Via:Via GAM
Paret/Agulla: La Roca Petita de la Portella
Zona: d’Agulles de Montserrat
Dificultat: 6a+ (D+)
Dificultat obligada: V/Ao
Grau d’exposició: Baix
Compromís: Baix
Llargària: 100 metres
La Via:son 3 Llargs de 35+25+40 = 100 metres
Orientació: Sud
Equipament: Equipada amb parabolts
Material: 8 cintes els passos en més grau els en fet amb A0, però si voleu els podeu salvar amb un estrep.
Ràpel: 1 ràpel, d’uns 25 metres
Cordada: Manel Solis, Ramón Raich i Xarli.
Data:Dissabte, 28 de juliol de 2012
“La GAM de la Portella Petita és un altre petit clàssic d’Agulles. Tot i que en lliure té un pas de 6a i un altre de 6a+, si la fem en artificial ens queda una via homogènia i recomanable per prendre contacte amb vies de tall clàssic montserratí.”
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana prenem la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll agafem direcció al Pas de la Portella o Refugi Vicenç Barbe i abans d’arribar passarem pel peu de la Portella Petita i es on comença la via, vigileu perquè no es veuen parabolts de referència.
L1(III+) 35 m.
Aquest primer llarg el comença el Ramón i el seguim el Manel i jo a la vegada, és una senzilla rampa de tercer grau molt cantelluda que porta fins la primera reunió. Hi ha una assegurança a mitat de tirada, que no fem servir.
L2(6a o V/Ao) 25 metres i 5 parabolts
Aquest segon llarg el comença el Manel que treu el pas de 6a, Després segueix per una placa vertical amb bones preses de V+, fins arribar a la segona reunió, que la fem dins una balmeta, aquí ja veiem que aquesta via ens portarà feina i que te la seva tècnica i que te un bon nivell.
L3(6a+ o IV/Ao)40 metres 3 parabolts i un clau
Aquí continua el Manel de primer anant per l’esquerrra de la balma per intenta sortir en lliure i superar el 6a+, però avui no pot, acaba fent-ho en A0. Aquesta sortida està protegida per un parabolt i un clau. Si no volem fer el 6a+, que és un pas de bloc bastant sobat, podem sortir en artificial, nosaltres dos el seguim fent-ho amb A0. Un cop superat aquest punt continuem i anem pujant per l’aresta, primer més vertical en V i enseguida suavitzant-se a VI fins al cim.
Aquí parem poca estona per gaudir de les vistes, ara ja sabem que acabem de fer un Viote, amb un gran nivell que no decepcionara al més entès, però ara marxem ràpid fugint d’un esgotador i radiant sol, que ens ofega.
Descens:
El descens el fem amb un curt ràpel per la cara est… La millor manera d’entrar a la regió d’Agulles.
1 comentari:
Ostres, aquesta vía la hem fet unes 40 vegades. Molt recomenable.
Felicitats
Publica un comentari a l'entrada