divendres, 28 de setembre de 2012

Via Escalada Virtual a la Cara del Mico


Via: Escalada Virtual
Agulla/Paret/Cim: La Cara del Mico
Zona: La Plantació -Montserrat-
Dificultat: V+
Dificultat obligada: IV+
Llargària: 115m (20+20+27+38+Terestel 10)
Aberturista: Guillem Arias, 2012
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Oreintació: Sud-Oest
Equipament: parabolts
Material: 12 cintes exprés i (1 estrep, nosaltres al fer la variant de la Terestel, no ens ha fet falta).
Cordada: Joan Canals, Cinto Romero i  Xarli
Data d’ascenció: 22 de setembre de 2012.
Observacions: Una nova via d’En Guillem Arias, ben assegurada per gaudir sobre tot de la seva L3, es la més compromesa, maca i mantinguda de tota la via, molt bona roca.
Descens: Un petit ràpel de 15 metres pel coll de la carena entre la Cara del Mico i la Paparra, seguim la torrentada natural i en poc més de 3 minuts, ja som al camí de Sant Joan.


Aproximació:
Aparcarem el cotxe dins del Monestir de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir, o directament aparquem a fora.


Agafem tots els “cacharros” i ens dirigim a l’estació inferior del Funicular de Sant Joan, es aviat i fem cua fins les 10:00, que es el primer, per 7,20€ anada i tornada federats, i enganxar el camí aquí dalt, ara seguim la pista de la dreta seguint les indicacions direcció Gorros o Sant Jeroni.








Tot seguit comencem a trobar les agulles de la zona de Gorros: La Gorra Marinera, la Magdalena Inferior, l’Ullal de la Magdalena, la Magdalena Superior i el Gorro Frigi. Continuem avançant pel camí fins a trobar un mirador vers el vessant sud. Poc abans del mirador trobarem un trencall a la nostre esquerra, senyalitzat amb una fita, es la Canal del Sentinella.











Seguint un corriol marcat baixem directament entre l’alzinar cap a l’agulla del Fusell. Arribats al Fusell mirem cap a l’esquerra i anem a buscar la roca. Ara només queda resseguir el peu de paret fins a un bloc que ens barra el pas i des d’on comença la via infidel, nosaltres voltem la llossa per sota uns 15 metres i tornem cap a la paret, fins que distingirem clarament els parabolts grocs de la via,  amb clar contrast amb el color vermellós de la roca.









Aquí a peu de via el Joan em fa una demostració de com s'ha de utilitzar el Alpine Up, veig que ell se'n surt força be, però jo encara no ho tinc prou clar.










L1 20 m. V+
La primera tirada la comença el Joan Canals, fen-la molt maca i la llues senzilla, encara que ja es veu que es un V+ força difícil. Jo no havia escalat mai amb el Joan i caram, quan hem toca a mi i de segon, veig que el què us acabo de dir d’ell es una percepció que vaig tindre quan li vaig veure començar, a fer els primer passos per aquesta via. Jo he tingut que fer algun A0, sinó, no hagués pas pujat darrera meu hem segueix el Cinto recollint la L1.Desprès la via, ja va perdent verticalitat fins arribar a la R1.








L2 20m. IV+
Aquest segon llarg el Joan convenç al Cinto, perquè me’l deixi per mi i també pugui guadir, un trocet fent de primer, d’aquesta roca, encara que sigui més senzill. Només cal destacar que se’m desprèn una pressa de la ma i això fa que li doni un copet al genoll dret, em sorprenc quan faig el flanqueig cap a la dreta per anar a trobar la R2, el trobo un pel desprotegit, tant malbaratament en xapes i aquí en falta almenys una, darrera meu al Joan i desprès el Cinto, els tres quedem col·locats al llarg de la reunió una mica estranys i molt incomoda per estar en una canaleta terrosa que rellisca a la meva dreta veig un pont de roca elaborat amb una escarpia encastada i un cordino molt deteriorat.


L3 27m. V+
La tercera tirada torna a ser molt maca i la gaudeix el Cinto, te diversos passos molt verticals de V. Segueix una línia recte que pot-ser no és la més lògica. Però la veritat es molt wappa i a mi m’apreta un pelet.


L4 28m. IV+
Aquí continua el Joan, es una sortida molt rara passant per un esperó descompost i una canaleta de terra a on el Guillem a tingut el detall de deixar una corda fixa amb nusos, per poder col·locar-nos a una llastra molt maca, fins la R4.
Aquesta tirada la fem tots amb por, perquè darrera nostre puja una cordada de tres, dos nois i una noia que va sense casc.









Un cop assegurats a la R, veiem que per darrera meu la balma que ocasiona la nostre agulla, més la visió que deixa entreveure de la Tebaida i Tabor, Ecos, etc. es fantàstica, ens deixa més enamorats d’aquesta meravellosa muntanya.


L5 10m. III+
Jo porto un estrep però com per sota nostre ve aquesta colla no gaire equipada, abans de poder ocasionar algun incident fortuït, decidim anar a flanquejar per la nostre dreta i anar a trobar la via Terestel, aquest llarg l’obro jo, es molt curt i quan ma n’ha dono ja estic a la R5, al cim, per cert compte perquè esta molt descompost i tenim que caminar uns metres fins el centre de l’agulla i desprès per anar a muntar el ràpel.
Aquí aprofitem per fer més fotos a una colla que pujant pel Sentinella, i a els nostres voltants.


Descens:
El Joan es el que munta un petit ràpel de escassament 15 metres que ens deixa al coll de la carena, entre la Cara del Mico i la Paparra, baixem per un torrentet i en poc més de 3 minuts, ja som al camí de Sant Joan.
Bonica via, amb caràcter i ben equipada, a la que tenim que animar a tothom a fer-la perquè independenment de lo maca que es entre tots la tenim que netejar.
Marxem cap al Funicular de Sant Joan i anem a menjar a la Casa Gallega de Monistrol de Montserrat que ja ens ho hem guanyat.
Siauuuuuuuuuuu

2 comentaris:

Sergi C ha dit...

Fa dues setmanes vam fer aquesta mateixa via.
El quart llarg em va agradar molt: un mur vertical amb uns còdols per gaudir de valent.

A la Cara de Mico ja hi havia anat quan no hi havia cap de les vies del Guillem, i vam fer la Terestel, amb una 'fiera' que obria, és clar.
La via Escalada Virtual aixafa la 'Malgrat tot t'estimo cel' (vas veure els burins a l'esquerra?) i és una llàstima.
Enlloc d'obrir aquella hauria estat molt més assenyat restaurar aquesta, i si es vol fer-hi una variant per la canaleta de la corda fixa i el mur, però no aquest 'atropello'.
Per altre banda, el sistema d'obertura per dalt fa que passin aquestes coses de que trobis massa xapes en uns llocs i cap on potser n'hi aniria be una (parlo del flanqueig abans de la R2).
Per últim, aquestes dues vies del Guillem estan popularitzant molt aquesta roca (ja no queda espai a Gorros), amb els problemes de massificació de cordades (alguns sense casc, oi?) i l'erosió que provocarem per manca de camí; sembla que sabem obrir vies però no camins.
Apa company, ja m'he esplaïat!

JOSEP MARIA GUITART ha dit...

Tens raó Sergi vaig poder veure alguna xapa rovellada de la Malgrat tot t'estimo i també una reunió molt precaria, vaig pensar-ho quina llastima deixa perdre aquesta via.