El 23 de setembre decidim amb el Josep Malagueño i jo (Xarli) anar a fer el Pic de l'Infern i que per culpa del fort vent no vam poder fer i ens vam tindré que conformar a pujar al Pic de Bastiments de 2.881 metres, conegut també com el Pic del Gegant i que separa el circ d'Ulldeter del circ de Bassibers a la província de Girona, sent el pic més oriental dels Pirineus.
Es troba ubicat a la confluència dels termes municipals de Setcases, Queralbs i Fontpedrosa.
Aproximació
Cal arribar al poble de Camprodon per la C-38, on agafem la carretera que va a Setcases, la GIV5264. Aquesta carretera es perllonga fins pujar a la coneguda estació d'esquí Vallter 2000.
En les últimes corbes de la carretera hi ha una zona d’aparcament, en la qual normalment sol haver diversos cotxes aparcats i del qual, a l'altre costat de la carretera, surt el sender que porta al nou Refugi Ulldeter.
Nosaltres passem de llarg fins a l’últim aparcament, on veiem unes edificacions (cafeteria) al costat a on s’agafa el remuntador.
Comencem per un primer tram enfilant el més recte possible direcció al Coll de la Marrana, travessant pels remuntadors i mirant de trobar passos entre les tanques.
Fins que arribem a una rasant on podem veure les ruïnes de l’antic refugi d’Ulldeter dinamitat pels franquistes durant la Guerra Civil, seguint el caminal ens porta a travessar per sobre del rocam, practicament per on neix el Riu Ter,
a peu de l’antic circ glacial que formen el Pic de Bastiments, el Pic de la Dona i El Gra de Fajol, aquí el paisatge es completament nu de vegetació degut al fred i a l’alçada.
Fins que arribem a una rasant on podem veure les ruïnes de l’antic refugi d’Ulldeter dinamitat pels franquistes durant la Guerra Civil, seguint el caminal ens porta a travessar per sobre del rocam, practicament per on neix el Riu Ter,
a peu de l’antic circ glacial que formen el Pic de Bastiments, el Pic de la Dona i El Gra de Fajol, aquí el paisatge es completament nu de vegetació degut al fred i a l’alçada.
El nostre proper objectiu serà pujar al Coll de la Marrana.
Alcem la mirada i de lluny veiem un reguitzell de gent davant nostre, a mig camí a l’esquerra trobem un trencall amb un camí marcat que porta al Gra de Fajol Gran, continuem endavant pensant les nostres passes perquè els últims metres de pujada al coll es fan durs ja que el pendent és pronunciat, just abans d’arribar al coll decidim esmorzar resguardats del vent i amb solet.
Alcem la mirada i de lluny veiem un reguitzell de gent davant nostre, a mig camí a l’esquerra trobem un trencall amb un camí marcat que porta al Gra de Fajol Gran, continuem endavant pensant les nostres passes perquè els últims metres de pujada al coll es fan durs ja que el pendent és pronunciat, just abans d’arribar al coll decidim esmorzar resguardats del vent i amb solet.
Des del coll de la Marrana (2.530m) tenim vistes molt boniques, encara que queda tot deslluït per l’intens i ferotges rafegues de vent que ens volen tomba a terra.
Tot i així amb un vent que fa por, seguim amb molt més esforç però amb decisió, resseguint per intuïció un dels diversos camins fets a força de trepitjar el pedregar pels muntanyencs, i que fent ziga-zagues ens acosta el cim.
Per fi puc veure per sobre el rocam la gent a la creu que en el 1994 el Grup Excursionista i Esportiu Gironí va decidir com a part dels actes de celebració del seu 75 aniversari i en virtut dels quals va col·locar la creu. No obstant, aquesta creu no està enclavada al cim, sinó més a l'est, a la cota 2.875.
Des del cim podem observar les vessants del circ d’Ulldeter i la vall alta del Freser, amb el Coma de Vaca i la carena que uneix el Gra de Fajol gran amb el petit, El Pic del Freser i de l’Infern.
Convençuts de que val més no anar al Pic de l’Infern pel risc que podem corre en recorre la seva cresta, decidim desfer les nostres passes enrere i tornar a l’aparcament a Vallter2000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada