

Baixem del coll a trobar la pista i creuar la porta que cal tancar pel bestia, vedelles que anirem trobant per tot arreu durant tot el trajecte i seguir per un caminal que va creuant la pista de tant en tant  cap a un altre dolmen, més senzill en la seva construcció i tamany que el primer.

Seguim i podem observar el veïnat de Requesens de lluny, nosaltres seguim fins arribar a la Serradora de Les Pipes, un petit edifici enrunat, vora la carretera. 

Es tracta del que es coneix com “Les Pipes”. Segons explica l’actual propietari, en Miquel Esteba, a l’edifici s’hi havien treballat les rabasses de bruc que s’utilitzaven per a la fabricació de pipes, d’on li ve el nom.

Ara baixem per un caminal per anar al costat del riu Anyet o riera de Requesens i veure el Salt de les Pipes, un lloc molt maco i amb gran bellesa on la riera agafa el protagonisme, ara tornem a pujar fins arribar a l’edifici on veiem la instal·lació del generador que produïa el corrent elèctric que proveïa tot el veïnat.

Era una central hidràulica, s’hi feia arribar l’aigua de  la resclosa  que hi ha  aigües amunt de la riera construïda  el primer quart del segle XX pel duc de l’Infantado, que era enginyer de camins– fent la passar per un canal que circulava, amb poc desnivell, fins la caseta que hi ha vora el corriol que baixa del veïnat, poc abans d’arribar a la  pista. Allà hi havia un rampí que feia les funcions de filtre per netejar l’aigua de la fullaraca que havia arreplegat en el seu camí des de la resclosa, que era un dels grans problemes que presentava el sistema. Des d’aquest punt es feia baixar fins la turbina que feia moure el generador, aprofitant el desnivell per a produir l’energia.  

seguim ara entre castanyers per anar a fer un glop a la Font Rovellada, a pocs metres de la font hi ha una altra cruïlla a l’esquerra, s’enfila de dret al castell; a la dreta surt la pista que arriba fins a St. Climent Sescebes. Cal agafar aquesta última.  

Seguim ara per anar a visitar el Mas de l’església l’antiga Santa Maria de Requesens, l’edifici actual és del segle XI, dissenyat, segurament, amb planta basilical amb tres naus.

Es va construir amb pedra granítica de la contrada i 
en resten dues naus (la tercera o no es va  arribar a construir mai, o ha

desaparegut, ja que segons Badia i Homs encara és visible un petit fragment del mur de la seva absidiola). La  paret que correspon a migjorn de la nau més gran és on hi havia la façana i la porta d’entrada, construïdes al segle XII amb carreus més treballats. Actualment formen part de la porta d’entrada a la capella del castell on es varen traslladar en fer-s’hi les últimes reformes, ja que en aquell moment Sta. Maria ja no s’utilitzava com a església, sinó com a mas.

Els anys 1279-80 apareix  en la relació d’esglésies  amb rendes pròpies que havien de participar en el manteniment de les croades.

El 1362 apareix documentada  Sta. Maria de Requeseno de l’ardiaconat de l’Empordà.

La documentació demostra que fins a final del segle XV es va  mantenir com a església parroquial de la diòcesi de Girona. A partir del segle XVI desapareix dels llistats de parròquies i això fa pensar que va passar a ser sufragània de la parròquia de St. Esteve de Cantallops, condició que encara manté la seva successora, l’església del Santuari de la Mare de Déu de Requesens.

Actualment està transformada en  mas, amb escala exterior i una porta datada el 1752. L’interior està dividit en dues plantes, amb una part sostinguda amb cairats de fusta i l’altra amb volta catalana. La llar de foc  és la típica  de les masies catalanes del

segle XVIII amb el forn sota la mateixa xemeneia. Té un altre forn adossat a l’absis més gran. Ara està deshabitat.  Si hi aneu, tanqueu bé les portes per evitar l’entrada del bestiar.

Darrera el mas de l’església, al costat del camí que mena al mas del Corral Nou hi ha un graner on es pot observar la típica estructura d’aquestes construccions, una gran columna  central de  pedra que aguanta l’embigat.  

També podem observar una placa commemorativa recordant a Joan Saqués Polític i activista  cultural cofundador de CDC a Girona.

Ara seguim i passem per davant de l’edifici enrunat del Mas del Corral Nou, que serveix de refugi i dona aixopluc a caminants eventuals o ha necessitats de la vida.

Ara ja si, ens encarem a l’altiu castell, la cirereta de la caminada d’avui, amb una pujada moderada arribem a les portes del Castell de Requesens a on ens arrepleguem per entrar pel preu mòdic de 1,50€, val la pena, s’edificà al 844 i es va restaura al 1899, per Tomàs de Rocaberti.

La visita al Castell es impressionant, sembla tret d’un compte de fades, de roca granítica, amb infinitat d’habitacions, racons, escales i passadissos, tot un laberint gegant, per perdràs tant amb la imaginació com físicament i observar l’entorn des de qualsevol de les seves 4 torres visitables.

Us he de confessar que la visita al castell també m’ha deixat una mica de mal regust per la seva mala conservació en general, brut, descuidat, sense escombrar i amb vidres trencats per terra, pintades, graffitís, etc.

i amb moltes zones amb perill de esfondrament, a on tothom pot campar per on vulgui, una verdadera llàstima no cuidar millor d’aquest irreemplaçable patrimoni.

Ara seguim endavant per la pista per anar a visitar el Forn de Calç i La Barraca del Forn de Calç, actual refugi dels caminants sobre tot del GR-11.

ara vam seguir un bon tros per aquests magnifics boscos surers i vam travessar la plaça de les Carboneres, a un bon pas fins que vam para a dinar a l’esquerra de la pista ja en el GR-11, en una esplanada que semblava un sembrat de gespa verd intens amb el reflexa del sol.

Desprès de dinar vam seguir en direcció a creuar l’embassament i en una forta corba a l’esquerra, sota unes alzines descobrim el forn de rajols.

Forn de Totxos / Teuleria

L’ús de tots aquests materials desaparegué durant bona part de l’Edat Mitjana. A partir del segle XIV es tornà a utilitzar la rajola sota el nom de “cairó”. Durant els segles XVII i XVIII s’utilitzaren  associats amb la pedra en la construcció de masos i  fortificacions i se’n normalitzaren les mides de fabricació: 44 x 22 cm, amb un gruix de 5 cm.  El forn de rajols o teuleria de Requesens té dues cambres per a la combustió de la llenya i es conserva l’enreixat aguantat per arcs on es col·locaven les peces d’argila que havien de ser cuites per l’aire calent que pujava des de les cambres de combustió.

retrobem el GR-11 i ens dirigim cap al veïnat de Requesens a fer un café al Restaurant La Cantina, però i trobem massa gent i ens anem.

Ara anem a retrobar el camí de pujada, per anar baixant en una horeta, entre mig del recorregut ens vam fer la foto de grup (41)deu ni do i vam seguir fins a Cantallops on hem començat l’aventura de avui.

Un dia cultural i personal esplèndid amb una colla sense igual des de on el principi et sens integrat.
A continuació us he penjat el vídeo amb totes les fotos que vam fer nosaltres (Marga i Xarli), per qui us interessi.Fins la propera, Siauuuuuuuuuuuu