Avui el Ramon i jo hem pujat per la VF La Teresina, per anar desprès a pujar el Cavall Bernat per la Via Normal.
Com aquesta VF ja la tinc publicada en el blog de Natura100 i pujada moltissímes vegades, us deixo l’enllaç per quí la vulgui consultar.
No la desprecieu que es molt maca de fer i per mi una de les millors vies ferrades encara avui dia, encara que ara ja esta molt re-equipada i això fa que sigui menys difícil i més assequible per a tothom, però li baixa el grau maco que tenia de dificultat, en fi el que us vull dir és que ara amb poc esforç es pot fer. VF La Teresina
- Via: La Normal
- Agulla/Paret/Cim: El Cavall Bernat 1.111 m.
- Zona: Montserrat – Tebaida
- Dificultat: V+
- Llargària: 85 metres (20+10+35+20)
- Aperturista: Josep Boix, Carles Balaguer i Josep Costa, 27-10-1935.
- Equipament: Via equipada amb escarpies de 50 cms., i parabolts a les reunions.
- Material: 10 cintes exprés, algunes de llargues.
- Orientació: Sud-Oest
- Cordada: Ramón Raich i Xarli
- Data: 18 d’agost de 2012
- Observacions: La travessa del primer llarg és millor fer-la per baix, és més fàcil. Portar cintes llargues per evitar fregament, sobretot en el segon llarg. En els ràpels no tireu la corda avall, millor portar-la ben posada al clatell i anar desfent degut al fort vent, que ens pot complicar el descens.
L1 20 metres de II
Aquest primer llarg es de tràmit i el vam fer d’una grimpada per muntar la reunió a la sabina que trobarem a dalt, al replà, per començar la via des d’aquí, amb grans vistes a Diables i des d’on comences a donar-te compte de l’ambient de grans parets.
L2 10 metres de V+
Llarg curt però que concentra la màxima dificultat de la via. Sortint de la reunió per terreny fàcil superem l’esglaó per situar-nos a la base de la paret on veurem tot de plaques commemoratives, tot a la dreta flanquejant per placa, metres que antigament es feien en artificial, per anar a buscar la reunió al començament de la fissure's-diedre que forma la paret amb la berruga del Cavall i que serà per on discorre el segon llarg. Actualment trobarem un parell de parabolts, des de la sabina no podeu veure be al company, quasi fins que arriba a la reunió.
L3 35 metres de V
De la reunió, sense pèrdua, escalem recte amunt seguint la fissura-diedre fins al final on trobem la següent reunió preparada per repelar. Anirem trobant unes escarpies impressionants com a punts d’assegurança, però també hi ha una separació molt gran entre una escarpia i el des-plomet, (aleje) abans de superar la berruga. El diedre té molt ambient i es molt maco. Jo aquesta vegada no el gaudeixo prou pot-ser perquè l’estic fent amb la mentalitat de molt difícil de tant idealitzat que tinc aquesta via i fins desprès no veure que era el meu coco el que no m’ha deixat gaudir suficient aquest llarg tant xulo.
L4 20 metres de IV+
Uns metres a la dreta trobem un parell d'assegurances més. Superem el ressalt d'entrada i recte amunt ja fins a dalt per terreny més fàcil però desprotegit. Resta algun buril. Abans del replà del cim trobem una bona reunió, o bé seguim uns metres més de tràmit i arribem a la Moreneta on muntem la reunió.
Per fi estic al cim del Cavall Bernat abraçat a la Moreneta, aquell somni, aquella il·lusió de fa tants anys al meu abast, una fita de la meva curta vida escaladora aconseguida, el cimall amb més històries, llegendes, noms , etimologia i sinònims de tot Montserrat, amb una gran sensació d'alegria, estranyesa i goig, observant tot, cada detall.
Monistrol als meus peus i al meu davant l’ermita de Sant Antoni, també unes precioses vistes d’un dia amb el cel ras d’estiu, els Flautats i Les Gorres, del Serrat de Les Onze i de Sant Jeroni.
Preciós com sempre, però avui amb uns ulls emocionats i tot amb l’ajuda i experiència del Ramón, que m’ha sabut tibar amunt quan calia, donant-me la confiança i la tranquil·litat quan feia falta, gràcies.
Ara per això cal baixar del núvol i tornar avall i no perdre la concentració en un dels descensos més perillosos de Montserrat degut al fort vent, que desplaça les cordes i les pot liar.
Descens 3 ràpels:
El primer de 20m des del cim fins a sobre la berruga, amb molt de vent. El Ramon es passa les dues cordes de 60 metres ben posades per les espatlles i el clatell per anar deixant a poc a poc, controlant amb el nus prusik.
El segon ràpel de 40 metres i seguint la mateixa tònica del primer des de la berruga fins a l'arbre.
Un cop al coll anem a buscar la Canal del Cavall Bernat i avall, a mida que anem baixant podem observar un parell de cordades una per la Via Puigmal i l’altre per la Via Punsola-Reniu, quina enveja, però tot vindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada