Via Bego-Miquel-Kush descens pel Joc de l'Oca

Via: Bego-Miguel-Kush

Zona: Montserrat – Can Jorba

Agulla/Paret: Agulla de Can Jorba

Dificultat: V- (D)

Dificultat obligada: IV+

Grau d’exposició: Baix

Compromís: Baix

Llargària: 240 metres (45+30+45+50+30+40)

Aperturistes: Fins la R3 Bego Sanchez i Kush Mañez (octubre 1999), fins la R6 a l’octubre de 2005)

Equipament: Equipada amb parabolts del 10 inoxidables i dos parabolts amb anella a les R.

Material: 10 cintes expres alguna de molt llarga per evitar fregaments, alguna baga per llaçar sabines, i opcionalment el camalot 1 pel quart llarg

Orientació: Sud-est

Cordada 1: Cinto Romero i Joan Canals

Cordada 2: Matthew Cox i Xarli

Data: 24.11.12

OBSERVACIONS:

La via ressenyada és una senzilla escalada unió de dos vies: la Bego-Kush, que arriba fins a la tercera reunió i va ser oberta l’any 1999 i la Miguel-Kush que va des de la r3 fins al cim de l’agulla. En total 240 metres d’escalada que no passen de IV+.

La no ens deixara indiferents, amb aire entre assegurances, amb roca de primera i gens sobada, al contrari molt aspre, exceptuant els primers metres que si estan una mica rentats sense ser escandalós.

Aproximació:

Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, entre la vies Sol Solet i l’Escabroni escapullini.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1 IV+ 45 m. 1C: Cinto Romero 2C: Mattehew Cox

La via comença entre la Sol Solet i l’Escabroni escapullini. De la cordada 1 fa de primer en aquesta ocasió el Cinto Romero, i de la cordada 2 el Matthew Cox. Hem de tirar recte amunt, en una escalada per placa fins a la reunió. Aquest llarg és força mantingut, però mai passa del IV+. La reunió és munta sobre un còmode replanet a l’esquerra de la R de l’Escabroni.

El Matthew crec que en 2 expansions a xapat la Escabroni, però no passa res, és fàcil confondra.

La veritat es que mentre assegures al primer la verticalitat de la via, que quasi provoca en alguns passos el desplom impressiona més que quant els passes.

L2 V- 30 metres  1C: Joan Canals 2C: Mattehew Cox

En aquest llar de la 1C continua el Joan Canals i jo en aquest llarg encara no ho acabo de veure clar i continua el Matthew de primer, que te molt més nivell.

Hem de sortir en diagonal cap a la dreta (no confondre’ns amb l’Escabroni que va recte) i després recte amunt. A meitat del llarg trobem el pas de V, un ressalt ben protegit i amb molt bona presa, que no ens fa patir gaire. Un cop superat continuem amunt fins a la reunió, que també coincideix amb la segona reunió de l’Escabroni.

Quan arribo jo a la R2 trobo una pila de gent que esta baixant per la via fent ràpel, que poca estona abans sense voler m’estaven tirant pedres mentre jo pujava.

L3 IV+ 45 metres 1C: Cinto Romero 2C: Xarli

De la 1C continua el Cinto Romero i de la 2C aquesta vegada ja més convençut continuo jo.

Sortim en diagonal cap a la dreta i anem travessant una magnífica placa presidida per l’imponent sostre de la Miranda de Can Jorba. Entrem a un diedre que va pel costat del sostre i quan el superem entrem caminant a la reunió.

Vigileu perquè jo des d’aquí tinc que fer molta força per recuperar al meu company, la corda li costa molt corra.

L4 IV 50 metres  1C: Joan Canals 2C: Mattehew Cox

Llarg de pur tràmit, molt fàcil i poc assegurat i que al gust de tots nosaltres mal dissenyat amb un traçat dolent i il·lògic, fent moltes ziga-zagues al traçat del llarg.

Sortim de la reunió per anar a buscar la placa que va per la dreta del Gran Diedre Sud, escalem primer en diagonal a la dreta per tornar a fer una petita diagonal a l’esquerra i altre volta a la dreta fins la reunió.

L5 -V/IV+ 30 metres 1C: Cinto Romero 2C: Xarli

Aquí el Cinto torna a fer de primer pel 1C i jo ara ja inspirat i animat del tot tambè per la 2C.

Només sortir de la reunió ens trobem el típic llavi montserratí. Es fàcil de superar gracies a la qualitat de les preses, després continuem escalant per la placa amb molt bona roca fins la reunió, es un llarg molt maco.

L6 III+ 40 metres 1C: Joan Canals 2C: Mattehew Cox

Tot i que la lògica diria que hem de sortir recte amunt, la via surt fent un flaqueig cap a la dreta fins una assegurança, a partir d'aquest punt seguim recte amunt fins al cim de l’agulla.

Descens:

Nosaltres seguim pujant l’esperonet que queda davant nostre per una canaleta verdosa, que resseguim i carenem uns pocs metres fins trobar un gran pi amb una cadena, fem el petit ràpel i seguim les fites amb tendència a la dreta, que ens porten al centre de la part baixa del Torrent del Migdia per seguir amb els ràpels de la Canal del Joc de l'Oca i gaudir de la part més aventurera i salvatge fins que al final només tenim que agafar el caminal que hem fet servir per anar a cerca la via, (a partir d’aquí se’ns fa de nit) i desfer el camí fins el cotxe a l’aparcament de Can Jorba ja de nit del tot.

El millor a sigut que la jornada a sigut brutal, una via que mereix respecta i un descens, llarg, trepidant i atlètic.

El pitjor que el Joan s’ha enganxat fent ràpel un dit dintre del Alpine Up i s’ha fet una bona sentida, practicament al moment li a quedat l’ungle negre.

Ara toca anar cap al Bar Anna del Bruc, aviam si ens deixen menjar algun plat combinat. Siauuuuuu