diumenge, 18 de novembre de 2012

Circular Can Maçana-Montgros-Can Maçana


Nom: Circular Can Maçana - Montgros - Can Maçana
Lloc: Montserrat
Data: Diumenge 11 de novembre de 2012
Grup: Colla Perduts de Girona
Grup: Grup Natura100 de Montserrat
Recorregut: 12,78Km.
Desnivell acumulat: 1.131 metres
Temps incloses les parades: 8 hores.
Hora de reunió: 8:30
Coordenades Lloc: 41º36'35.15"N    1º46'02.87"E
Total participants: 27
Hora de sortida: 9:00
Hora d’arribada: 17:00
Detall del Recorregut: aparcament de Can Maçana (9:00) per Vicenç Barber, Coll de Porc, Pas del Príncep, Coll de les Comes, Pas de la Roca Plana dels Llamps, Montgros (12:20), Canal de la Salamandra, Coll del Migdia, Canal de la Font del Llum, Font del Llum, Camí de l’Arrel (GR-172), fins a Can maçana (17:00)
Aquí trobareu el recorregut que ens a facilitat el nostre amic Roger Matas.


OBSERVACIONS: 
Un moment molt especial a sigut quant me trobat per primera vegada i en persona amb el Jaume Villalon, desprès d’una llarga relació d'Internet, que per fi s'ha fet realitat, també molt maca la retrobada amb vells amics de camins i quant hem arribat al Coll de Porc ens hem trovat amb el Joaquin Olmo i el Joan Urquiza i el Jordi. quant anaven a reequipar la via Odisea Espacial a la Paret Nord dels Ecos, i ho han fet perquè ens hem retrobat desprès de tornada i ens ho han confirmat.

APROXIMACIÓ:
Utilitzem el cotxe per arribar a l'àrea d'aparcament i esbarjo de Can Maçana, situat al Coll de Can Maçana a la cruïlla de carreteres BP-1.103  i la BP-1.101 que es l'antiga carretera del Bruc i per la que accedim a l'aparcament.
coordenades  41º36'35.15"N    1º46'02.87"E













Inici:
Comencem a caminar per aquest primer tram anomenat camí de la Roca Foradada, tot seguit passem sense adonar-nos i jo amb el silenci del que conec, pel costat del Castell de la Guàrdia, que era una de les cinc fortificacions medievals que protegien Montserrat, i de la que encara queda algun vestigi.
Aquí només si pot arribar per un corriol que surt des de Sant Pau Vell del que trobem un trencall ben indicat a ma dreta, nosaltres seguim camí amunt.
Seguim caminant al llarg del Serrat de Guirló i a la dreta surt un camí per anar als Pallers o continuar fins el Bruc de Dalt.












Collet de Guirló
Seguim i al Collet de Guirló 797m., trobem tot d'indicacions nosaltres seguim pel PR-C78 el camí que porta al Refugi Vicenç Barbé passant per la Portella que es el que nosaltres seguim.


Pas de la Portella
Un Cop a la Portella 883m., travessem i a la nostre dreta ens queda la Roca Gran de la Portella 933m., seguim caminant uns 460 metres, fins que trobem a la nostre dreta, molt ben indicat un camí que pel mig del Torrent dels Cireres ens porta a l’Era dels Pallers.











Refugi Vicenç Barbé
Nosaltres continuem fins el Refugi Vicenç Barbé i davant seu la Roca de la Partió 937m., aquí parem per gaudir de les vistes des de la terrasseta del refugi cap a la Miranda de les Agulles.
Aprofitem per esmorzar i acumular energies, alguns canvien l’estona d’esmorzar per anar a visitar l’Avenc dels Pouetons, molt a prop del refugi, desprès d’una mitja hora, seguim direcció al Pas del Príncep 971m., caminem travessant pel Clot dels Cargols i el Clot del Trago.
Seguim i travessant el Torrent del Lloro a la nostre dreta surt un camí que porta al Torrent de les Grutes i a la Cova de l'Arcada.










Pas del Príncep
Nosaltres seguim fins arribar al Pas del Príncep on passem pel costat de l'agulla Petita del Pas del Príncep 992m., i a pocs metres l'Agulla Gran del Pas del Príncep 1.055m. Desprès seguim caminant i trobem la Font de la esllavissada al costat mateix del camí ben senyalitzada, també trobem algunes balmes utilitzades per muntanyencs en cas de aixoplug.



Coll de Porc
Arribem al Coll de Porc, un distribuidor de camins, on podem anar cap al camí tècnic de Frares, canvia de vessant i anar a buscar el camí de l’arrel o seguir endavant per la dreta seguint el camí principal GR-172.








Aquí al mig del coll ens trobem amb el Joaquin Olmo, el Juan Urquiza i el Jordi, xarrem i ens expliquen que van a reequipar la via Odisea Espacial a la Paret Nord dels Ecos, i ho han fet perquè ens hem retrobat desprès de tornada i ens ho han confirmat.









Nosaltres seguim pel PR-C78 direcció al Coll del Miracle passant per davant de l'agulla Vista 1.043m., l'agulla del Miracle 1.016m., etc. fins trobar-nos amb la part superior del Canal del Miracle.











Coll del Miracle
D’aquí surten per l'esquerra alguns camins tècnics a altres agulles, Els Aurons, l’Esfinx, etc. continuem acabant de travessar el coll i continuem pel PR-C78 cap al Coll de les Comes, travessant la Canal de Cirers pel costat de la Balma de les Pruneres.
La més important de tot el recorregut d'avui i amb clars senyals de ser habitada normalment en ocasions, aquí parem per reagrupar-no i contemplar la grandària de la balma, continuem, zigzaguejant ara per un camí cada cop més brut i espès de vegetació, i superem Les Saleres i el Torrent de la Coma Alta.









Pujant pel Torrent de la Coma Alta, trobem un ramat de cabres molt nombros, unes 6 o 7 i més amunt, fem una grimpada molt xula fins arribar a l’alçada del Cilindre per continuar pel camí.











El Coll de les Comes
El Coll de les Comes des d'on veiem de lluny l'Esfinx 1.169m., i al costat El Cilindre o El Cabrit 1.101m., ara baixem per una forta i constant pendent a on trobem un escurço, al que el Roger immortalitza i deixem tranquil.









Arribem a La Coma dels Naps de Dalt amb el bassal dels Avellaners, a l'esquerra surt un camí que va a la Miranda dels Ecos, nosaltres seguim per on fem una forta pujada, per camí fresat i boscos d’una gran bellesa fins la Roca Plana dels Llamps 1.164m.










Roca Plana dels Llamps
Aquí en aquest coll en el que tenim que baixar per una escletja equipada amb una corda nuada, ens reunim per ensenyar a la resta com fer aquest pas al més senzill possible, un cop superat podem veure que hem passat pel costat d'una creu de ferro clavada a la roca i seguim a voltar la Canal Roja.









Coll de Montgrós
En pocs metres arribem al Coll del Montgrós, endavant continua un camí que va cap al Portell del Migida, nosaltres agafem un corriol per la dreta que puja directament fins el cim del Montgrós.
(Aquest últim tram entre La Coma dels Naps de Dalt i la Roca Plana dels Llamps i el Coll del Montgrós, és un tram amb molt desgast físic de pujar i baixar per Canals i torrents, tomba i baixa per un altre canal molt estreta i pendent, vorejar roques pràcticament sense espai ni camí, i fins arribar al corriol que puja al cim de fàcil caminar, en resum un trenca-cames de resistència).








Montgròs 1.133m.
Un cop al cim comencem a observar des d'un lloc privilegiat el nostre voltant amb unes perspectives magnifiques i espectaculars vistes de totes les zones de Montserrat, estem pràcticament al mig de Tebas, Tabaida, Tabor, els Ecos, Els Frares i les Agulles i els seus cims més importants, El Cavall Bernat, el Serrat de les Onze, Els Patriarques, El Moro, Sant Jeroni i la Miranda de Sant Jeroni, L'Albarda Castellana, i un llarg etc.










A l'extrem del cim que és molt llarg i ample i cap molta gent podem veure Collbató, El Bruc, La Vinya Nova, etc., totes les carreteretes i la Autovia A-2. Barcelona-Lleida.
Només pujar a dalt aquest cim han posat com a símbol un pal subjectat amb una pila de pedres, és un cim arrodonit i erosionat on normalment fa molt de vent, tranquil i agraït de Montserrat.


Portell del Migdia
Comencem a baixar del cim en direcció al Portell del Migdia pel PR C-78, fins passar per la base de la Salamandra 1.158m., i uns pocs metres més endavant en una terrasseta natural abans de baixar per la canal de la Salamandra, parem a dinar, des d’aquí seguim observant, Sant jeroni, El Camell de Sant Jeroni i l’Albarda Castellana.
Dinem i fem xirinola i unes quantes fotos i sense refredar-nos gaire com que queda molt camí per fer seguim.





Ara per una forta pendent amb passos molt estrets pel costat dels contraforts de la Salamandra, fins passar per la Font de la Cadireta, i seguiim fins trobar-nos al mig del torrent.
Continuem ara de forta pujada pel Canal del Migdia, fins trobar la divisió per anar cap a la dreta al Camell de Sant Jeroni i a l’esquerra al Portell de Migdia, poc abans d’arribar a dalt desprès d’una pronunciada i tossuda pujada, amagat a ma esquerra queda l’inici del Canal dels Micos, ara seguim fins arribar al coll, que travessem per entremig dels Ecos i La Talaia.












Canal del Llum
Continuem per la vessant nord per la Canal de la Font del Llum,
el camí s'ha perdut i amb la forta pendent tens que baixar per la canal agafant-te dels arbres.
Continuem per un tram entre mig de roques i blocs de pedres despresos, plens de terra i pedretes que fan relliscar molt i on sempre cauen pedres dels estimballs que ens envolten.












Tot això ens obliga a relentitzar el pas per acomodar-lo a les necessitats de tots.
Un cop superat aquest delicat tram i ja a la part final trobem ben indicat a la nostre esquerra un corriol curt que porta a la font, és molt maca i esta enclavada en un lloc increïble, guardada per unes roques d'antigues esllavissades que li donen forma de cova i que per la escletxa que hi ha al sostre, es just l’espai necessari per donar llum i frescor a la font.
Continuem pel camí de la Font del Llum fins trobar-nos el GR-172 o camí de l’Arrel.











Camí de l’Arrel GR-172 direcció Can Maçana
L'agafem direcció a Can Maçana el recorregut es senzill però llarg salvant passos entre torrents, anem caminant entre la paret d'agulles per sobre i la carretera BP-1.103 Manresa-Montserrat.
Es un camí com quasi tota la circular que estem fent que trancorre entre alzines, boixos, avellaners, aurons i pins, on la tardor dona unes tonalitats sobervies, trovem a la dreta a l'alçada del Frares Encantats, que surt un camí que va a la Cova dels Lladrucs i a la carretera passant per la Plaça de Catalunya.









desprès trobem la Canal del Miracle més endavant a l'alçada de la Miranda del Lloro surt un altre camí a la dreta que porta a la Font de Sant Josep i s'ajunta amb l'anterior cap a la carretera.
Seguim i trobem un altre cruilla per on ve el camí que ve del Coll d’Agulles, allà on s’ajuntem els camins del coll de Porc i del Portell Estret.


La Roca Foradada
Ara només queda seguir fins la Roca Foradada 930m., i La Cadireta, que voltem  i desprès de fer moltes fotos seguim fins el Collet de Guirló i el Coll de Can Maçana on tenim el cotxe.
Son les 17:00 hores aproximadament de la tarda la jornada a sigut dura però gratificant, aquesta caminada l'aconsello per gent acostumada a caminar, per la resistència, més que per la dificultat.
Ens acomiadem satisfets i cansats ja amb ganes de planejar la propera caminada, us hi esperem, siauuuuuuuuu
I per acabar d'arrodonir el dia, desprès quant he arribat a casa, m'ha trucat el Jaume Oliva, per fer una cervesa amb ell i la seva companya Isa i xerra una mica de com als hi anat l'escalada a la Via Sant Baró al Serrat de les Garrigoses que segur ben aviat publicaran al seu blog Aventura Alpina, no us ho perdeu.