dimecres, 10 d’octubre del 2012

Via Benson



Via: Benson
Zona: Montserrat – Gorros
Dificultat: V (D+)
Dificultat obligada: V
Llargària: 96 metres (36+20+40)
Aperturista: M. Sugrañes, P. Guerrero, J. Díez, 6/1985
Grau d’exposició: Mig
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada amb parabolts pintats de color blau Re-equipada al 2010
Material: cintes exprés
Orientació: Est
Cordada: Alex Gv i Xarli
Data: 30 de setembre de 2012
Descens: Un ràpel per la cara sud
Observacions: a peu de via hi han dos parabolts pintats de blau



Aproximació:
Des de la font del Miracle agafem les les escales dels pobres i passem pel Pas dels Francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant més amunt a l’esquerra, molt més amunt sortirem al camí que ve del Pla dels Ocells i en pocs metres ens trobem amb la llesca impressionant de roca de la Gorra Marinera, tot just la passem fem drecera per la dreta pel mig de l’alzinar, fins el camí nou de Sant Jeroni.
Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra que porta fent unes ziga-zagues a les escales de Jacob, comencem a pujar les escales i pocs metres abans d’arribar del de tot a la paret de la dreta, podem veure una línea de xapes de color vermell es la BiPotens , seguit de unes altres de color verd es la  Via Augusta i desprès un altre via amb dues xapes pintades de blau cel a la paret es la Via Benson.
Inici
Els dos parabolts ens van perfectes, perquè l’Alex em comenci a donar lliçons de com fer una reunió perfecte i segura.
Durant l’explicació pugen per les escales de Jacob, uns vells coneguts del grup Apeupermontserrat, ens saludem i continuem la lliçó.











L1 V 36metres
Ara l’Alex comença a fer el primer llarg una tirada d’uns 36 metres que es la més vertical i de més grau de tota la via, molt bonic, amb una sortida d’una balmeta horitzontal que ens fa pensar com superar la sortida, al final cap a la dreta es una mica més fàcil.
La R1 la munta l’Alex llogicament i acaba fem un repàs del que m’acaba d’explicar a peu pla, amb les seves demostracions de perquè fer-ho d’una manera o altre, m’agrada escoltar-lo perquè es convincent i entenedor, es nota que ho sent.
L2 IV+ 20 metres
Aquest segon llarg el faig jo de primer, així practico i poso a prova tot el que me esta ensenyant.
Encara que més portable que l’anterior continua sent molt vertical per desprès d’uns 8 metres a on ja comença a tomba lleugerament a IV fins la reunió que munto jo.
l’Alex hem diu que mig bé, tenim que superar aquest mig perquè sigui sencer.
També m’explica com assegurar la corda quan fas a fer una foto a un company, mol interessant.










L3 IV  40 metres
Tambè continuo jo de primer, haviam si la propera reunió ja la domino be. Aquesta tirada en principi continua sent vertical, però a diferencia de les anteriors les preses son més cantelludes.
10 metres abans d’arribar al cim trobo una reunió, que no cal fer-la fins el cim, però la faig per practicar.
L’Alex encara m’ha trobat algun despiste, per exemple estic acostumat a munta la reunió amb mosquetons de tanca automàtica i aquests eren de rosca, m’he oblidat de tancar-los roscats, buf.
Continuo fins el cim i aquí torno a muntar reunió, aquesta si que es la de la via i del cim.
Aquesta vegada l’Alex amb diu que esta perfecta, ja estic satisfet, aquí el cim reconeixem els dos, que a estat una via amb més caràcter i més pretensions de les que nosaltres esperavam, per tant hem quedat molt satisfets.










Fem unes fotos aquí al paisatge i a la senyera cimera i anem cara a baixar perquè amb les explicacions i demostracions se’ns a fet una mica tard.
Aviam si amb un altre sortida aprenc unes quantes coses més, que sempre va be, de moment a practicar mil i una vegades les que ja he après.











Descens:
Just per l’altre costat del cim (sud) ja veiem la instal·lació del ràpel, l’Alex junta les dues cordes de 60 metres, amb un nus simple i el fem d’una sola tirada, fins arribar al costat de l’ermita de Santa Magdalena.

Ara baixem fins el Coll de les Magdalenes i baixem les Escales de Jacob i agafem la drecera al peu de la Gorra Marinera cap a l’ermita de Santa Anna i les Escales dels Pobres fins l’aparcament del Monestir.

6 comentaris:

Jordi_Brasil ha dit...

Hola Xarli a aixo es a lo que em queixaba el altre dia, soc criticat y deixat de costat com un lepros pro tothom es penja dels meus parabolts, a sobre que per mes inri, nomes cobro del estat 426 € y em gasto per mes uns 120 €, perque gent pugui escalar aquestes vies em seguritat, segur que fa 8 mesos ningu tenia collons de pujar la bipotens ni l aaugusta com estaben el seguros....tu juro......me estan entran ganes de rebentar tota la meva feina feta durant aquets anys.....estic pensant en desmontar totes les reunions, rappels y bolst que em colocat montserratus y dir els que vulguin escalar que ssobrin la seva via, que se la paguin de la buchaca.........

Unknown ha dit...

Jordi, si tu vols passam l'informació de mes o menys quina data o mes i any les has re-equipat i a les vies que jo faci i pengi al meu blog o citar-he.
OK

Montse Durán ha dit...

Jordi, no et conec personalment... però si he llegit alguns dels teus comentaris a les xarxes socials, i potser a vegades són fora de to, i que consti que no sóc la única persona que ho pensa. Però també dir que no vull etiquetar a qui no conec, per alguns comentaris inadequats. Per altra banda, clar que s'agraeix el temps i els diners que passeu... però per a mi, el primer seria menjar (i més si estic a l'atur). Evidentment que tots gaudim de la feina que fan els equipadors de les vies, i els que elaboren les ressenyes, i des d'aqui el meu agreïment a ells. També comentar que hi ha gent que va de que sap molt i pretenen pujar de primers, quan ni tan sols saben assegurar, i això no pot ser...

Joan Baraldes ha dit...

Bon dia Josep Maria.

Jo fa uns dies que vaig anar a fer la Benson i quan vaig arribar a la panxa que hi ha a la primera tirada ho vaig veure tant difícil i poc assegurat( un buril molt amunt) que vaig optar per continuar per la via de la seva dreta. No entenc com, tot i que dius que vareu anar una mica a la dreta, hi vareu trobar un pas de només V...
Hi hauré de tornar un altre dia a veure si ho veig millor.
Salut i a tibar

Joan Baraldes ha dit...

Josep maria,
Acabo d'adonar-me de l'error que he comés en el comentari anterior. Jo volia fer la via Llibertat positiva, amb xapes de color groc, i al veure el pas difícil, em vaig escapar per la Benson

La memòria que ja em juga males passades....
Per cert, veig que vas aprofitar la meva ressenya i m'agrada que t'hagi servit per fer la teva.

Salut i a tibar

Unknown ha dit...

Reconec que el pas esta poc assegurat però si el tractes un pel per la seva dreta i trobaràs algú, encara que el grau les de treure i el coco juga molt.La via de la dreta es la Augusta de nivell similar, encara que el pas pot-ser es un V pelat.
Tornau a provar i segur que li trobes.