Lloc: El Bruc - Montserrat
Data: Dissabte 17 de novembre de 2012
Grup: Penya Ciclista Altafulla
Recorregut: 10,90Km.
Dificultat: Mitjana
Desnivell acumulat: 456 metres
Temps incloses les parades: 5 hores.
Hora de reunió: 8:30
Coordenades Lloc: 41º34’59.84”N 1º46’42.21"E
Total participants: 36
Hora de sortida: 9:15
Hora d’arribada: 14:15
Detall del Recorregut: Parada autocar devant el monument del Timbaler del Bruc (9:15) Font d'En Xebret, Cova de l'Arcada, Torrent del Lloro, Refugi d'Agulles Vicenç Barbe, Torrent dels Cirerers, Els Pallers, El Bruc (14:15).
OBSERVACIONS:
Avui el meu company d'escalada m'ha fet particep d'una sortida que feien la Penya Ciclista Altafulla i organitzada des de Tarragona, amb l'intenció de donar una volta per mostrar des del Bruc, la Cova de l'Arcada, El Torrent del Lloro, Refugi Vicenç Barbe, Torrent dels Cirerers, Era dels Pallers, Els Pallers i el Bruc, una volta plena de colors de tardo amb la alegria del Bruc en flor, però amb pluja i boira durant tota la caminada, cosa que ens a complicat molt el ritme i la dificultat de la volta, al final el millor de tot un bon dinar a Can Ibars de Monistrol de Montserrat. Una colla molt maca amb els que hem passat amb molt bona companyia aquest dia tant deslluït, que no ens a deixat gaudir de les imatges tant maques del recorregut
On som:
El Bruc s'integra dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i s'estén pels vessants sud-occidentals del massís. Situat a la comarca de l'Anoia, el seu nucli urbà es reparteix entre els antics carrers del Bruc de Baix, del Mig i de Dalt i el de la Parròquia.
Inici
Des de la parada de l’autocar davant del monument del Timbaler del Bruc, comencem a baixar caminant per la mateixa acera i el primer carrer que trobem a m’esquerra l’agafem i al final del carrer enfront mateix nostre, ja trobem un corriol que fa de drecera per anar a agafar la pista que travessa Mas Grau a on al cap de munt ja trobarem un retol indicatiu, nosaltres tenim que anar direcció Camí al Refugi Vicenç Barbé.
i continuà travessant La Plana Llarga, trobem un camí particular a la nostre esquerra que va a Can Rovira nosaltres seguim endavant, ara trobem un altre cap a la dreta que va al Castell, nosaltres seguim endavant, en pocs metres trobem un caminal a l’esquerra, res nosaltres endavant, a l’estona trobem un camí que va cap a la dreta marcat i clar, és el Camí de la Cova de l’Arcada, ni cas, seguim endavant per pujar al tombar el Serrat de les Arnes, ara trobem en pocs metres una cruïlla clara i ampla, ara si nosaltres agafem i seguim pel camí de la dreta, en pocs metres surt un caminal a la dreta que torna al camí de la Cova de l’Arcada, res nosaltres endavant, pel camí més marcat i fresat, que en aquest temps estem envoltats de bruc i romaní en flor i els variats tons de fulles dels arbres del voltant, la boira i la pluja fan una imatge natural inesborrable, preciosa.
i continuà travessant La Plana Llarga, trobem un camí particular a la nostre esquerra que va a Can Rovira nosaltres seguim endavant, ara trobem un altre cap a la dreta que va al Castell, nosaltres seguim endavant, en pocs metres trobem un caminal a l’esquerra, res nosaltres endavant, a l’estona trobem un camí que va cap a la dreta marcat i clar, és el Camí de la Cova de l’Arcada, ni cas, seguim endavant per pujar al tombar el Serrat de les Arnes, ara trobem en pocs metres una cruïlla clara i ampla, ara si nosaltres agafem i seguim pel camí de la dreta, en pocs metres surt un caminal a la dreta que torna al camí de la Cova de l’Arcada, res nosaltres endavant, pel camí més marcat i fresat, que en aquest temps estem envoltats de bruc i romaní en flor i els variats tons de fulles dels arbres del voltant, la boira i la pluja fan una imatge natural inesborrable, preciosa.
Passem una bona estona entretinguts per la pluja i aquest preciós caminal fins trobar-nos sota l’Agulla del Timbaler del Bruc (742m.) que practica ment queda amagat per la boira, aquí trobem un camí marcat per una simple fita que és per on tornarem i que ve dels Pallers passant pel Gerro.
Una mica més endavant trobem un caminal a la nostre dreta al que deixem per seguir travessant, La Raconada fins el Vermell del Xincarró, seguim fins passar de llarg La Desdentegada (802m.) trobem un altre camí que surt per l’esquerra i res seguim fins trobar-nos amb el Camí de la Cova de l’Arcada, el seguim i en pocs metres trobem un altre camí per l’esquerra que va cap al Torrent del Lloro.
Nosaltres seguim fins trobar en pocs metres i a la vista a la nostre dreta la Font d’En Xebret, continuem endavant ara el camí fa una mica més de pujada i comença a zigzaguejar fins trobar-nos dintre de la Cova de l’Arcada.
Nosaltres seguim fins trobar en pocs metres i a la vista a la nostre dreta la Font d’En Xebret, continuem endavant ara el camí fa una mica més de pujada i comença a zigzaguejar fins trobar-nos dintre de la Cova de l’Arcada.
Cova de l'Arcada 741 metres
La Cova de l'Arcada es una gran balma amb forma de pont natural o arcada adossada a la paret del Cingle sota la desembucadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers, es
de immenses dimensions més de 40 metres d'ampla per uns 20 d'alt i uns 5 de fondo.Aquí ens traiem els impermeables, capelines, "canguros", i ens agrupem dins d'aquest meravellós espai per esmorzar, resguardats de la pluja que ens esta castigant durant tot el camí i prendre'ns un respir.
Torrent del Lloro
Un cop estem llestos tots, baixem un petit tram per anar a buscar el camí per continuar i travessar entre mig d'alguns blocs de pedra el Torrent de la Coma Alta, pocs metres més avall trobem un camí que va a la nostre dreta, el deixem i continuem avall per l'esquerra, fins trobar la cruïlla per seguir a la dreta cap al Pas del Príncep i Coll de Porc o a l'esquerra cap al Torrent del Lloro, des d'aquí en un dia normal podem observar una imatge preciosa de la Cova de l'Arcada, però avui no veiem res de res, només aigua i més aigua.
A mida que avancem per aquest camí i encarem el torrent amunt ens endinsem per dins entre roques i camins rentats per l'aigua i avui amb la pluja ens compliquen bastant la cohesió del grup i la caminada.
Desprès d'uns quants esforços arribem al PR-C78, per seguir per la nostre esquerra durant una bona estona per un amable camí, encara que embassat, fins trobar el Refugi d'Agulles Vicenç Barbé.
Torrent dels Cirerers.
Seguim endavant direcció a Can Maçana fins trobar a la nostre esquerra ben indicat el Torrent dels Cirerers direcció al Pallers i el Bruc.
Comencem a baixar per aquest preciós canal, del que jo crec que es un dels més amables de Montserrat, i més quant es viscut el contrast d'un dels més salvatges, el del Lloro.
Torrent avall sense cap perdua trobem un pas amb troncs amb forma d'esglaons que ens ajuden a seguir fins arribar a l'Era dels Pallers.
Els Pallers
L'era dels Pallers es una cruïlla, aquí sabent que el camí que segueix es bastant complicat (marques blaves), decidim dividir el grup en dos i les persones que ja van cansades, se'n van amb el Joan Canals per la dreta a trobar una pista forestal que ve del Coll de Guirló cap al Bruc.
Jo per indicacions del Joan Canals i coneixedor del lloc, condueixo a partir d'aquí el gruix del grup per l'itinerari previst, travessant tots els Pallers fins arribar a La Tisora 798 m. l'última agulla d'aquest sector, ara seguim amb tendència a la dreta i avall, entre mig d'una torrentada amb rentats que fan que avancem per la roca mullada, sense adonar-nos estem passant el Gerro 711 m., i fins arribar al pla a on una gran fita ens diu que tornem a estar a la cruïlla de l'inici, seguim de front i ens trobem amb la resta de companys de l'altre grup i ara ja tots junts seguim i desfem el camí fins arribar a l'autocar.
Aquí la Marga i jo agafem el nostre cotxe i anem cap a Can Ibars a Monistrol de Montserrat, a on també venen tots amb l'autocar, per acabar de celebrar la jornada tots plegats amb un gran i abundant dinar.
Croquetes, Calamars a la Romana, Escalivada, Amanida, Embotits i Carn a la Brasa, Postres, Begudes, Cava, Cafe.
Aquí el vídeo amb les meves fotos i les del Joan Canals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada