Via: Sol Solet
Zona: Montserrat – Can Jorba -
Agulla/Paret/Cim: Miranda de Can Jorba
Dificultat: V
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 130 metres (30+20+30+25+25)
Aperturista: J. Oliva i T. Céspedes el 1992
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 12 cintes exprés
Orientació: Sud-Est
Cordada: Arcadio Mank i Xarli
Data: 12 d’octubre de 2012.
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la
.
Quan arribem a l’inici de la canal anirem a l’esquerra d’aquesta i el que es la placa de la Miranda de Can Jorba trobem les tres vies més importants d’aquesta zona, primer la l’Escabroni escapullini, a continuació la Bego-Miquel-Kush i desprès més a l’esquerra la Sol Solet
.
.
Quan arribem a l’inici de la canal anirem a l’esquerra d’aquesta i el que es la placa de la Miranda de Can Jorba trobem les tres vies més importants d’aquesta zona, primer la l’Escabroni escapullini, a continuació la Bego-Miquel-Kush i desprès més a l’esquerra la Sol Solet
Quan arribem a l’inici de la canal anirem a l’esquerra d’aquesta i el que es la placa de la Miranda de Can Jorba trobem les tres vies més importants d’aquesta zona, primer la l’Escabroni escapullini, a continuació la Bego-Miquel-Kush i desprès més a l’esquerra la Sol Solet
En aquests moments el pla era fer en dues cordades l via Bego, mentres ens posem els estris dos nois comencen a pujar per la Escabroni, trobant molt poques xapes i amb tirada amunt a la dreta.
Llavors l’Arcadio va proposar al estar les vies tant juntes de pujar una cordada per cada via, així el Joan Canals i el Cinto Romero van pujar per la Bego i l’Arcadio i jo per la Sol Solet.
Una caracteristica en el primer llarg, es que les tres vies comencen amb el primer parabolt molt amunt i els següents molt separats.
La dificultat i verticalitat molt semblant encara que la Bego es un pel més difícil.
Per tant com jo vaig fer la Sol Solet, només detallaré aquesta via i la Bego només com a testimoni presencial.
L1 (IV+) 30 metres
La via s’inicia just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush. per la que el Joan quasi ja es troba a la primera R1, l’Arcadio fa de primer per primera vegada en via llarga e inicia la via, un primer llarg vertical i sostingut en els que els primers metres són els més “difícils” de la tirada i fan pensar i suar a l’Arcadio, però tot i així sembla que s’ho esta passant bomba.
Sortim recte fins la segona xapa per de seguida anar en tendència a l’esquerra fins que un petit diedre ens queda a la nostra dreta. Continuem recte per la placa fins la R1, situada a una còmoda lleixa.
Sortim recte fins la segona xapa per de seguida anar en tendència a l’esquerra fins que un petit diedre ens queda a la nostra dreta. Continuem recte per la placa fins la R1, situada a una còmoda lleixa.
L2 (IV) 20 metres
Aquest segon llarg el faig jo de primer, és el més curt i trobo una excel·lent placa inclinada, farcida de boníssimes preses, tant de mans com de peus, que em permeten progressar tranquil·lament i gaudir fins la R2, novament molt còmoda.
Durant la tirada ens hem pogut anar seguint la progressió de totes les cordades.
Des d’aquí ens podem veure cadascú a la seva reunió amb el Cinto Romero, a uns 12 metres a la meva dreta.
L3 (IV+) 30 metres
L’Arcadio Inicia la tirada sortint de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint la filera de xapes -que en aquest llarg són especialment nombroses- a través de una deliciosa placa.
A mitja tirada trobem el pas clau de la via (molt ben protegit) on la mida i la disposició de les preses no és tant evident com a la resta de la via. Un cop superat el pas ens resten uns agradables metres, amb els que trobem algun burí vell i passant pel costat d’una espectacular savina tombada i fins la R4.
L4 (IV+) 25 metres + L5 (IV) 25 metres
Sorto jo aquesta vegada de primer, flanquejant cap a la dreta uns metres fins que arribo a una petita lleixa, des d’aquí el Joan Canals que va per la Bego hem diu que l’esperi que ve per la nostre via.
Ens ajuntem i aquest tram segueixo jo primer superant un ressalt i quedant al peu d’una bonica placa, el Joan en ve al darrera.
Seguim plegats per la dreta d’un diedre, sempre per la placa i no sabem com cap dels dos no ens adonem de la R4 i ens la saltem, les cordes freguen molt i decidim que continua el Joan primer i jo hem quedo per ajudar a guiar les cordes i permetre que ell continuí per la placa en lleugera tendència a l’esquerra, directes cap a un bon pi.
Un cop a l’alçada del pi pugem per una rampa en tendència a la dreta (xapa) fins arribar a la reunió, (una savina) que queda sobre el desplom de la Miranda.
Un cop a l’alçada del pi pugem per una rampa en tendència a la dreta (xapa) fins arribar a la reunió, (una savina) que queda sobre el desplom de la Miranda.
Aquí practica ment ja no tenim corda, muntem la R4 que en veritat es la R5 i recuperem cadascú els nostres respectius companys de cordada, això si fent un sobre-esforç de tirar de cordes, quina bestialitat, be d’això es tracta de fer-ho el millor possible i amb el màxim de seguretat per la situació que trobis.
Reposem per recuperar les cordes i sentir-nos els braços, respirar fer unes fotos i seguir per fer a continuació un altre via, aquest cop senzilla i clàssica, darrera nostre en tendencia a l’esquerra ja es veu la paret de l’agulla de Can Jorba i al peu una sabina molt gran que te lligada una corda nuada, que nosaltres fem servir de R0.
Zona: Montserrat – Can Jorba -
Agulla/Paret/Cim: Agulla de Can Jorba
Dificultat: IV (BD+)
Dificultat obligada: IV
Llargària: 100 metres (45+55)
Aperturista: J.M. Torras i J. Nubiola
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Equipament: Via totalment desequipada
Material: 4 cintes exprés, bagues savineres i un friend petit
Orientació: Sud
Cordada: Joan Canals, Cinto Romero - Arcadio Mank i Xarli
Data: 12 d’octubre de 2012.
L1 (IV) 45 metres
Aquí també fem dues cordades el Cinto Romero i el Joan Canals i l’Arcadio Mank i jo (Xarli), però aquesta vegada anem una cordada desprès de l’altre, perquè tot i ser una escalada senzilla no esta equipada i no volem patir cap absurd.
El Cinto Romero comença per aquesta magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobem un llavi horitzontal a on col·loca un friend gran. Segueix recte amunt, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Trobem un pont de roca i un parell de savines, a on el Cinto a la primera i posa una vaga amb una cinta i pocs metres desprès fa la reunió en una savina evident.
Ens deixa posat el poc material d’equipació i el segueix l’Arcadio de la nostre cordada.
L2 (III) 55 metres
Ara comença el Joan Canals el segon llarg de la primera cordada, surt recte amunt seguint el fil de l’aresta. Al cap d’uns 10 metres troba un magnífic pont de roca que utilitza.
L’agulla s’ajeu i només ha de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush.
Ara el segueixo jo cop a primer de la segona cordada sense cap problema i deixo que l’Arcadio recuperi tot el material.
Descens:
Aquí ja ens canviem el calçat i pleguem les cordes i com no sabem ben be per on baixarem ens deixem el casc posat, intentant evitar anar a trobar la Canal del Joc de l'Oca
per la nostre dreta, comencem a descendir per la nostre esquerra per trams que semblen als nostres ulls trepitjats i amb tendència a la torrentada del davant.(anat baixant i cap a la dreta).
Arriba un punt que no podem seguir baixant pel mig de la llastra i en anar a voltar per dins el torrent, ens trobem quasi al principi de la Canal del Tres en Ratlla o Canal Roja, que tant el Arcadio com jo ja aviem fet.
Be, dons ara només queda fer uns 5 o 6 ràpels i anar gaudint d’aquest amable i bonic canal.
Com tots portem cordes de 60 metres, els ràpels van de pressa i rodats.
Abans de fer els 3 últims de 30 metres cadascun, podem sentir com trona i com el cel es torna negre nit, ja comencem a patir per no mullar-nos, encara que els ràpels son guapíssims.
Podem observar com passa per davant els nostres ulls la pluja, sense caure’ns una sola gota.
Fem l’últim i espectacular ràpel volat i de pressa i corrents anem a l’aparcament a on travessant la zona d’escalada esportiva trobem unes quantes colles de jovent escalant i desafiant el temps.
Nosaltres acabem sobre les 17:00 hores al Bar Anna del Bruc, per dinar i fer unes birres, a sigut un dia intens com pocs i molt divertit tot plegat.
Siauuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada