El Nas i Plaques del Nas de La Riba

Avui 12 de gener teníem plans per anar a escalar a Montserrat, però per motius personals del Cinto, ens hem vist obligats a fer canvis i al final per adaptar-nos a la situació hem anat a fer esportiva a El Nas a La Riba -Tarragona-, al final igualment sense el Cinto. Hem estat el Joan Canals i jo i un cop hem arribat al Nas ens hem ajuntat amb el Matthew Cox i els nois que estava ensenyant, la Ainara i el Daniel, encara que tenim l’AVE a tocar de mans, quan estàs concentrat ni t’han adones i la resta de l'entorn esta molt be, en el que es a sota EL NAS hem fet tres vies, desprès ens hem separat, nosaltres hem anat més a la dreta a escalar per les PLAQUES DEL NAS, una estona més i quant ja estavam cansats ens hem anat a dinar al Bar Los Hermanos a Tarragona i Ole!!!!.

La aproximació i altres detalls que no trobareu en aquesta piada els podeu consultar a l'enllaç 

Plaques del Nas -La Riba- Tarragona

SUBNORMAL IV+

Quan acaben de fer-la el Daniel i la Ainara la provo jo de primer, amb un sostret que el superem pel diedre de la dreta, molt maco i un cop a sobre de peus, la reunió, no la vaig trobar massa difícil i la trec sense masses dificultats, això m’anima, el Joan aquí també escalfa i la treu com de costum.

PUTREFACTION 6a.

Animat començo aquesta via de primer i no puc superar el tram final un cop posses la ma al forat del mig que és la millor bustia no em surt el canvi per sortir per sobre a l’esquerra. uffff molt forta inclús de segon

HOMO ERECTUS V+

Aquesta via te un inici molt especial en que has de superar un desplom amb una posició de equilibrista que només puc superar de segon, el Joan la treu com un “jabato” amb decisió, contorsionisme i amunt.

PA CHAPAR V+

Aquí ja estic amb el coco en negatiu del tot i ja no em surt de primer m’han cigalo i res, al final tinc que fer de segon.

PA ESCALAR 6a.

Aquesta la provo i no la trec tampoc de primer, això ja m’enfonsa del tot, el Joan la treu patint i quasi caient a l’última placa abans de la reunió, esta net sense presses, esta clar que i falta un parabolt, però la seva tossuderia i constància fa que li surti.

Escalant aquesta via no tinc fotos perquè vaig tindrà que concentrar-me millor en assegurar al Joan.

Es fan quarts de tres i ja estem cansats i ens retirem per dinar i anar a comentar la jugada i agafar forces per la propera, busquem al Matthew i la colla i no els veiem per dir-hi a deu i marxem.

A sigut un matí molt profitós que encara que no em sortissin algunes vies de primer o com jo m’ha esperava, almenys vaig tantejant i esforçant per anar-me superant i guanyant grau i sinó, no passa res, el cas es gaudir escalant i dels amics, com sempre.

Siauuuuu