Aquest dissabte dia 8 de desembre quedem a quarts de 10 a Artesa de Segre (4 Kms., abans d’arribar, em vaig quedar engolit per una boira que semblava estigues dins un altre mon, en un conte), per esmorzar tota la cordada junta, Cinto Romero, Joan Canals (que ells venen de Tarragona), i jo (Xarli).
Aquí refermem la idea d’anar a fer la via Olga Frontera. Desprès ens dirigim a Alòs de Balaguer i agafem la pista que va paral·lela al riu Segre, (pensat o més be desitjant que la boira s’aniria), fins arribar desprès de recorre 3,2 Kms i abans d’entrar al congost, a uns indicadors a peu del Serrat del Poll, aquí ens trobavam a peu de Via Olga Frontera, de la qual va ser el seu pare Joan Frontera l’aperturista, amic meu i molt conegut en el mon de l’escalada. Però la boira era tossuda i portava pinta d’esser permanent, no veiem ni la paret de la via i al final vam tindré que cedir a la realitat i anar-nos a escalar a Vilanova de Meià en busca del sol solet vine’m a escalfar que tinc fred.
Aproximació:
Passem de llarg Vilanova de Meià i seguim la carretera L-913 direcció Terradets, passem de llarg la cruïlla a la nostre esquerra per anar a l’ermita de Meià, més endavant en un revolt molt pronunciat a la dreta, trobem la Font de la Figuera, on molts escaladors fan nit i bivac amb les furgos, continuem i de lluny ja podem observar a l’esquerra La Roca dels Arcs i a la dreta el Sector Pilar del Segre i abans d’entrar al congost un pont, just abans de passar-lo a la nostre esquerra trobem un parell de llocs per cotxe (ben apretadets), 42º01'28.43"N 1º02'08.41"E
Aquí comença un estret caminal que ens porta a travessar un torrent i anar a peu de les primeres vies equipades del Contrafort de la Roca dels Arcs.
Que anem resseguint fins identificar el sector d'escola ECAM, a on trobem deu vies seguides, totalment equipades per l'Escola Catalana d'Alta Muntanya, per poder impartir els seus cursets, nosaltres ens decidim a fer la:
via Capullito de Nieve V+ 41 metres
aperturistes Josep V. Ponce i Xavi Amat.
aperturistes Josep V. Ponce i Xavi Amat.
dividida en dos llargs amb les seves dues instal·lacions de ràpel i d’uns 45 metres i de 5+ de dificultat.
El primer llarg es bastant suau amb un pas de V+ a la seva part alta abans de la sortida a la R1.
El Segon llarg, es el més bonic i treballós, una placa inclinada però amb preses petites i contades, que ens fan gaudir d’una escalada de “finura” i sobre tot de col·locació de peus, fins arribar a la seva part més alta i atlètica, en superar un petit diedre per arribar a la R2.
Els 3 hem fet la via de primers pujant directament els dos llargs alhora i al baixar a la R1, tenim que fer una serie de maniobres bastant treballoses, però ho feu com vulgueu la solució que sigui, serà molt entretinguda.
Via molt wappa que val la pena, des d’aquí podem veure el pont i l’aparcament a on tenim el cotxe.
Ara decidim seguir endavant resseguint la paret de roca i observant les diverses vies fins superar un arc amb un diedre preciós, la primera via que segueix al diedre calculem que es un 6a. i fem la següent.
Via La Española cuando Besa.. V 20 m.
Des de peu de via podem observar els químics, es de les vies més fines del voltant d’aquest mateix grau, es necessari un bon treball de peus ja que no te masses preses. Tots la fem de primers encara que jo necessito d’un respir entre mig.
una via molt wappa
De tornada anem a dinar al Bar Restaurant Casa Cirera a on ens apleguem els escaladors i podem trobar les ressenyes de tots aquests voltants i podem dinar a gust entre “piades” un menjar cassola, amb un preu raonable.
Apa, Siauuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada