diumenge, 26 d’agost de 2012

Via Augusta



Via: Augusta
Zona: Montserrat – Gorros-
Agulla/Paret/Cim: Magdalena Inferior
Dificultat: IV +
Llargària: 100 metres (45+30+25)
Aperturista: Agusti Cardona el juny del 1991
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Via re-equipada totalment amb parabolts
Material: 9 cintes exprés
Orientació: Nord-Oest
Cordada: Arcadio Mank i  Xarli
Data: 26 d’agost de 2012.


Aproximació:
Des de la font del Miracle agafem les les escales dels pobres i passem pel Pas dels Francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant més amunt a l’esquerra, molt més amunt sortirem al camí que ve del Pla dels Ocells i en pocs metres ens trobem amb la llesca impressionant de roca de la Gorra Marinera, tot just la passem fem drecera per la dreta pel mig de l’alzinar, fins el camí nou de Sant Jeroni.

Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra que porta fent unes ziga-zagues a les escales de Jacob, comencem a pujar les escales i pocs metres abans d’arribar del de tot, podem veure a la paret de la dreta una xapa pintada de verd a la paret. Entre mig de unes de vermell que es la BiPotens i a l’esquerra unes de color blau cel que es la Benson.














Ll1 IV+, V+ (45 metres)
Començo a pujar jo de primer i trobo que es bastant patinos aquesta primera mitat del tram, suposo perquè aquest inici es troba a l’ombra tot l’any i segueixo fins trobar una mica de panxeta, a partir d’aquí ja ens trobem amb una mica d’alçada i la via canvia per en aquest segon tram del primer llarg anar a ser més compromesa de V+, bastant vertical amb el que cal que no perdi la concentració, però es bonissim, sense fixar-me gaire monto la R1 i quan tinc tots els catxarros posats m’ha na dono de que estic a la R1 de la Benson i just a un metre i mig a la meva dreta per sobre el meu cap, es troba la meva reunió, be no passa res.









Ara asseguro al Arcadio que puja una mica nerviós, normal es la seva primera via llarga, cada vegada les escales de Jacob es veuen més petites, ell encara fa passos massa llargs com si així arribes o superes el pas abans, encara que això si, valent i arriba a la R1.










Aquí l’ajudo a ancorar-se be, Quick-Fix, Nus de Ballestrinque, pantinem be les cordes.













Ll2 IV+ (30 metres)
M’assegura ell un altre vegada amb el reverse i continuo, això si vaig a trobar la xapa de color verd i redreço el camí.
El camí segueix tant o més dret que abans, però amb bones preses, sent un recorregut més tranquil i plaent, sense gaires complicacions, això si no cal perdre la concentració perquè hi han algunes xapes que allunyen de debò.








Aquí trobo la R2 conjunta però amb les vies creuades, ara la Benson continua per la meva dreta i la Augusta per l’esquerra.











Be de moment mnto la reunió i ajudo l’Arcadió a seguir fins aquí, segueix igual, va pujant sense mirar ben be per on realment esta pujant, quina passada jo l’observo amb la visió de tot el seu voltant, ja comencem a tindré una bona alçada, uns 75 metres.











Ll3 IV, III (25 metres)
Ara segueixo per la meva esquerra amb un bon” aleje,” fins la primera xapa, encara que a partir de la segona el terreny es comença a tombar i depresa es torna de III a II fins arribar a la R3 compartida per les 3 vies. La Benson, La Augusta que estem fent i la BiPotens.








Monto la reunió i ajudo l’ Arcadio a pujar amb mi, ara ja més tranquil i sere ja es més conscient de la via que acaba de fer, un cop a dalt el cim ens felicitem i s’ens nota a la cara la satisfaccio, ell per haver assolit la seva primera via i jo per haver fet una via nova per a mi i de primer, que més es pot demanar.








Gaudim poca estona del cim perquè encara tenim feina i ens canviem el calcat i ens posem les trakkings per seguir més còmodes.












Descens:

Busco la instal·lació del ràpel i li cedeixo el protagonisme a l'Arcadio, perquè ell esta més avesat amb els ràpels que jo.
Per al descens rapelem la via normal, nosaltres vam fer un ràpel de 40 metres, sense problemes, tant l’ Arcadio com jo fam servir el Shunt, jo més que res per agafar practica perquè des de que el vaig comprar encara no havia tingut l’oportonitat de fer-lo servir i així el meu company em dona un cop de ma amb la seva experiència i ens complementem, el ràpel també esta equipat per fer dos de 20, si així ho voleu..
Un cop a peu de via i al costat de l’ermita de Santa Magdalena recollim tot el material i ens dirigim avall cap a la Miranda de Sant Joan.
Un altre cop al Coll de les Magdalenes ara girem pel costat de la Gorra Marinera canal avall amb molt de compte perquè les fulles seques ens fan relliscar molt, fins que podem apreciar un caminal que ens porta cap a la dreta, a la roca viva i sortim a cel obert, ja a la paret de la Miranda de Sant Joan.











Miranda de Sant Joan
Encara estem molt amunt i a la segona instal·lació que trobem muntem el primer ràpel d’uns 27 metres, si la memòria no em falla, l’ Arcadio diu que no havia vingut mai aquí.
Muntem la corda blava de 60 metres i de 8,6 m/m. l'Arcadio amb el reverse i el Shunt va primer per pentinar les cordes i jo segon.








Arribem a un balmat característic allargassat a tot l'ample de la Miranda i l’anem recorrent fins trobar quasi a l’altre banda una instal·lació muntada a terra, si mirem avall veiem el panell informatiu a l’entrada del camí de l’ermita de Sant Jaume i a la nostre dreta la tanca de fusta que tenca el camí nou de Sant Joan.
Ara si que estem ben situats muntem el segon ràpel amb les dues cordes la blava de 60 i la vermella de 70, l’ Arcadio les junta amb un nus de nou i jo les remato amb un escanya mosques o nus mariner.








Baixa ell primer pntinant les dues cordes i el segueixo jo gaudint com un nen del ràpel, que tal com diu l’ Arcadio val per desestressar-nos de l’escalada.
Els turistes que no se que duen pensar, apladeudeixen la gesta, nosaltres recollim tot l’equip i avall xarrant tranquil·lament pel camí encimentat cap a Sant Miquel i el frankfurt a fer unes birres. Crec que per avui ja hem gastat prou-tes energies i adrenalina, ara cal recuperar-nos per la propera.
Siauuuuu