divendres, 26 d’octubre de 2012

Via Apia

Via: Via Àpia
Zona: Montserrat – Gorros-
Agulla/Paret/Cim: Magdalena Inferior
Dificultat: IV + (D-)
Dificultat obligada: IV
Llargària: 90 metres (35+25+30)
Aperturista: Agustí Cardona el desembre del 1992
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada totalment amb parabolts pintats de color verd.
Re-equipada: al 2009
Material: 8 cintes exprés
Orientació: Est
Data: 13 d’octubre de 2012

Aproximació:

Des de la font del Miracle agafem les les escales dels pobres i passem pel Pas dels Francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant més amunt a l’esquerra, mentre anem fent camí anem vigilant les vies d’esportiva que anem trobant, molt curtes però una passada de grau, molt més amunt sortirem al camí que ve del Pla dels Ocells i en pocs metres ens trobem amb la llesca impressionant de roca de la Gorra Marinera, tot just la passem fem drecera per la dreta pel mig de l’alzinar, fins el camí nou de Sant Jeroni.











Al arribar a l’alçada de la Magdalena Inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra que porta fent unes ziga-zagues a les escales de Jacob, abans per això trobem la Via Rataplan i la Via La que hi faltaven spits, seguim i comencem a pujar les escales i pocs metres abans d’arribar del de tot, podem veure a la paret de la dreta una via amb xapes pintades de vermell la BiPotens, desprès una de verd que es la Via Augusta, li segueix una de blau cel la Via Benson, a on aprofito per fer una petita classe de com fer una reunió en via llarga,










perquè l’Oscar només estava acostumat a fer via esportiva i fa més d’un any que no fa res de res, quan acabem la teòrica i anem uns metres més endavant i ja a peu pla a pocs metres veiem una xapa rectangular pintada de verd fort que és la Via Àpia
















L1(IV+)35 metres 8 xapes
M’enfilo a la paret fent de primer durant tota la via, perquè l’Oscar avui torni a agafar confiança i prou, continuo recte a través d’una placa inclinada amb molt bones preses, però tot i així en fa apretar una mica, fins que arribo a situar-me sota una panxa. Per superar-la haurem de trobar una bústia que hi ha una mica per sobre i a la dreta del parabolt i col·locar be els peus. Un cop col·locats només haurem de tibar una mica de braços per guanyar la panxa i situar-nos sobre una nova placa, un pèl més vertical que l’anterior, però igual d’agradable.










Escalem amb lleugera tendència a l’esquerra fins la R1, ara un cop muntada la reunió, recupero al meu company que de segon puja sense problemes i molt tranquil, encara que s’ha de esforçar en el pas clau de la panxa.














L2(IV+) 25 metres 3 xapes
Surto per la dreta de la reunió i enfilo recte amunt una curta secció vertical on les preses són més petites, però igual de bones. 








Un cop superat aquest tram la paret s’ajeu  per arribar tranquil·lament a la R2. Ara munto la reunió sempre seguint al meu cap les instruccions de l’Alex Gv, i li faig la foto per anar fent un seguiment de seguretat i confiança.











L3(IV+)30 metres 7 xapes
Surto de la reunió per l’esquerra en diagonal i de seguida recte amunt. Trobo una primera part vertical que hem porta a una balma. Un cop a la balma dubto perquè les xapes estan pintades de vermell i penso que potser ès la Bipotens, però el flanqueig de la balma per l’esquerra es molt complicat i les xapes son velles i decideixo seguir per la lògica de la meva dreta, flanquejo cap a la dreta fins que surto, respiro fons per seguir recte amunt en un tram més vertical però amb preses suficients. Als pocs metres la placa s’ajeu i seguim per terreny inclinat fins la R3. 
Munto l’última reunió i puja l’Oscar molt content per haver fet una via llarga i satisfet pels seus resultats, el faig seguir sense desencordar-se fins el pal de la senyera ja al cim, perquè aquí a la R, el terra esta molt descompost i es molt perillós.
El segueixo jo i un cop al mig del cim ens desencordem i ens canviem perquè a partir d’ara només farem ràpels.
Fem unes quantes fotos i observem una estona com una cordada puja per la Via Badalona de la Gorra Frígia

Descens:

Per al descens repelem la via Normal, nosaltres vam fer un ràpel de 40 metres, ajuntant les dues cordes amb el nus pescador, perquè les portem de diferent diàmetre i també hem poso el shunt per anar pentinant les cordes mentre baixo, un cop abaix asseguro a l’Oscar perquè ell faci el ràpel tranquil i segur.
Un cop a peu de via i al costat de l’ermita de Santa Magdalena recollim tot el material i ens dirigim cap a la Miranda de Sant Joan.
Un altre cop al Coll de les Magdalenes ara girem pel costat de la Gorra Marinera canal avall amb molt de compte perquè les fulles seques ens fan relliscar molt, fins que podem apreciar un caminal que ens porta cap a l’esquerra, a la roca viva i sortim a cel obert, ja a la paret de la Miranda de Sant Joan.












Miranda de Sant Joan
Sempre que vinc a aquest sector m’agrada porta als companys a fer uns ràpels aquí, serveixen per divertir-nos i baixa tensions.
Com ja hem practicat baixant de la Magdalena, seguim amb la mateixa dinàmica, jo primer pentinant cordes i l’Oscar desprès.













Encara estem molt amunt i a la segona instal·lació que trobem muntem el primer ràpel d’uns 27 metres.
Arribem a un balmat allargassat a tot el llarg de la Miranda i l’anem recorrent fins trobar quasi a l’altre banda una instal·lació muntada a terra, si mirem avall veiem el panell informatiu a l’entrada del camí de l’ermita de Sant Jaume i a la nostre dreta la tanca de fusta que tenca el camí nou de Sant Joan.
Ara si que estem ben situats muntem el segon ràpel amb les dues cordes les ajunto amb un nus de pescador i avall.











Baixa jo primer pentinant les dues cordes i hem segueix l’Oscar gaudint com un nen del ràpel.
Els turistes queden meravellats i ens feliciten i ens demanen fotos, recollim tot l’equip i avall xarrant tranquil·lament pel camí encimentat cap a Sant Miquel i el frankfurt a fer unes birres. Crec que per avui ja hem gastat prou energies i adrenalina.
Siauuuuu