dilluns, 20 d’agost de 2012

Via The Wall a l'Elefant

Via: The Wall
  • Zona: Montserrat – Sant Benet-
  • Agulla/Paret/Cim: L’Elefant 1.156 m.
  • Dificultat: V  (MD)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 130 metres
  • Aperturista: Joan i Ricardo Octubre de 1982
  • Grau d’exposició: Mitjana
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada totalment amb parabolts
  • Material: 9 cintes exprés
  • Orientació: Nord-Oest
  • Data: 20 d’agost de 2012.
  • Observacions: Aquesta via totalment re-equipada, transcorre tota a l’ombre i a dalt el cim sempre fa molt de vent. El tram compromès es el flanqueig en el primer llarg fins la R1 i la poca seguretat pel que fa de primer abans del des-plomet del segon llarg (aleje), poc abans de la R2.

Aproximació:
Des del Monestir agafem les escales dels pobres, passant pel Pas dels Francesos i fins el Pla de Santa Anna, aquí tombem a la dreta pel camí rocallós seguint el camí de l’Arrel, desprès de més escales a l’ombre sortim al pla de la Trinitat a on trobem a mà esquerra unes escales ben retolades i que seguim les indicacions cap a Sant Benet, a on parem per agafar una mica d’aire i esmorzar, aquesta calor ofega a qualsevol.
Ara seguim i passem per una porta amb reixes a on més endavant al mig de l’alzinar entre gira-gonzes trobem marques de pintura groga en una llastra i que ens indica la direcció cap a Sant Salvador.
Seguim amunt per l’esquerra i en una estona passem de llarg la desviació a l’ermita per arribar al coll de la Prenyada.
Ara seguim en baixada i anem a buscar la Serra de les Lluernes, en una estona ja ens podem situar al darrera de la Roca de Sant Salvador, (encara que a tot arreu surt com l'elefant) i una mica amagat entre les bardisses podem trobar marques discretes de pintura blava que ens enfilen per un caminal cap a la canaleta del Pas dels Flautats.
Nosaltres un cop arribem a la paret ja estem pendents de la llastra que trobem recolzada amb marques de pintura blava que ens indica el peu de via.
Un cop situats davant la llastra, un metre abans a l’esquerra ja un boix més gruixut que els altres, dons un metre enrere del boix a la dreta on sobresurt un marlet marronos a l’alçada de la nostre cara, aquí per la seva esquerra del marlet, es troba a 5 metres sobre el nostre cap el primer parabolt. penseu que l’espai per equipar-nos es de 50 cm.
L1 45 metres V
El Manel inicia l’escalada recte amunt fins el primer parabolt que esta a 5 metres de terra, en aquesta tirada l’assegura la Su. La distància entre parabolts és gran, però mai en excès. La paret es va redreçant de manera progressiva i quan arriba a l’alçada de la quarta expansió comença el flanqueig clar cap a l’esquerra, per on segueix la via.
Salva un parell de trams molt verticals però curts, on ha de col·locar molt bé els peus, un cop superats arriba a la R1, que la veritat es molt còmoda, ara li toca el torn a la Su i jo l’últim recuperant el material.
L2 45 metres V
La segona tirada també la segueix fent el Manel, que es qui demostra la seva experiència, tècnica i coco, jo la veritat no m’hagues vist capaç aquesta primera vegada, ara només l’asseguro. Surt de la reunió una mica cap a la dreta i de seguida recte amunt. En aquesta tirada va serpentejant i escollin sempre la millor presa. Aquest segon llarg és veu especialment bonic, un mar o un mur de còdols, vertical farcit amb cantells i forats de totes les mides, que amb paciència i estudiant cada pas anem resolent. A mitja tirada trobarem un parell de ponts de roca; a partir d’aquest punt va en lleugera tendència a l’esquerra fins situar-nos sota un extraplom abans de la R2, li fa pensar la distancia de l’última cinta i la terrasseta que es trobara, si dubte en el pas. No es un desplom massa difícil pel cantell que hi ha, que només el graduen de V, però aquí la alçada es molta i el pas no es net.
Be al final li surt més fàcil del que semblava, un cop superada la primera panxa, encara li queda una segona, més suau.










Arribarem a la R2 també còmoda, com abans ara li toca el torn a la Su, que tot i el petit ensurt que a patit en el flanqueig del primer llarg, puja molt valenta i decidida, encara que amb el desplom al cap i desprès em toca a mi, per molt fàcil que he vist que ho han fet ells, vist des de abaix vas amb el coco donant-li voltes i quan has superat aquesta verticalitat de mur i el desplom veus que no era inexpugnable.











L3 40 metres IV
Continua el Manel aquest últim llarg anant a buscar un clau col·locat a una fissura que tenim per sobre de la reunió. Aquí no podem fer gaires fotos perquè tenim el sol just a sobre nostre. Un cop xapat, superem un ressalt cap a la dreta i ens situem sobre una placa inclinada que sembla un camp de patates. Anem ara en diagonal a l’esquerra, buscant la part més aèria, però fàcil. La placa es va tombant fins que arribem a la reunió cimera. Aneu en compte perquè aquest llarg es molt senzill, però tot i així cal que no baixeu la guardià, que estem a dalt de tot.














La sensació d’aquest cim també es molt maca, potser perquè l’he fet un munt de vegades caminant pel camí de baixada, i penso amb el que he escalat per arribar al mateix lloc, les panoràmiques, els contrastos i l’experiència son extraordinaries, com sempre, fem una mica de broma i fotos i avall.












Descens

Acabar de pujar del tot al cim, sense equipament,  nosaltres vam desgrimpar per la dreta (sud), per l’estreta xemeneia que separa l'Elefant i la Roca de Sant Salvador, que es el camí clàssic de pujada caminant.










Un cop superat anar seguint desgrimpant pel camí més evident fins arribar a trobar un forta entre els arbustos a la nostre esquerra, aquest camí ombrívol ens porta a l’ermita de Sant Salvador, que visitem i parlem amb el Jordi, que es qui l’habita ara, el trobem dinant arròs, xarrem una mica i anem avall que fa calor i se’ns esta fent més tard del que haguéssim volgut.















Només resta desfer el camí cap a Sant Benet, Les Escales dels Pobres i el Monestir, a on al frankfurt ens prenem una cerveseta ben fresqueta, Siauuuuuuuuuuu

1 comentari:

CUCS ha dit...

Molt maca aquesta vía, felicitats Xarli, ull amb les reunions, massa cosa penjant, en fi felicitats de nou.