dimecres, 26 de desembre de 2012

Via Original a la Paret de l'Ós


Zona: Sant Llorenç de Montgai - La Noguera
Agulla/Paret: Esperó Sud de la Paret de l'Ós
Tipus de Roca: Calcari
Dificultat: V (D+)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 120 metres (35+30+30+25)
Aperturistes: J.E. Farreny i J. Vidal (gener de 1974)
Equipament: via equipada amb 16 parabolts i 2 pitons.
Material: 8 cintes exprés, (algun friend petit per la segona tirada). nosaltres no hem vam posar cap en lloc.
Orientació: Sud
Cordada:  Manel Solís i Xarli
Data: 22.12.12
OBSERVACIONS:
Avui he tornat a quedar amb el meu amic Manel Solís, per anar a escalar al seu terreny la via original de tall clàssic amb aires alpins, ben equipada i de grau moderat, ara feia temps que no escalavam junts, des de la The Wall a Montserrat, a peu de via hem coincidit amb uns amics del Joan Frontera, que per no fer cua i perdre el temps, ells han anat a fer mentres la Via Los Diablillos a l'Esperó Remacha, quasi en paral·lel nostre, nosaltres comencem i el Manel s’ha xupat tota la via de primer, perquè jo encara no aconsegueixo calma el coco, en aquesta roca encara estranya per mi, però m'ho he passat molt be, tots els llargs tenen un pas atractiu, xemeneies, plaques i fissures en un entorn meravellós i unes vistes sobre l’embassament del riu Segre i de Sant Llorenç de Montgai que enamoren.
Avui que l’he pogut veure sense boires, amb un sol esplèndid, que ens a regalat un matí amb una temperatura molt agradable, quasi amb calor. Un cop d'alt de tot hem vist com els de la via del costat han des-trepat ràpelant i quant hem donant nosaltres la volta a la muntanya i hem arribat als cotxes, ells s'ha estaven preparant per pujar l'original, uns veterans molt canyeros, i jo amb la companyia d'un expert immillorable, gràcies Manel.

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Al final de la Paret de l’Os veiem l’Esperó Sud. Podem aparcar passats uns metres del peu de via, nosaltres primer vam arribar-nos al Bar El Mirador del Llac per esmorzar, es el lloc de reunió per antonomàsia dels escaladors i dels “ferrateros” que volen fer la VF Cagate Lorito.




L1 IV 35 metres 5 parabolts
El primer llarg puja per una placa fins situar-nos a peu d’una ximeneia que esta assegurada per dos parabolts, bastant maca, que a mi se’m complica perquè la motxilla no passa per l’encaix, i tinc que anar més per fora per poder girar sobre mi mateix i trobar mans per sortir, on ja veus la còmoda reunió.
L2 IV+ 30 metres 3 parabolts
El segon llarg comença caminant per una feixa mig boscosa fins situar-te a sota d'un esperonet vertical. Es una tirada amb un pas finet on la dificultat rau en passar de l'esperó a una placa de la dreta i ja sense dificultat arriba a un altre reunió molt còmoda.
L3 V 30 metres 5 parabolts 1 pitó.
El tercer llarg es el més vistos, aeri i maco, a on primer puges per l'esperó i desprès un petit flanqueig fins una mena de xemeneia per situar-te a sota d'un desplom on hi han un parabolt, un pitó i un altre parabolt. Encares el desplom per la seva esquerra i el superes fent un pas atlètic per situar-te al damunt del desplom. Continues per plaques fins arribar a la reunió al costat d'una espectacular xemeneia, que es per on segueix el traçat original, nosaltres seguim més per l’esquerra seguint els parabolts de la més moderna variant.
L4 V 25 metres 3 parabolts i 1 pitó.
Per mi aquest llarg és el més difícil perquè te una sortida bastant fineta i per col·locar-te quedes penjat al vuit, però hi ha un clau per encintar i fer un petit flanqueig per situar-me a una mena de fissura on hi han dos parabolts per després pujar amb flanqueig per seguir fins una cornisa on tinc davant una placa vertical a on hem de posar be els peus, esta assegurada per un altre parabolt. Només amb queda superar aquesta placa hi arribo a la última reunió.
Des d’aquí podem observar ja amb tota la seva plenitud la bellesa del nostre entorn i la colla de “los diablillos” quasi a dalt de tot, ens saludem faig unes fotos i avall.
Descens:
Seguim un corriol que ens deixa al darrera de la paret de l’Os. Després hem de seguir cap a la dreta per acabar de voltar-la mentre anem baixant fins a la carretera tot seguint les fites.



1 comentari:

TRINI Y SALVA ha dit...

Felicitats, pel que veig el pas ho heu fet per la xemeneia, a mi m'agrada més la placa però la propera vegada a veure si m'animo per la xemeneia.