Via Tàrrega a La Roca dels Arcs

Via: Tàrrega

Zona: Vilanova de Meià - La Noguera

Agulla/Paret: Roca dels Arcs

Tipus de Roca: Calcari

Dificultat: V (D+)

Dificultat obligada: V

Grau d’exposició: Alt

Compromís: Mitjà

Llargària: 180 metres (40+40+45+55)

Aperturistes: R.Balcells i R.Reinal (1974)

Equipament: Via des-equipada

Material: 8 cintes exprés, joc de friends, tascons i bagues savineres.

Orientació: Sud

Cordada 1: Cinto Romero i Joan Canals

Cordada 2: Matthew Cox i Xarli

Data: 15.12.12

OBSERVACIONS:

La Via Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de fer-la caldrà dur un joc de friends fins al nº 2 de Camelot, alguns tascons i varies bagues per llaçar savines.

Aproximació:

Passem de llarg Vilanova de Meià i seguim la carretera L-913 direcció Terradets, passem de llarg la cruïlla a la nostre esquerra per anar a l’ermita de Meià, més endavant en un revolt molt pronunciat a la dreta, trobem la Font de la Figuera, on molts escaladors fan nit i bivac amb les furgos, continuem i de lluny ja podem observar a l’esquerra clarament la Roca dels Arcs i a la dreta el Sector Pilar del Segre, entrem al congost per un pont, tot just el passem aparquem en els petits espais a dreta i esquerra de la carretera. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint en força pujada la Paret de la Roca dels Arcs. 

Un cop a l’alçada de la via ens desviem (fites) en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via, a

quí podem observar que tenim que grimpar uns metres entre roques i arbres, fins un replà còmode per muntar la R0 amb una baga a una alzina, a la nostre esquerra queda a la vista l’inconfusible bavaresa de la Via Anaconda.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1 IV+  40 metres

Comença el Cinto i el Joan i tot seguit el Matt, jo en quedo l’últim desmuntant i recuperant catxarros i així anar agafant confiança a aquest tipus de roca, sortim un pèl a l’esquerra d’aquesta per enfilar una bona placa bastant vertical (no anar cap el diedre que hi ha més a l’esquerra). Escalem més o menys recte fins abastar una primera petita savina. Després d’encintar-la tirem recte amunt fins arribar a un petit diedre que un cop superat ens deixa a una altra savina (amb bagues). Des de la savina flanquegem a la dreta (II) fins arribar a una altra savina on muntem la primera reunió, bastant còmodes també.

Jo encara no estic fi i deixo que el Matt continui gaudint com un nan de primer i posant friends i tascons.

L2 V 40 metres

Des de la reunió anem a buscar l’esperó de la dreta (No anar per la placa de l’esquerra on es veu un clau!!). L’escalem amb passos de IV/IV+ fins trobar un clau. Seguim amunt cercant la lògica i llaçant algunes savines que ens surten al pas. Abans d’entrar a la reunió tenim uns metres de placa (V) que un cop superats ens deixen a un relleix on hi ha una gran savina que ens servirà per muntar la segona reunió.

L3 IV+ 45 metres

Escalem un parell de metres per una vertical placa amb bones franges horitzontals fins atènyer una fissura que podrem equipar fàcilment amb algun friend gran. Col·locar-nos sobre la llastra és el més complicat de la tirada, però les bones preses faciliten molt l’operació. Un cop a sobre seguim en diagonal cap a la dreta, superant un parell de plaques tombades fins arribar a una savina en la qual muntarem la tercera reunió, aquí estem a peu pla.

L4 IV 55 metres

Aquesta tirada que la veig prou fàcil i amb decideixo fer-la jo per començar a posar catxarros i practicar jo també. Des de la reunió veiem en diagonal a la dreta una alzina característica a la part alta de la paret. Hem d’anar cap allà traçant una gran diagonal per terreny fàcil. Just sota de l’alzina tindrem un pas una mica més dret, però l’únic que me’l dificulta es que quedo atrapat per la motxilla a la savina i el Joan i el Cinto em donen un cop de ma per sortir-m'en. Un cop al replà trobem una alzina on podem muntar la reunió o seguir una mica més fins sortir de la paret.

Es increïble quant penso que totes les reunions menys l'última les hem muntat en unes savines, majestuoses, uns exemplars que et magnetitzen de la força i l'atractiu que tenen, les seves formes sinuoses i turmentades que transmeten bellesa i madures.

Aquí al cim fem unes poques fotos del voltant i de nosaltres contents per haver assolit un altre via, que mereix tot el nostre respecte per la seva versatilitat i perquè tots els llargs han tingut el seu passet per fer-nos pensar o superar-nos tot i que es fàcil de protegir, ara comencem a descendir de pressa perquè ens fa por que s'ens faci de nit.

Descens:

Seguirem unes fites cap a la dreta, tot molt perdedor (est) que ens menen a un corriol a on trobarem passos amb cordes fixes tot per una torrentada molt relliscosa que encara dificultat més la tornada, al final anem veient ja la carretera als nostres peus, travessem el riu i anem baixant caminant ara ja tranquil·lament fins el cotxe, practica ment de nit.

De tornada anem a dinar al Bar Restaurant Casa Cirera com l’última vegada a on ens apleguem els escaladors i podem trobar les ressenyes de tots aquests voltants i podem dinar a gust, entre “piades” i nous projectes per assolir, tot a un preu raonable.

Apa, Siauuuuuuu