Avui ens hem trobat el Joan Canals Colet, el Cinto Romero, el Matthew Cox, i jo (Xarli) i per culpa del mal temps hem tingut que tornar a canviar els plans i en lloc d'anar a fer via llarga, ens hem tingut que conformar a fer Escalada Esportiva, hem anat a buscar el Jardinet a Collbató i anant resseguint el camí a peu de vies fins passar de llarg la Placa del Gandhi que ja hi vam estar l'últim dia i al final ens hem instal·lat en els Totxos del Cinquantenari.
Un lloc amb amb dues plaques dividides per una canaleta. Hem començat per les dues de l'esquerra de 4b Aresta Brucs i l'altre de 4c La Petita Dictadora, desprès hem anat al costat dret de la canaleta.
Unes vies amb una magnifica roca que tot i el grau, el més complicat es equilibrar-te be, posicionar be els peus i apretar una mica fins arribar al primer parabolt ja situat a la placa de roca excel·lent, un cop superat el relleix que fa al llarg de tota la placa.
El Pitjor la distancia entre la primera i la segona xapa, que t'obliga a treure't el grau i el millor de tu.
El Pitjor la distancia entre la primera i la segona xapa, que t'obliga a treure't el grau i el millor de tu.
He intentat fer jo de primer la nº7 6a. (?) sense nom a la ressenya del KPujo, ho he deixat corre i puja de primer el Joan Canals que a d’apretar a la part de dalt abans de la reunió que es més finet, però se’n surt molt be.
Al mateix temps primer el Matthew i desprès el Cinto fant la via nº6 també 6a.(?) i sense nom.
Més tard ens intercanviem les vies per poder fer-ne més tots i el Joan la treu molt be també i jo pujo aquesta vegada de segon i be, patint lo just.
Aquesta via es més dreta i es un pel més difícil que la nº7.
Nosaltres desprès de 4 vies ja en tenim prou, però el Matthew em demana que al mateix baixar jo de la nº6 li posi les cintes de la nº5, així ho faig i el Matthew la treu molt be, inclús intenta fer també la nº4 de 6b i desprès de dos pegues a la tercer intent també la treu, tot un crack.
Mentre el Matthew se’s varalla amb la roca arriben dues noies i un noi a escalar ens possem d’acord i comencen a escalar per les vies que anem deixant lliures i en el mateix ordre que nosaltres, així no ens estorbem.
Una de les noies que porta un pircing amb un llapis estadler a l’orella i que es del Pallars Jussà ens diu que es monitora d’escalada, i es la que comença a fer la nº 7 i desprès la seva amiga que també o fa molt be, el noi puja de segon perquè esta sortint d’una lesió als dits que m’han senya i deu ni do lo boteruts que els te.
Ens volta una gosseta que porten la Flama, i un cop hem fet la xerrada i hem gaudit del matí i la companyia ens acomiadem i marxem.
Mentre anem cap al cotxe aprofito per fer-li alguna que altre foto per aquest article i el record.
Fins la propera siauuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada