Natura 100%: Via Diedre Blanqueta

Via: Diedre Blanqueta

Zona: Mont-roig a La Noguera -Lleida-

Agulla/Paret/Cim: Pala Alta

Dificultat: V+ (MD-)

Dificultat obligada: V

Llargària: 130 metres (30+30+30+40) nosaltres vam juntar la R4 i la R5

Aperturistes: X. Garreta, E. Valentí, E. Bachs i X. Martínez

Data: Maig de 1971

Grau d’exposició: Mitja

Grau de compromís: Baix

Equipament: Via equipada amb parabolts i claus.

Material: 12 cintes exprés i un joc de friends o de tascons per completar la protecció.

Orientació: Sud

Cordada: Cinto Romero, Joan Canals i Xarli

Data: 21 de novembre de 2012.

OBSERVACIONS:

Nosaltres hem començat aquest matí comprant una coca de recapta al forn que esta a la mateixa carretera de Camarasa, no hi aneu abans de les 9:30h. que encara no han sortit del forn. Desprès ens la hem anat a menjar al Bar Mirador del Llac de Sant Llorenç de Montgai i ja hem quedat amb ells perquè ens fessin una Paella per dinar a la tornada. Tot plegat espectacular, esplendid, una passada.

coca de recapta de Camarasa, Escalada al Mont-roig, Paella, tot en un entorn natural envejable i amb uns companys magnífics, ¡¡¡ IRREPETIBLE!!!!.

INFORMACIÓ:

La Pala Alta amb els seus 950 m., és el punt més alt del Mont-roig i de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… i nosaltres vam poder veure també l’Aneto. A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris d’escalada de qualitat. De entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta, una via que puja pel centre de la paret i aprofita el marcat diedre que fa aquesta.

La via tot i no ser massa llarga, és força variada pel que fa a l’escalada: escalarem plaques, fissures i diedres. La roca és un calcari potser una mica polit però que no desmereix la via. Tot i que la ressenya original marca 3 reunions hi ha la possibilitat de fer-ne una altre a la darrera tirada; és recomanable fer-la, doncs evitarem fregaments excessius de corda i podrem fruir de l’últim diedre que és espectacular.

APROXIMACIÓ:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).

Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins acaba la paret i a la dreta veurem un bon replà de roca vermella, aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via, marcada per una discreta fita, però que es evident pel diedre.(200 m)

Aproximació amb google maps

L1(IV+) 30 metres primer Cinto Romero

La via comença una mica a la dreta de l’evident diedre que es troba al mig de la Pala Alta. Pugem per una placa a buscar una fissura, que escalem fins superar un primer esperó.

Un cop superat aquest continuem per placa amb lleugera tendència a l’esquerra fins arribar sota un desplom, en aquest punt flanquegem lleugerament a la dreta per entrar a la reunió, que es troba en un replà força còmode.

Aquest primer llarg amb resulta bastant comode encara que jo no estic acostumat a escalar amb calcari, el traçat de moment es una mica brut de vegetació i terra.

L2(V-) 30 metres primer Joan Canals

Sortim de la reunió flanquejant a l’esquerra fins trobar el primer parabolt. A partir d’aquest punt anem escalant en diagonal a dreta fins que la paret es posa més vertical.

Superem aquest pas, que es troba ben protegit amb dos expansions i entrem a la reunió.

En aquest llarg encara que més vertical i net que l’anterior trobo que els peus s¡ha m’adhereixen millor a la roca, suposo perquè es més porosa i rugosa.

L3(V+) 30 metres primer Joan Canals

Sortim flaquejant cap a l’esquerra fins al diedre; aquí trobem un pont de roca. Pugem per la fissura-diedre uns metres amb passos atlètics i sortim a la dreta per terreny més fàcil per de seguida tornar a entrar al diedre. Ara l’escalada és més vertical i la tècnica de diedre s’imposa per superar el pas més difícil del llarg amb un moviment atlètic. Un cop superat sortim del diedre cap a la dreta fins la reunió.

Aquí les coses comencen a posar-se’m més complicades tenint que apretar en els passos més claus, la roca de l’esquerra es molt més llisa que la de la pròpia fissura de la dreta.

L4(V+) 40 metres primer Cinto Romero

Sortim de la reunió recte amunt pel diedre. La part de dalt es converteix en una xemeneia. Hem de fer un pas atlètic sense entrar-hi per sortir per sobre. Just superat aquest diedre-xemeneia trobem un replà on podem muntar una reunió intermitja. Encara que nosaltres seguim sense fer-la R5 continua el llarg ara amb un pas tècnic i de seguida ens col·loquem al mig del diedre amb les cames ben obertes per anar a buscar la primera assegurança. El Cinto avui esta fent una gran feina.

Per arribar al següent clau cal un altre pas atlètic sobre la fissura. Un cop arribat a aquest punt el diedre es torna menys exigent i gaudim d’una escalada més relaxada però no per això menys maca. Sortim del diedre per dalt i anem a buscar la R4 que es troba a la dreta.

Aquí al cim fem unes poques fotos i desseguida pensem en fer el descens, es molt tard i estem sense dinar.